ARTÍCULOS DE INVESTIGACIÓN

• Monograph introduction

  Rossy Lima de Padilla
  Artículo 0. Páginas: 3
  

  PDF (193,5 kB)

• Incorporating interactional competence into the Spanish heritage classroom

  Jessica Morones
  Artículo 1. Páginas: 33
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (479,4 kB)

  Incorporar la competència interaccional a la classe d'espanyol com a llengua d'herència
  Les recerques en el camp de l'ensenyament de l'espanyol com a llengua d'herència (ELH) han mostrat els beneficis que té el desenvolupament de la conciència lingüística. Això prepara els estudiants de la llengua d'herència (LH) per a adaptar llur discurs i llurs opcions lingüístiques d'acord a les pràctiques socials dins les comunitats lingüístiques on interactuen. Aquest article cerca guiar els professors d'ELH per a ajudar els estudiants a desenvolupar la conciència sobre la naturalesa social de les varietats lingüístiques mitjançant el desenvolupament de la competència interaccional (CI) en diferents registres lingüístics, particularment en entorns professionals. Mentre la competència comunicativa se centra en la capacitat de l'usuari per a utilitzar la llengua de manera individual, la CI s'entén com un context intern compartit o "esfera de intersubjetivitat" (Kramsch, 1986). Aquest article revisa la base teòrica de la CI i descriu la necessitat d'una metodologia i uns enfocaments pedagògics que al·ludeixin a la CI en l'ELH. També inclou dues activitats detallades que ofereixen als instructors idees pedagògiques per a integrar la CI a l'aula de llengua d'herència. L'Activitat 1 estudia la interacció de la varietat lingüística materna, en l'àmbit familiar, així com la conciència sobre la variació de la llengua en general; i l'Activitat 2 guia els estudiants a través del desenvolupament de la CI en interaccions lingüístiques professionals (D2). Per acabar, els instructors també exploraran idees per a dissenyar i implementar instruments d'avaluació basats en la CI.
  Mots clau: conciència lingüística, llengua d'herència, competència interaccional, registres lingüístics, competència comunicativa, variació lingüística.
  Incorporar la competencia interaccional a la clase de español lengua de herencia
  Las investigaciones en el campo de la enseñanza del español como lengua heredada (ELH) han mostrado los beneficios que tiene el desarrollo de la conciencia lingüística.  Esto prepara a los estudiantes de lengua heredada (LH) para adaptar su discurso y opciones lingüísticas de acuerdo a las prácticas sociales en las comunidades lingüísticas donde interactúan. Este artículo busca guiar a los profesores de ELH para ayudar a los estudiantes a desarrollar conciencia sobre la naturaleza social de las variedades lingüísticas a través del desarrollo de la competencia interaccional (CI) en diferentes registros lingüísticos, particularmente en entornos profesionales. Mientras que la competencia comunicativa se centra en la capacidad del usuario para usar lengua de manera individual, la CI se entiende como un contexto interno compartido o "esfera de intersubjetividad" (Kramsch, 1986). Este artículo revisa la base teórica de la CI y describe una clara necesidad de una metodología y enfoques pedagógicos alusivos a la CI en la ELH. Este artículo también incluye dos actividades detalladas que brindan a los instructores ideas pedagógicas para integrar CI al aula de herencia. La Actividad 1 estudia la interacción de la variedad lingüística materna, en el ámbito familiar, así como la conciencia sobre la variación del idioma en general; y la Actividad 2 guía a los estudiantes a través del desarrollo de la CI en interacciones lingüísticas profesionales (D2). Por último, los instructores también explorarán ideas para diseñar e implementar instrumentos de evaluación basados en la CI.
  Palabras clave: conciencia lingüística, lengua heredada, competencia interacional, registros lingüísticos, competencia comunicativa, variedad lingüística.
  Research in heritage language (HL) teaching has shown the benefits of developing language awareness. This prepares heritage language learners (HLL) to adjust speech and linguistic choices according to social practices in different linguistic communities. This article aims to guide HL educators to raise HLLs’ awareness about the social nature of linguistic varieties through the development of interactional competence (IC) in different registers, particularly in professional settings. Whereas communicative competence focuses on the capacity of the individual language user, IC is understood as a shared internal context or ‘sphere of inter-subjectivity’ (Kramsch 1986). This article reviews the theoretical foundation of IC and describes the need for IC methodology and pedagogical approaches for HL instruction. This article also includes two detailed activities that provide instructors with pedagogical ideas to integrate IC into the HL classroom.  Activity 1 studies interaction in the home variety (D1) as well as awareness of language variation; and Activity 2, guides students through the development of IC in professional interactions (D2). Lastly, instructors will also explore ideas to design and implement IC-based assessment instruments.
  Keywords: language awareness, heritage language, interactional competence, linguistic register, communicative competence, language variation.

