ARTICLES DE RECERCA

• El voseo actual en Quito entre las generaciones más jóvenes

  Carmen Azucena Escobar Miño
  Article 1. Pàgines: 18
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1,5 MB)

  El ‘voseo’ actual a Quito entre les generacions més joves
  El present estudi fa referència a les formes de tractament utilitzades en la varietat de l’espanyol parlada a Quito (l’Equador). L’objectiu és analitzar fins a quin punt el ‘voseo’ continua viu entre les generacions més joves (edats compreses entre 17 i 27 anys). Amb aquesta finalitat, hem aplicat un qüestionari a una mostra de 142 habitants de Quito, entre homes i dones, per a indagar si mantenen l’ús de la forma vos en les converses quotidianes. Hem plantejat una metodologia quantitativa descriptiva amb variables respecte als usos socials. Hem fet una anàlisi gramaticopragmàtica d’aquestes formes i les definim mitjançant la teoria de la Gramàtica Categorial Funcional de Frias Conde (2005), amb l’ajuda d’un etiquetatge que alhora en permet individualitzar els usos i diferenciar-los. Analitzem els resultats tenint en compte les variables d’edat, gènere, professió, entre d’altres, per a arribar a conclusions de com s’utilitza aquesta forma de tractament.
  Mots clau: voseo, espanyol de l’Equador, Quito, formes de tractament.
  El presente estudio hace referencia a las formas de tratamiento utilizadas en la variedad del español hablado en Quito (Ecuador). El objetivo es analizar hasta qué punto el voseo sigue vivo entre las generaciones más jóvenes (edades comprendidas entre 17 y 27 años). Con ese fin, se ha aplicado un cuestionario a una muestra de 142 habitantes quiteños, entre hombres y mujeres para indagar si mantienen el uso de la forma vos en sus conversaciones cotidianas. Se planteó una metodología cuantitativa descriptiva con variables respecto a los usos sociales. Se realizó un análisis gramático pragmático de estas formas y se las define a través de la teoría de la Gramática Categorial Funcional de Xavier Frías Conde (2005). Apoyado de un etiquetado que permite individualizar y diferenciar a la vez, sus usos. Se analizan los resultados teniendo en cuenta las variables de edad, género, profesión, entre otras; para llegar a conclusiones de cómo se utiliza esta forma de tratamiento.
  Palabras clave: voseo, español de Ecuador, Quito, formas de tratamiento.
  Current ‘voseo’ amongst Quito’s youngest generations
  This study refers to the forms of treatment used in the variety of Spanish spoken in Quito (Ecuador). The objective is to analyze the extent to which voseo is still alive among the younger generations (ages 17-27). To this end, a questionnaire has been applied to a sample of 142 inhabitants of Quito, between men and women to inquire whether they maintain the use of the form vos in their daily conversations. A descriptive quantitative methodology was proposed with variables regarding social uses. A pragmatic grammar analysis of these forms was carried out and they are defined through the Functional Categorial Grammar theory of Xavier Frías Conde (2005). Supported by a labeling that allows individualizing and differentiating at the same time, its uses. The results are analyzed taking into account the variables of age, gender, profession, among others; to reach conclusions on how this form of treatment is used.
  Keywords: voseo, Ecuadorian Spanish, Quito, forms of treatment.

• Las formas de tratamiento en San Luis Potosí, México

  María Casas Rodríguez
  Article 2. Pàgines: 19
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1,2 MB)

