ARTICLES DE RECERCA

• Les formes de tractament en aragonès

  Xavier Frias Conde
  Article 1. Pàgines: 13
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (568,7 kB)

  Les formes de tractament (FT) són una qüestió que ha provocat molt d’interès en els darrers anys, sobretot del punt de vista pragmàtic. En aquest article, fem una aproximació a la qüestió de les FT pel que fa als pronoms en aragonès, un diasistema on hi ha molt poques referències d’aquest assumpte. Estudiarem sobretot la forma vós, que presenta característiques exclusives en aragonès, amb algunes referències a la llengua medieval. Aquest és un estudi contrastiu, en què l’aragonès és comparat amb la resta de llengües iberoromàniques, dins un marc teòric nou, el de la Gramàtica Funcional Categorial i el seu ús d’etiquetes per marcar la dixi i altres fenòmens propis de les FT a tots dos nivells, pragmàtic i gramatical.
  Mots clau: aragonès, formes de tractament, dixi, iberoromànic, gramàtica funcional categorial, etiquetatge.
  Las formas de tratamiento en aragonés
  Las formas de tratamiento (FT) son un tema que ha provocado mucho interés en los últimos años, sobre todo desde el punto de vista pragmático. Este artículo es una aproximación al tema de las FT en relación a los pronombres en aragonés, un diasistema del que hay muy pocas referencias sobre este asunto. Se estudia sobre todo la forma vós, que presenta características exclusivas en aragonés, con algunas referencias a la lengua medieval. Este es un estudio contrastivo, en el que se compara el aragonés con el resto de lenguas iberorrománicas, desde un marco teórico nuevo, el de la Gramática Funcional Categorial y su uso de etiquetas para marcar la deixis y otros fenómenos propios de las FT a los niveles pragmático y gramatical.
  Palabras clave: aragonés, formas de tratamiento, deixis, iberorrománico, gramática funcional categorial, etiquetaje.
  Forms of Address in Aragonese
  Address is an issue that has been awaking a large interest among scholars in the last years, especially from a pragmatic point of view. This paper is an approach to the matter of Address regarding pronouns in Aragonese, a scarcely studied diasystem regarding this topic. We will focus mainly on the form vós having remarkable and exclusive features, including some references to the medieval language. This is a contrastive study, which involves that Aragonese is compared with the rest of Iberian languages within the framework of Functional Categorial Grammar and its use of tagging as a tool to mark out deixis and other phenomena concerning Address at both pragmatic and grammatical levels.
  Keywords: Aragonese, Address, deixis, Iberian-Romance, Functional Categorial Grammar, tagging.

• Inglés usado como lingua franca para la comunicación cotidiana: análisis de caso

  Lenin Vladimir Paladines Paredes
  Article 2. Pàgines: 10
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (536,9 kB)

  L'anglès utilitzat com a llengua franca per a la comunicació quotidiana: una anàlisi de cas
  Aquest article mostra un exemple clar de plurilingüisme dins un context social no formal, basat en la interacció en tres llengües diferents de tres estudiants de diferents nacionalitats, que organitzen les tasques domèstiques en un pis de lloguer, a la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Mitjançant l'enregistrament de la interacció, es va aconseguir determinar el mecanisme utilitzat per a comunicar-se, de manera que van utilitzar una llengua franca que les tres integrants coneixien, per poder arribar a un acord comú.
  Mots clau: plurilingüisme, interacció, transcripció, anàlisi conversacional.
  El presente artículo muestra un ejemplo claro sobre plurilingüismo dentro de un contexto social no formal, basándose en una interacción en tres idiomas diferentes, de tres estudiantes de diferentes nacionalidades, organizando las labores domésticas en el piso que alquilan, en la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona. A través de la grabación de la interacción, se logró determinar el mecanismo utilizado para comunicarse, llegando a utilizar una lengua franca que las tres integrantes conocían, para poder llegar a un acuerdo común.
  Palabras clave: plurilingüismo, interacción, transcripción, análisis conversacional.
  English used as a lingua franca for everyday communication: case analysis
  The following article shows a clear example of multilingualism within a non-formal social context, based on an interaction in three different languages, from three students of different nationalities, who organize the housework in the apartment they rent in Universitat Autònoma de Barcelona’s Vila Universitària. Through the recording of the interaction, we managed to determine the mecanism used to comunicate with each other, using a lingua franca that the three students knew, to come to a mutual agreement.
  Keywords: multilingualism, interaction, transcription, conversational analysis.