• Questioning Language Ideologies: Promoting Heritage Language Learners’ Critical Language Awareness

  Mara R. Barbosa
  Artículo 2. Páginas: 28
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (461,0 kB)

  Qüestionar les ideologies del llenguatge: Promoure la conciència crítica del llenguatge dels aprenents de llengües d'herència
  Les ideologies lingüístiques són el conjunt de creences, racionalitzacions i justificacions sobre les llengües i llurs rols en la societat (Woolard, 1989; Woolard & Schieffelin, 1994). Carreguen una gran quantitat d'interessos morals i polítics i són útils als grups dominants en llurs esforços per adquirir i mantenir el poder (Gal & Woolard, 2001). Poden ésser perjudicials per als estudiants d'idiomes d'herència (EIH), perquè llur desig d'ajustar-se a la norma monolingüe pot impedir-los desenvolupar llurs habilitats bilingües. L'enfocament i les activitats presentades en aquest article guien els EIH en el desenvolupament d'una comprensió pregona de com les ideologies lingüístiques poden culminar en resultats negatius per als parlants de grups minoritaris. Els estudiants comparen ideologies i fets sobre el llenguatge i utilitzen exemples de llurs pràctiques lingüístiques diàries per a refutar aquestes ideologies. Els EIH que entenen que les ideologies del llenguatge no representen necessàriament la veritat desenvolupen les eines per a defensar llur dret de tenir el mateix accés als recursos que els altres grups. L'article també discuteix les adaptacions que els instructors poden fer per a aplicar aquests conceptes a diferents contexts.
  Mots clau: ideologies lingüístiques, mites sobre les llengües, aprenentatge de llengües d'herència, conciència lingüística crítica, multilingüisme, desenvolupament bilingüe.
  Cuestionando las ideologías del lenguaje: Promoviendo la conciencia crítica del lenguaje de los aprendices de idiomas heredados
  Las ideologías lingüísticas son los conjuntos de creencias, racionalizaciones y justificaciones sobre las lenguas y sus roles en la sociedad (Woolard, 1989; Woolard & Schieffelin, 1994). Cargan una gran cantidad de intereses morales y políticos y sirven a los grupos dominantes en sus esfuerzos por adquirir y mantener el poder (Gal & Woolard, 2001). Pueden ser perjudiciales para los estudiantes de idiomas de herencia (EIH), ya que su deseo de ajustarse a la norma monolingüe puede impedirles desarrollar sus habilidades bilingües. El enfoque y las actividades presentadas en este artículo guían a los EIH en el desarrollo de una comprensión profunda de cómo las ideologías lingüísticas pueden culminar en resultados negativos para los hablantes de grupos minoritarios. Los estudiantes comparan ideologías y hechos sobre el lenguaje y usan ejemplos de sus prácticas lingüísticas diarias para refutar estas ideologías. Los EIH que entienden que las ideologías del lenguaje no representan necesariamente la verdad desarrollan las herramientas para defender sus derechos de tener el mismo acceso a los recursos que otros grupos. El artículo también discute las adaptaciones que los instructores pueden hacer para aplicar estos conceptos a diferentes contextos.
  Palabras clave: ideologías lingüísticas, mitos sobre las lenguas, aprendizaje de lenguas de herencia, conciencia lingüística crítica, multilingüismo, desarrollo bilingüe.
  Language ideologies are the sets of beliefs, rationalizations, and justifications about languages and their roles in society (Woolard, 1989; Woolard & Schieffelin, 1994). They carry a great deal of moral and political interests and serve dominant groups in their efforts to acquire and maintain power (Gal & Woolard, 2001). They can be harmful for heritage language learners (HLLs) as their desire to fit the monolingual norm may prevent them from developing their bilingual skills. The approach and activities presented in this article guide HLLs in developing a deep understanding of how language ideologies may culminate in negative outcomes for speakers from minoritized groups. Students compare ideologies and facts about language and use examples from their daily linguistic practices to disprove these ideologies. HLLs who understand that language ideologies do not necessarily represent the truth develop the tools to defend their rights of having the same access to resources that other groups do. The article also discusses the adaptations that instructors may make to apply these concepts to different contexts.
  Keywords: language ideologies, language myths, heritage language learning, critical language awareness, multilingualism, bilingual development.