  Les formes de tractament a San Luis Potosí, Mèxic
  Aquest treball és una recerca sobre com són utilitzades les formes de tractament en l’espanyol de San Luis Potosí (Mèxic) mitjançant un qüestionari respost per 199 habitants de San Luis Potosí, que incloïa demandes sobre els hàbits d’ús del tractament de ‘usted’ i alguns vocatius en diferents contexts. Analitzem els resultats tenint en compte l’edat, el sexe i el nivell d’estudis dels participants. S’ha fet seguint l’etiquetatge que diferencia entre les etiquetes primàries, que responen a la pragmàtica bàsica en què hom diferencia entre distància D [X>Y] i formalitat [± formal], i les etiquetes secundàries Ψ, les quals segueixen un enfocament psicosocial que varia entre grups socials.
  Mots clau: formes de tractament, pragmàtica, sistema d’etiquetatge, vocatius.
  Este trabajo es una investigación sobre cómo se utilizan las formas de tratamiento en el español de San Luis Potosí, México a través de un cuestionario a 199 potosinos que responden a preguntas sobre los hábitos de uso del trato de usted y algunos vocativos en distintos contextos. Se analizan los resultados teniendo en cuenta la edad, el sexo y el nivel de estudio de los participantes. Se lleva a cabo siguiendo el etiquetado que diferencia entre las etiquetas primarias, que responden a la pragmática básica donde se diferencia entre distancia D [X>Y] y formalidad [± formal], y las etiquetas secundarias Ψ, las cuales siguen un enfoque psicosocial que varía entre cada grupo social.
  Palabras clave: formas de tratamiento, pragmática, sistema de etiquetado, vocativos.
  Forms of address in San Luis Potosí, Mexico
  This article is a research dealing with how forms of address are used in San Luis Potosí, Mexico through a questionnaire sent to 199 potosinos who responded to questions about their habits in using the usted treatment and some vocatives in different contexts. The results were analyzed by taking into account the age, gender and education level of the participants. This analysis is carried out with the help of a tagging system that differentiates between primary tags, which involve basic pragmatics where distance D [X>Y] and formality [± formal] are approached, and the secondary tags, such as Ψ, which follow a psycho-social approach that varies between every social group.
  Keywords: forms of address, sociolinguistics, pragmatics, tagging system, vocative.

• El uso de las lenguas en el ámbito laboral, social y familiar en el Principado de Andorra

  Dánae Ortega Blanca
  Article 3. Pàgines: 17
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (921,0 kB)

  L’ús de les llengües en l’àmbit laboral, social i familiar al Principat d’Andorra
  En aquest article intentem donar una visió general del panorama lingüístic al Principat d’Andorra. La idea sorgeix de l’observació de la situació única del país, tant pel que fa en el pla sociopolític i geopolític com en el pla lingüístic. Per a aquesta aproximació ens hem basat en les anàlisi dels estudis fets en els darrers anys i en els resultats d’una enquesta pròpia que mostra diversos aspectes en relació a l’ús de la llengua en diferents sectors laborals. Presentem també els trets especials de l’estatus de les llengües al país i com hom lluita tant per la conservació com per la integració en un territori amb una sola llengua oficial que ha conviscut amb altres llengües durant dècades.
  Mots clau: llengua catalana, sociolingüística, Andorra, política lingüística, legislació lingüística.
  En este artículo se intentará dar una visión general del panorama lingüístico en el Principado de Andorra. La idea parte de la observación de la situación única que se da en país, tanto en el plano socio- y geopolítico como en el plano lingüístico. Para esta aproximación me he basado en los análisis de los estudios realizados en los últimos años y en los resultados de una encuesta propia que muestra varios aspectos en relación al uso de la lengua en distintos sectores laborales. Se presentarán también las características especiales del estatus de las lenguas en el país y cómo se lucha tanto por la conservación como por la integración en un territorio con un solo idioma oficial que ha convivido con otras lenguas durante décadas.
  Palabras clave: lengua catalana, sociolingüística, Andorra, política lingüística, legislación lingüística.
  Language use in the work, social and family contexts in the Principality of Andorra
  This article will attempt to give an overview of the linguistic panorama in the Principality of Andorra. The idea starts from the observation of the unique situation that exists in the country, both at the socio- and geopolitical level as well as at the linguistic level. For this approach, I have based myself on the analysis of studies carried out in recent years and on the results of an own survey that shows various aspects in relation to the use of the language in different work sectors. The special characteristics of the status of languages in the country will also be presented and how they fight both for conservation and integration in a territory with a single official language that has coexisted with other languages for decades.
  Keywords: Catalan language, sociolinguistics, Andorra, language policy, language laws

• Procesos morfológicos sobresalientes en las creaciones léxicas producidas por hablantes de español como lengua de herencia en tareas de traducción

  Rossy Lima Padilla
  Article 4. Pàgines: 21
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (968,9 kB)