• Yo Inmigrante: Construcción del discurso de identidad en la caricaturista venezolana Rayma

  Jhennifer Rodríguez
  Article 3. Pàgines: 13
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (806,6 kB)

  Yo Inmigrante 'Jo Immigrant': Construcció del discurs d'identitat en la caricaturista veneçolana Rayma
  La caricatura com a gènere humorístic planteja una forma particular de comprendre la cultura, la història i, per tant, la identitat d'una societat, que s'articula com un llenguatge, per mitjà de signes, tal com va esbossar Lotman (1998). Seguint aquesta idea, mitjançant els diversos sistemes de signes, la cultura crea textos que organitzen estructuralment el món que envolta les persones i que estableixen els sentits que són funcionals dins d'una societat. Essent així, el propòsit d'aquest estudi és caracteritzar el discurs d'identitat mitjançant una perspectiva semiòtica (tant verbalment com visualment), parant esment en la intenció comunicativa de la caricaturista veneçolana Rayma en la seva sèrie Yo inmigrante exposada el novembre de 2018, entenent que en les peces esmentades suara hi subjau una sèrie de continguts que (re)construeixen i donen significació, generant un sentit d'identitat de la societat migrant veneçolana a través de l'humor.
  Mots clau: caricatura, discurs, semiòtica, identitat, immigració, humor.
  La caricatura como género humorístico plantea una forma particular de comprender la cultura, la historia y, por ende, la identidad de una sociedad, que se articula como un lenguaje, por medio de signos, tal como esboza Lotman (1998). Siguiendo esta idea, a través de los diversos sistemas de signos, la cultura crea textos que organizan estructuralmente el mundo que rodea a las personas y que establecen los sentidos que son funcionales dentro de una sociedad. Siendo así, el propósito de este estudio es caracterizar el discurso de identidad desde una perspectiva semiótica (tanto en lo verbal como en lo visual), enfocándonos en la intención comunicativa de la caricaturista venezolana Rayma en su serie Yo inmigrante expuesta en noviembre del 2018, entendiendo que en dichas piezas subyacen una serie de contenidos que (re)construyen y dan significación, generando un sentido de identidad de la sociedad migrante venezolana a través del humor.
  Palabras clave: caricatura, discurso, semiótica, identidad, inmigración, humor.
  Yo Inmigrante ‘I Immigrant’: Construction of the identity discourse by the Venezuelan cartoonist Rayma
  The cartoon as a humorous genre raises a particular way of understanding culture, history and, therefore, the identity of a society, which is articulated as a language, through signs, as outlined by Lotman (1998). Following this idea, through the various systems of signs, culture creates texts that structurally organize the world that surrounds people and establish the senses that are functional within a society. Thus, the purpose of this study is to characterize the identity discourse from a semiotic perspective (both verbally and visually), focusing on the communicative intention of the Venezuelan cartoonist Rayma in her Immigrant series exposed in November 2018, Understanding that these pieces underlie a series of contents that (re) build and give meaning, generating a sense of identity of the Venezuelan migrant society through humor.
  Keywords: cartoon, speech, semiotics, identity, immigration, humor.

• Disponibilidad léxica en español: contraste de los resultados de nivel preuniversitario y de la Universidad en Marruecos

  Lahoussine Aabidi
  Article 4. Pàgines: 20
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (997,3 kB)

  Disponibilitat lèxica en espanyol: contrast dels resultats de nivell preuniversitari i de la Universitat al Marroc
  L'objectiu d'aquest estudi és contrastar, del punt de vista quantitatiu, els resultats generals que proporcionen dues recerques fetes al Marroc sobre la disponibilitat lèxica en espanyol com a llengua estrangera (ELE): la primera analitza el vocabulari espanyol d'aprenents del darrer curs d'Ensenyament Secundari, és a dir, segon de Batxillerat, mentre que la segona estudia el del primer curs de la Universitat. Ambdues recerques apliquen les mateixes pautes metodològiques que se segueixen dins el Projecte Panhispànic de Disponibilitat Lèxica. L'anàlisi dels primers resultats mostra un progrés en el nombre de respostes actualitzades, en comparació amb un retrocés notable registrat segons la productivitat dels mots.
  Mots clau: lèxic disponible, vocabulari, espanyol com a llengua estrangera (ELE), Projecte Panhispànic de Disponibilitat Lèxica.
  El objetivo de este estudio es contrastar desde el punto de vista cuantitativo los resultados generales que proporcionan dos investigaciones realizadas en Marruecos sobre la disponibilidad léxica en español como lengua extranjera (ELE): la primera analiza el vocabulario español de aprendientes de último curso de Enseñanza Secundaria, es decir, segundo de Bachillerato, mientras que la segunda estudia el de Primer curso de la Universidad. Ambas investigaciones aplican las mismas pautas metodológicas que se siguen dentro del Proyecto Panhispánico de Disponibilidad Léxica. El análisis de los primeros resultados manifiesta un progreso en el promedio de respuestas actualizadas, frente a un destacado retroceso que se registra según la productividad de vocablos.
  Palabras clave: léxico disponible, vocabulario, español como lengua extranjera (ELE), Proyecto Panhispánico de Disponibilidad Léxica.
  Lexical availability in Spanish: contrast of the results of the preuniversity level and of the University in Morocco
  The objective of this study is to compare the general results provided by two researches conducted in Morocco on lexical availability in Spanish as a foreign language (SFE) from a quantitative point of view: the first analyzes the Spanish vocabulary of students in the last year of secondary education, that is, Second High School, while the second one studies the First year of the University. Both investigations apply the same methodological guidelines that are followed within the Pan-Hispanic Project of Lexical Availability. The analysis of the first results shows a progress in the number of updated responses, compared to a notable setback that is recorded according to the productivity of words.
  Keywords: available lexicon, vocabulary, Spanish as a foreign language (SFE), Pan-Hispanic Lexical Availability Project.