• Bringing perspectives and representation to the Spanish mixed-classroom

  Yerko Sepúlveda & Sergio Ruiz
  Artículo 3. Páginas: 30
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (514,9 kB)

  Aportar perspectives i representació a l'aula mixta d'espanyol
  Aquest article detalla l'ús del protocol Veu i Decisió (Sheya, 2018) com una eina pràctica per a implementar una pedagogia crítica i així empoderar tant professors com estudiants dins l'aula mixta d'espanyol (segona llengua i llengua d'herència). Per a fer-ho, primer presentem el rerefons teòric i un resum de conceptes bàsics; després, una guia detallada per a posar en pràctica el protocol pas a pas, i, finalment, tres activitats recomenades que exemplifiquen la posada en pràctica a l'aula de llengües. Veu i Decisió promou la transformació social en posar en pràctica aspectes lingüístics i, alhora, analitzar de manera crítica el contingut, explorar-ne la complexitat i trobar-hi oportunitats per a incloure veus i perspectives pròpies dels estudiants de llengües. A més a més, el protocol ofereix una connexió directa i pràctica per a desenvolupar les 5 fites d'ACTFL (American Council on the Teaching of Foreign Languages) dels anomenats World-Readiness Standards for Learning Languages (Comunication, Cultures, Connections, Comparisons, and Communities).
  Mots clau: aula mixta, pedagogia crítica, agència de l'estudiant, veus, perspectives.
  Aportando perspectivas y representación al aula mixta de español
  Este artículo detalla el uso del protocolo Voz y Decisión (Sheya, 2018) como una herramienta práctica para implementar pedagogía crítica y así empoderar tanto a profesores como estudiantes en el aula de español mixta (segunda lengua y lengua de herencia). Para ello, se presenta primero el trasfondo teórico y un resumen de conceptos básicos; después, una guía detallada para poner en práctica el protocolo paso a paso; y finalmente, tres actividades recomendadas que ejemplifican la puesta en práctica en el aula de lenguas. Voz y Decisión promueve la transformación social al poner en práctica aspectos lingüísticos y, al mismo tiempo, analizar de forma crítica el contenido, explorar sus complejidades y encontrar oportunidades para incluir voces y perspectivas propias de los estudiantes de idiomas. Además, el protocolo ofrece una conexión directa y práctica para desarrollar las 5 metas de ACTFL (American Council on the Teaching of Foreign Languages) de los denominados World-Readiness Standards for Learning Languages (Comunication, Cultures, Connections, Comparisons, and Communities).
  Palabras clave: clase mixta, pedagogía crítica, agencia del estudiante, voces, perspectivas.
  This article details the use of the Voice and Choice protocol (Sheya, 2018) as a practical tool to implement critical pedagogy and thus empower both teachers and students in the Spanish language mixed-classroom (second language and heritage language). First, we offer the theoretical background and a summary of basic concepts; then, a description of a step-by-step guideline to implement the protocol; and finally, three recommended activities that reflect its potential implementation in the classroom. Voice and Choice promotes social transformation using linguistic components while igniting the opportunity to critically analyze the content, explore its complexities and find opportunities to include language learners’ voices and perspectives. In addition, the protocol provides a direct and practical link to develop ACTFL’s 5 goal areas of the World-Readiness Standards for Learning Languages (Communication, Cultures, Connections, Comparisons, and Communities).
  Keywords: mixed classroom, critical pedagogy, student agency, voices, perspectives.

• Using classroom conversation to embrace ethnolinguistic identity and heritage language

  Rosalva Alamillo
  Artículo 4. Páginas: 36
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (576,1 kB)