  Processos morfològics destacats en les creacions lèxiques produïdes per parlants d’espanyol com a llengua d’herència en tasques de traducció
  El present estudi ofereix una anàlisi qualitativa i quantitativa de la producció de creacions lèxiques realitzades per estudiants d’espanyol com a llengua d’herència durant tasques de traducció. En la primera secció, explorem els fenòmens morfològics de les creacions lèxiques en diversos estudis. Després s’organitzen les creacions produïdes en el corpus d’acord amb les funcions morfològiques utilitzades. Per acabar, oferim observacions de conclusió sobre els resultats de les observacions morfològiques.
  Mots clau: espanyol com a llengua d’herència, morfologia, traducció, lèxic.
  El presente estudio ofrece un análisis cualitativo y cuantitativo de la producción de creaciones léxicas realizadas por estudiantes de español como lengua de herencia durante tareas de traducción. La primera sección explora los fenómenos morfológicos de las creaciones léxicas en diversos estudios. Después se organizan las creaciones producidas en el corpus de acuerdo con las funciones morfológicas empleadas. Por último, se ofrecen observaciones de conclusión sobre los resultados de las observaciones morfológicas.
  Palabras clave: español como lengua de herencia, morfología, traducción, léxico.
  Outstanding morphologic processes in the lexic creations produced by Spanish as a heritage language speakers in translation assignments
  The present study offers a qualitative and quantitative analysis of the production of lexical creations made by students of Spanish as a heritage language during translation tasks. The first section explores the morphological phenomena of lexical creations in various studies. The creations produced in the corpus are then organized according to the morphological functions used. Finally, concluding observations are offered on the results of the morphological observations.
  Keywords: Spanish as a heritage language, morphology, translation, lexic.

• La forma de tratamiento “sumercé”: estado de la cuestión

  Carolina Muñoz Suacha
  Article 5. Pàgines: 20
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1,2 MB)

  La forma de tractament “sumercé”: estat de la qüestió
  Aquest article és una revisió diacrònica de les metodologies i de les teories per a l’estudi de les formes i les fórmules de tractament en la llengua espanyola, començant per les aproximacions filològiques i els estudis sociolingüístics fins als estudis sociopragmàtics. De la mateixa manera, establim un possible origen del ‘sumercé’ com a forma de tractament a partir de ‘vuestra merced’. Per acabar, determinem l’ús d’aquesta forma de tractament en alguns països hispànics, com ara la República Dominicana, Veneçuela, l’Equador, el Perú i Colòmbia.
  Mots clau: sumercé, formes de tractament, diacronia, llengua español, español d’Amèrica.
  El presente artículo es una revisión diacrónica de las metodologías y teorías para el estudio de las formas y fórmulas de tratamiento en el habla hispana, que va desde los acercamientos filológicos y estudios sociolingüísticos, hasta los sociopragmáticos. Del mismo modo, se establece un posible origen del sumercé como forma de tratamiento a partir de vuestra merced. Para finalizar se determina el uso de dicho tratamiento en algunos países hispanos como: República Dominicana, Venezuela, Ecuador, Perú y Colombia.
  Palabras clave: sumercé, formas de tratamiento, diacronía, lengua española, español de América.
  The form of address ‘sumercé’: state of the art
  This paper presents a diachronic review of the methodologies and theories for the study of the forms and formulas of treatment in the Spanish language, which ranges from philological approaches and sociolinguistic studies to sociopragmatic ones. In the same way, a possible origin of the “sumercé” as a form of treatment is established from the formula “vuestra merced”. Finally, the use of this treatment is determined in some Hispanic countries such as: Dominican Republic, Venezuela, Ecuador, Peru and Colombia.
  Keywords: sumercé, forms of address, diachrony, Spanish language, American Spanish.

• Aspectos sociopragmáticos en la resemantización del vocativo “mija” en el argot masculino juvenil contemporáneo de la ciudad de Quito

  Luis Cuéllar
  Article 6. Pàgines: 20
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1,1 MB)