• Formas y fórmulas de tratamiento en el español hablado en Chiquinquirá (Colombia)

  Leydy Carolina Muñoz Suancha
  Article 5. Pàgines: 23
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (916,9 kB)

  Formes i fórmules de tractament en l'espanyol parlat a Chiquinquirá (Colòmbia)
  Aquesta recerca tracta sobre l'ús de les formes de tractament en la comunitat de parlants de Chiquinquirá, Boyacá (Colòmbia). Hem fet un estudi sociopragmàtic i lingüístic a partir d'un corpus propi que inclou cinquanta-quatre enquestes fetes a persones nadiues de Chiquinquirá, amb un model d'anàlisi mixt en què hem analitzat les dades quantitativament, per a ésser descrites després de manera qualitativa i, finalment, interpretades en el context de l'objecte d'estudi.
  Mots clau: comunitat de parlants, formes de tractament, pronominalització, sociolingüística, pragmàtica, descripció quantativa i qualitativa.
  Esta investigación trata sobre el uso de las formas de tratamiento en la comunidad de hablantes de Chiquinquirá, Boyacá (Colombia). Se realizó un estudio socio-pragmato-lingüístico a partir de un corpus propio que consta de cincuenta y cuatro encuestas realizadas a chiquinquireños nativos, con un modelo de análisis mixto en el que se analizan los datos cuantitativamente, para a continuación ser descritos cualitativamente y finalmente interpretados en el contexto del objeto de estudio.
  Palabras clave: comunidad de hablantes, formas de tratamiento, pronominalización, sociolingüística, pragmática, descripción cuanti-cualitativa.
  Forms and expressions of Address in Spanish spoken in Chiquinquirá (Colombia)
  The current research deals with the use of address forms in the speech community of Chiquinquirá, Boyacá (Colombia). It will be carried out a socio-pragmatic-linguistic approach from our own corpus, which includes fifty-four inquiries passed on to native citizens of Chiquinquirá, using a mixed analysis model, in which the obtained data are quantitatively studied, then qualitatively described and finally interpreted in the framework of the present study. Keywords: speech community, address forms, pronominalisation, sociolinguistics, pragmatics, quantitative and qualitative description.
  Keywords: speech community, address forms, pronominalisation, sociolinguistics, pragmatics, quantitative and qualitative description.

• El español hablado en la Florida a través del chat: características verbales

  Adriana Curiel Ávila
  Article 6. Pàgines: 14
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (639,5 kB)