  L'ús de les converses a l'aula per a abastar la identitat etnolingüística i la llengua d'herència
  L'aula de llengües és un espai excel·lent per a empoderar els estudiants mitjançant pràctiques lingüístiques i encoratjar-los a convertir-se en agents de canvi. És important que els parlants d'herència, especialment de nivells intermitjos i avançats, puguin discutir, en un espai d'aprenentatge segur, les qüestions a què s'afronten en llurs realitats quotidianes, com la identitat etnolingüística i les experiències al voltant del bilingüisme i la biculturalitat. Discutir aquestes qüestions a l'aula té beneficis a curt i llarg termini, com l'acceptació de la identitat etnolingüística i la preservació de llur herència cultural i lingüística.
  Amb base a la pedagogia crítica de Freire (2000) i la conciència crítica del llenguatge de Fairclough (1989, 1992a), aquest article presenta una sèrie de activitats pedagògiques per a fomentar el pensament i la conciència crítics del llenguatge a l'aula de llengües d'herència a través del diàleg i l'escriptura. L'objectiu d'aquestes activitats és que els hispanoparlants creïn un espai compartit per a cultivar actituts positives envers la llengua d'herència i avancin cap a l'emancipació d'ideologies negatives i prejudicis envers l'espanyol i les comunitats latinxs dels Estats Units.
  Les activitats són: a) una redacció que explora la identitat etnolingüística; b) revisió per parelles de la redacció; c) un diàleg virtual, d) i una redacció col·laborativa posterior a la discussió. Aquestes activitats impliquen la pràctica de llegir, escriure, escoltar i parlar, així com el pensament crític. Presento les activitats pas a pas juntament amb suggeriments per a abordar les inseguretats lingüístiques i les qüestions de manca d'equitat.
  Mots clau: Pedagogia de l'espanyol com a llengua d'herència, pedagogia crítica, pensament crític, comunicació per ordinador, població llatina dels EUA, agència.
  El uso de las conversaciones en clase para abordar la identidad etnolingüística y la lengua de herencia
  El aula de idiomas es un excelente espacio para empoderar a los estudiantesa través de prácticas lingüísticas y alentarlos a convertirse en agentes de cambio. Es importante que los hablantes de herencia, especialmente en niveles intermedios y avanzados, puedan discutir en un espacio de aprendizaje seguro los temas que enfrentan en sus realidades diarias, como la identidad etnolingüística y las experiencias en torno al bilingüismo y la biculturalidad. Discutir estos temas en el salón de clases de lengua de herencia produce beneficios a corto y largo plazo, como la aceptación de la identidad etnolingüística y la preservación de su idioma y cultura heredados.
  Basado en la pedagogía crítica de Freire (2000) y la conciencia crítica del lenguaje de Fairclough (1989, 1992a), este capítulo presenta una serie de actividades pedagógicas para fomentar el pensamiento crítico y la conciencia crítica del lenguaje en el aula del LH a través del diálogo y la escritura. Diseñadas para estudiantes minorizados por su herencia etnolingüísticas, como lo son los hispanohablantes en los EE.UU., las actividades pretenden cultivar actitudes positivas hacia la HL y combatir los prejuicios lingüísticos y culturales contra los latinos estadounidenses. La secuencia de actividades implica (a) una composición que explora la identidad etnolingüística; (b) una revisión por pares de la composición; (c) un diálogo mediado por computadora; y (d) una composición colectiva posterior a la discusión. Estas actividades implican la práctica de leer, escribir, escuchar y hablar, así como el pensamiento crítico. Presento las actividades paso a paso junto con sugerencias para abordar las inseguridades lingüísticas y los temas de inequidad.
  Palabras clave: pedagogía del español como lengua de herencia, pedagogía crítica, pensamiento crítico, comunicaciones informa- tizadas, población latina de EEUU, agencia.
  The language classroom is an ideal place to empower students through linguistic practices and to encourage them to become agents of change. It is important that heritage speakers, especially in intermediate and advanced levels, can discuss in a safe learning space topics they face in their daily realities, such as ethnolinguistic identity and experiences around bilingualism and biculturalism. Discussing these topics in the heritage language classroom produces short- and long-term benefits, such as the embracing of ethnolinguistic identity and preservation of their heritage language and culture.
  Based on Freire's (2000) critical pedagogy and Fairclough's (1989, 1992a) critical language awareness, this article presents a series of pedagogical activities to foster critical thinking and critical language awareness in the HL classroom through dialogue and writing. Designed for ethnolinguistically minoritized students, such as Spanish heritage speakers in the U.S., the activities pretend to cultivate positive attitudes toward the HL and combat linguistic and cultural prejudice against US Latinxs. The activity sequence involves (a) a composition exploring ethnolinguistic identity; (b) a peer review of the composition; (c) a computer-mediated dialogue; and (d) a post-discussion collaborative composition. These activities entail practice of reading, writing, listening, and speaking along with critical thinking. I present the activities step-by-step along with suggestions for addressing linguistic insecurities and inequity topics.
  Keywords: Spanish as a heritage language pedagogy, critical pedagogy, critical thinking, computer mediated communication, U.S. Latinx, agency.

© Romania Minor 2022