  Aspectes sociopragmàtics en la resemantització del vocatiu ‘mija’ en l’argot masculí juvenil contemporani de la ciutat de Quito
  Circumscrita a l’anàlisi conversacional de l’espanyol equatorià contemporani, aquesta recerca descriu els trets sociopragmàtics presents en la resemantització del vocatiu ‘mija’ en l’argot masculí juvenil de la ciutat de Quito. Per a marcar aquests trets hem seguit la teoria de la Gramàtica Funcional Categorial (Frias Conde et al. 2017); concretament, el mecanisme d’etiquetatge primari de fórmules de tractament (Frias Conde, 2018). És un estudi etnogràfic del parlar de Quito segons un paradigma interpretatiu, mitjançant una recerca sociolectal de caràcter no experimental, de disseny transeccional exploratori, amb mostratge no probabilístic per quotes. Hem aplicat la tècnica d’enquesta sociolingüística estratificada, l’instrument de la qual consta d’un qüestionari amb opcions politòmiques de resposta segons les quatre dimensions de la Tipologia pragmaticotextual proposada per Cuéllar (2006). La mostra correspon a 190 informants d’una població de 5.000 estudiants universitaris. El procés d’interpretació dels resultats es feu mitjançant el programari estadístic SPSS versió 22 per a Mac i d’una triangulació de fonts i dades com a validació de constructe per a l’anàlisi de les freqüències i dels percentatges obtinguts, els quals evidenciaren una resemantització de gènere del vocatiu ‘mija’ en l’argot juvenil masculí de Quito. Concloem que la reinterpretació d’aquest vocatiu, no pas ara com a disfemisme, recau tant en el trencament de convencionalismes socials com en una estratègia conversacional, per a establir una posició alta en l’escala de proximitat, confiança i intimitat entre aquesta mena d’interlocutors.
  Mots clau: espanyol de l’Equador, argot juvenil, estratègia conversacional, vocatiu, etiquetatge, sociopragmàtica.
  Circunscrita al análisis conversacional del español ecuatoriano contemporáneo, esta investigación describe los rasgos sociopragmáticos presentes en la resemantización del vocativo “Mija” en el argot masculino juvenil de la ciudad de Quito. Para marcar dichos rasgos se recurrió a la teoría de la Gramática Funcional Categorial (Frías Conde et al. 2017); particularmente, al mecanismo de etiquetado primario de fórmulas de tratamiento (Frías Conde, 2018). Se trata de un estudio etnográfico del habla quiteña desde un paradigma interpretativo, a través de una investigación sociolectal de carácter no experimental, de diseño transeccional exploratorio, con muestreo no probabilístico por cuotas. Se aplicó la técnica de encuesta sociolingüística estratificada, cuyo instrumento constó de un cuestionario con opciones politómicas de respuesta según las cuatro dimensiones de la Tipología pragmático-textual propuesta por Cuéllar (2006). La muestra correspondió a 190 informantes de una población de 5000 estudiantes universitarios. El proceso de interpretación de resultados se realizó́ a través del software estadístico SPSS versión 22 para Mac y de una triangulación de fuentes y datos como validación de constructo para el análisis de las frecuencias y de los porcentajes obtenidos, los cuales evidenciaron una resemantización de género del vocativo “Mija” en el argot juvenil masculino de Quito. Se concluye que la reinterpretación de este vocativo, ya no con intencionalidad disfémica, reside tanto en la ruptura de convencionalismos sociales como en una estrategia conversacional, para establecer una posición alta en la escala de proximidad, confianza e intimidad entre este tipo de interlocutores.
  Palabras clave: español de Ecuador, argot juvenil, estrategia conversacional, vocativo, etiquetado, sociopragmática.
  Sociopragmatics aspects in the resemantization of the vocative "mija" in contemporary juvenile male slang in Quito
  Based on the conversational analysis of contemporary Ecuadorian Spanish, this research describes the sociopragmatics characteristics in the resemantization of the vocative ‘mija’ in the youthful male slang of the city of Quito. To identify these traits, the theory of Categorical Functional Grammar (Frías Conde, 2017) was used, specially the primary labelling mechanism for address terms (Frías Conde, 2018). It is an ethnographic study of the “quiteño” speech from an interpretive paradigm through socio-academic research of a non-experimental nature, with exploratory trans-sectional design and non-probabilistic sampling by quotas. The tiered sociolinguistic survey technique was applied, the instrument of which consisted of a questionnaire with polytomous response options according to the four dimensions of the Textual pragmatic typology proposed by Cuéllar (2006). The sample corresponded to 190 informants out of a population of 5000 university students. The process of interpreting results was carried out through the statistical software SPSS version 22 for Mac and a triangulation of sources and data as validation of construct for the analysis of frequencies and percentages obtained, which evidenced a gender resemantization of the vocative ‘mija’ in Quito's male juvenile slang. It is concluded that the reinterpretation of this vocative, no longer with intentionality, lies both in the social conventionalisms and in a conversational strategy to establish a high position on the scale of proximity, trust and intimacy between such interlocutors.
  Keywords: Ecuadorian Spanish, youth slang, conversational strategy, vocative, labelling, sociopragmatics.