  L'espanyol parlat a Florida a través del xat: característiques verbals
  Els llatinoamericans representen el grup majoritari d'immigrants als Estats Units, la qual cosa fa que aquest país sigui diglòssic —per l'ús extès de l'espanyol i altres llengües que convergeixen en el territori nord-americà. L'objectiu d'aquesta recerca és analitzar les característiques verbals de l'espanyol parlat pels llatinoamericans que viuen a Florida (Estats Units) i observar si aquest espanyol és afectat per l'anglès —llengua majoritària. La recerca és descriptivo-transversal, per la qual cosa vam prendre mostres de diferents canals de xat per a analitzar el corpus sense fer cap edició de la informació. El període d'estudi va ésser entre gener i setembre de 2019, i les sales de xat consultades van ésser salasdechatgratis.org i canalchat.org. Els resultats de la recerca evidencien que en l'espanyol parlat pels llatinoamericans d'aquestes salas de xat hom fa un ús preferent del present progressiu, fa servir el progressiu per a substituir el present simple, prefereix l'estructura ir+verb com a indicador de futur, usa el condicional perfet + subjuntiu, prefereix el pretèrit simple. Els resultats podrien indicar un inici de la fase de pèrdua de l'espanyol com a primera llengua, així com una adaptació lingüística per la vivacitat de la conversa (típica del canal de xat) i d'interferència lingüística.
  Mots clau: diglosia, características verbales, español hablado, interferencia.
  Los latinos representan el grupo mayoritario de inmigrantes en Estados Unidos, haciendo que este país sea diglósico —por el uso extendido del español y otros lenguajes que convergen en el territorio americano. El objetivo de la presente investigación es analizar las características verbales en el español hablado por los latinos que viven en la Florida, Estados Unidos, y observar si este español está siendo afectado por el inglés —lengua mayoritaria. La investigación es de tipo descriptiva-transversal y para ello se tomaron muestras de diferentes canales de chat para analizar el corpus sin realizar ediciones de la información. El período de obtención de la información fue de enero a septiembre de 2019, y las salas consultadas fueron salasdechatgratis.org y canalchat.org. Los resultados de la investigación evidencian que el español hablado por los latinos en estas salas de chat muestra una preferencia por el uso del presente progresivo; uso del progresivo para reemplazar el presente simple; preferencia a la estructura ir+verbo como indicador de futuro; uso del condicional perfecto + subjuntivo; preferencia del pretérito simple. Los hallazgos podrían indicar un inicio de fase de pérdida del español como primera lengua; adaptación lingüística por la rapidez de la conversación (típica del canal de chat); interferencia lingüística.
  Palabras clave: diglosia, características verbales, español hablado, interferencia.
  The Spanish spoken in Florida through chat: verbal features
  Latin Americans represent the vast majority of inmigrants living in the United Stated; hence, the U.S is considered a diglossic country —by the extended use of Spanish and other languages in contact in the region. This research aims to analyze the verbal characteristics of the Spanish spoken by Latin Americans who live in Florida, United States, and determine if English is interfering this Spanish. This research is descriptive-transversal, and samples from different chats were used as a corpus to analyze the conversations. The study period was from January to September 2019, and the chat channels were salasdechatgratis.org and canalchat.org. The results indicate that Latin Americans have a tendency to use the present progressive; the progressive term to replace the simple present; the structure ir+verb to indicate future; conditional + subjunctive; use of simple past. Findings might indicate a possible initial language loss of Spanish; linguistic adaptation due to the nature of conversations in the chat; linguistic interference.
  Keywords: diglossia, verbal characteristics, Spanish spoken, interference.

• Malas prácticas onomásticas en la rotulación de las montañas de Puertomingalvo (Gúdar-Javalambre, Aragón)

  José Castillo Gil
  Article 7. Pàgines: 31
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (962,1 kB)

  Males pràctiques onomàstiques en la retolació de les muntanyes de Puertomingalvo (Gúdar-Javalambre, Aragó)
  La retolació actual de les muntanyes de Puertomingalvo en el MTN és una barreja dels patrons de retolació de les muntanyes de principi del segle xx amb les normes que hom va establir a final del mateix segle, però no es correspon amb els noms geogràfics que han estat transmesos oralment a través dels segles i que tenen la consideració de patrimoni immaterial per la llei. Hom hi identifica bàsicament cinc males pràctiques onomàstiques en la retolació de les muntanyes: eliminació de l'article, eliminació del genèric que fa referència a l'elevació del terreny, invenció per duplicació, addició de l'article i addició d'un genèric postís.
  Mots clau: cartografia, MTN, retolació, orònim, Puertomingalvo, males pràctiques onomàstiques, toponímia tradicional.
  La rotulación actual de las montañas de Puertomingalvo en el MTN es una mezcla de los patrones de rotulación de las montañas de principios del siglo xx con las normas que se establecieron a finales del siglo xx, pero no se corresponde con los nombres geográficos que han sido transmitidos oralmente a través de los siglos y que tienen la consideración de patrimonio inmaterial por la ley. Se identifican básicamente cinco malas prácticas onomásticas en la rotulación de las montañas: eliminación del artículo, eliminación del genérico relativo a la elevación del terreno, invento por duplicación, adición del artículo y adición de un genérico postizo.
  Palabras clave: cartografía, MTN, rotulación, orónimo, Puertomingalvo, malas prácticas onomásticas, toponimia tradicional.
  Bad onomastic practices in the labeling of the mountains of Puertomingalvo (Gúdar-Javalambre, Aragón)
  The current labeling of the Puertomingalvo mountains in the MTN is a mixture of the mountains labeling criteria of the early 20th century with the standards that were established at the end of the 20th century, nevertheless it does not correspond to the geographical names that have been orally transmitted through the centuries and that are considered intangible heritage by law. Basically five bad onomastic practices are identified in the mountains labeling: deletion of the article, deletion of the generic relative to the land elevation, invention by duplication, addition of the article and addition of an artificial generic.
  Keywords: cartography, MTN, labeling, oronym, Puertomingalvo, bad onomastics practices, traditional toponomy.

© Romania Minor 2020