• Estudio de la variación léxica en el campo semántico del “cuerpo humano: la cabeza”, en la región andina del Ecuador

  Ana Estrella-Santos
  Article 7. Pàgines: 15
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1,4 MB)

  Estudi de la variació lèxica en el camp semàntico del “cos humà: el cap”, a la regió andina de l’Equador
  Mitjançant aquest estudi volem mostrar la variació lèxica en el campo semàntic del cos humà (‘el cap’) en la serralada de l’Equador, entre la població instruïda i urbana, gràcies a les dades obtingudes en el projecte de l’Atlas Lingüístico de Ecuador. A més a més, pretenem classificar lèxicament i semàntica les peces lèxiques obtingudes (tant simples com complexes) i analitzar semànticament i etimològica algunes de les designacions que no son pròpies de l’espanyol general.
  Mots clau: llengua espanyola, espanyol de l’Equador, variació lèxica, geografia lingüística..
  Mediante este estudio se quiere mostrar la variación léxica en el campo semántico del cuerpo humano (‘la cabeza’) en la sierra de Ecuador, entre la población instruida y urbana, gracias a los datos obtenidos en el proyecto del Atlas Lingüístico de Ecuador. Además, pretendemos clasificar léxica y semánticamente las lexías obtenidas (tanto simples como complejas) y analizar semántica y etimológicamente algunas de las designaciones que no son propias del español general.
  Palabras clave: lengua española, español de Ecuador, variación léxica, geografía lingüística..
  Study of the lexical variation in the semantic field of the ‘human body: the head’, in the Andes region of Ecuador
  Through this study we want to show the lexical variation in the semantic field of the human body (‘the head’) in the highlands of Ecuador, between the educated and urban population. Furthermore, we intend to classify lexically and semantically the lexies obtained (both simple and complex) and to analyze semantically and etymologically some of the designations that are not typical of general Spanish.
  Keywords: Spanish language, Ecuadorian Spanish, lexical variation, linguistic geography.

• La lingüística razonada y proscrita: del Brocense a Amor Ruibal

  Ígor Rodríguez Iglesias
  Article 8. Pàgines: 17
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (944,2 kB)

  La lingüística raonada i proscrita: d’El Brocense a Amor Ruibal
  Aquest article relaciona dos gramàtics espanyols proscrits en llurs respectius moments històrics a causa de llurs idees innovadores, els quals foren anticipadors d’importants fites en la lingüística europea i no sempre considerats de manera justa. Francisco Sánchez de las Brozas, El Brocense o Sanctius, i Ángel Amor Ruibal són comparats ací amb els gramàtics francesos de Port-Royal i el lingüista ginebrí F. de Saussure, respectivament, amb petites anotacions sobre la influència de Humboldt en Amor Ruibal, per fet que Humboldt fou un fil conductor entre ambdós espanyols.
  Mots clau: lingüística razonada, El Brocense, Amor Ruibal, Port-Royal.
  Este artículo pone en relación dos gramáticos españoles proscritos en sus respectivos momentos históricos por sus innovadoras ideas, ambos anticipadores de importantes hitos en la lingüística europea y no siempre considerados en su justa medida. Francisco Sánchez de las Brozas, el Brocense o Sanctius, y Ángel Amor Ruibal son comparados aquí con los gramáticos franceses de Port-Royal y el lingüista ginebrino F. de Saussure, respectivamente, con pequeños apuntes sobre la influencia de Humboldt en Amor Ruibal, por suponer Humboldt un hilo conductor entre ambos españoles.
  Palabras clave: lingüística razonada, El Brocense, Amor Ruibal, Port-Royal.
  Reasoned and proscribed Linguistics: From El Brocense to Amor Ruibal
  This article relates to two proscribed Spanish grammarians in their respective historical moments due to their innovative ideas: Francisco Sánchez de las Brozas, the Brocense or Sanctius, and Angel Amor Ruibal. These Hispanic linguists are anticipators of important milestones in European linguistics. They have not always been considered in their proper measure. These linguists are compared here are compared here with the French grammarians of Port-Royal and the Geneva linguist Ferdinand de Saussure, respectively, with small notes on the influence of Humboldt in Love Ruibal, for supposing Humboldt a guiding thread between both Spaniards.
  Keywords: logical linguistics, El Brocense, Amor Ruibal, Port-Royal.

© Romania Minor 2021