ARTICLES DE RECERCA

• El patrimoni de la llengua

  Francesc Feliu & Joan Ferrer
  Pàgines: 1–7
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (329 KB)

  Es presenta el fil temàtic que relliga tots els treballs integrants d'aquest volum monogràfic, aparentment molt diversos, que van ser presentats i discutits en el context d’un seminari de recerca celebrat a Matera l'estiu de 2015, amb integrants de diversos equips investigadors, de disciplines diferents que van des de la dialectologia fins a l'antropologia. Es descriuen també breument els diferents treballs recollits i se'n justifica la naturalesa i la procedència.
  Mots clau: llengua, patrimoni, recerca, transdisciplinarietat.
  El patrimonio de la lengua
  Se presenta el hilo temático que aglutina todos los trabajos integrantes de este volumen monográfico, aparentmente muy dispares, que fueron presentados y comentados en el contexto de un seminario de investigación celebrado en Matera el verano de 2015, con integrantes de varios equipos investigadores, de disciplinas diferentes que van desde la dialectología hasta la antropología. Se describen también brevemente los diferentes trabajos recogidos y se justifica su naturaleza y su procedencia.
  Palabras clave: lengua, patrimonio, investigación, transdisciplinariedad..
  The heritage of languages
  This work presents the thematic thread that binds all the works collected in this monograph, apparently very different, which were presented and discussed in the context of a research seminar held in Matera in summer of 2015, with members of several research teams from different disciplines ranging from anthropology to dialectology. It also briefly describes the different works gathered and it justifies its nature and origin.
  Keywords: language, heritage, research, transdisciplinarity.

• Evoluzione e rivoluzione. Che cos’è una lingua?

  Josep M. Nadal Farreras
  Pàgines: 9–23
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (2740 KB)

  Evolució i revolució. Què és una llengua?
  Aquest estudi planteja la possibilitat de considerar les llengües com a sistemes adaptatius complexos, una categoria definida en el marc teòric de la Teoria General de Sistemes usada actualment en molts camps científics, particularment en els sectors de la biologia i de la física. Prenent les llengües sota aquest punt de vista, es poden explecar, d'una manera força plausible, moltes de les seves dinàmiques internes i se'n pot fer una autèntica reformulació del mateix concepte de llengua. Del punt de vista històric, la introducció de l'escriptura en la història d'una llengua representa un moment crucial que canvia la dinàmica del sistema, de l'evolució a la revolució.
  Mots clau: llengua, escriptura, sistemes adaptatius complexos, evolució lingüística.
  Evolución y revolución. ¿Qué es una lengua?
  Este estudio plantea la posibilidad de considerar las lenguas como sistemas adaptativos complejos, una categoría definida en el cuadro de la Teoría General de Sistemas usada hoy en muchos campos científicos, concretamente en los sectores de la biología y de la física. Tomando las lenguas bajo este punto de vista, se puede explicar de un modo bastante plausible muchas de sus dinámicas internas y se puede hacer una auténtica reformulación del mismo concepto de lengua. Desde el punto de vista histórico, la introducción de la escritura en la historia de una lengua representa un punto de inflexión que cambia la dinámica del sistema, desde la evolución a la revolución.
  Palabras clave: lengua, escritura, sistemas adaptativos complejos, evolución lingüística..
  Evolution and revolution. What is it a language?
  This study raises the possibility of considering languages as complex adaptive systems, a category defined in the framework of General Systems Theory used today in many scientific fields, particularly in the fields of biology and physics. Taking languages under this point of view, can be explained in a fairly plausible way many of its internal dynamics and can be done a reformulation of the concept of language. From a historical perspective, the introduction of writing in the history of a particular language represents a key turning point that changes the dynamics of the system, from evolution to revolution.
  Keywords: language, writing, complex adaptive systems, linguistic evolution.

• I miti nell'elaborazione sociale delle lingue

  Francesc Feliu Torrent
  Pàgines: 25–32
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (407 KB)

  Els mites en l'elaboració social de les llengües
  Aquest treball es basa en la idea que les llengües són sempre el resultat d'un procés d'elaboració social que suposa, en primer lloc, la construcció i la legitimació d'una certa representació de la realitat lingüística (sempre molt més heterogènia que ço que suggereix la representació) i llavors l'acceptació d'aquesta representació per part dels parlants com a llur llenguatge propi i autèntic. Per aconseguir aquest darrer objectiu s'ha de produir una connexió emocional entre els parlants i la llengua representada, a la qual cosa contribueixen poderosament idees o mites que filòlegs i lingüistes (també llur erudició precursora) han difòs en llurs estudis. D'alguna manera es podria dir que no hi hauria cap llengua sense filòlegs; solament persones que parlen coses més o menys semblants. L'estudi dels mites que ha elaborat la ciència lingüística s'ha de desenvolupar, perquè ofereix moltes oportunitats per a la reflexió sobre ço que són realment les llengües.
  Mots clau: mites de la llengua, elaboració social, emocions lingüístiques, història de la llingüística.
  Los mitos en la elaboración social de las lenguas
  Este estudio se basa en la idea que las lenguas son siempre el resultado de un proceso de elaboración social que supone, en primer lugar, la construcción y la legitimación de una cierta representación de la realidad lingüística (siempre mucho más heterogénea que lo que sugiere la representación) y luego la aceptación de esta representación por parte de los hablantes como llenguaje propio y auténtico. Para conseguir este último objetivo se tiene que producir una conexión emocional entre los hablantes y la lengua representada, a lo que contribuyen poderosamente ideas o mitos que filólogos y lingüistas (también su erudición precursora) han difundido en sus estudios. De algún modo se podría decir que no existiría ninguna lengua sin filólogos; solo personas que hablan cosas más o menos parecidas. El estudio de los mitos que ha elaborado la ciencia lingüística se tiene que desarrollar, puesto que ofrece muchas oportunidades para la reflexión sobre lo que son realmente las lenguas.
  Palabras clave: mitos de la lengua, elaboración social, emociones lingüísticas, historia de la lingüística..
  Myths in the social development of languages
  This work is based on the idea that languages are always the result of a process of social elaboration that involves, first, the construction and legitimation of a certain representation of linguistic reality (always much more heterogeneous than suggested by the representation) and then the acceptation of this representation by the speakers as their own and authentic language. To achieve the latter objective should be produced an emotional connection between the speakers and the represented language, to which powerfully contribute ideas or myths that philologists and linguists (also their precursory erudition) have spread in their studies. Somehow we could say that there would be no languages without the philologists, only people who speak more or less similar things. The study of linguistics myths that put together the linguistic cience should be developed because it offers many possibilities for reflection about what they are actually languages.
  Keywords: language myths, social elaboration, emotions and language, history of linguistics.

• Il sistema onomastico laertino. Materiali, metodi e prime evidenze

  Monica Dell'Aglio
  Pàgines: 33–48
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (418 KB)

  El sistema onomàstic de Laterza. Materials, mètodes i primeres evidències
  A partir del buidatge i el processament de tries onomàstiques realitzades recentment a la ciutat lucana de Laterza, es formula una sèrie de reflexions que connecten el nom de les persones amb la creació de la identitat personal i amb el manteniment de la identitat col·lectiva. En conseqüència, els usos onomàstics en un lloc determinat, més o menys lligats a la tradició, esdevenen també en un patrimoni cultural que pot ésser estudiat i del qual es pot extreure una millor comprensió de les societats locals.
  Mots clau: onomàstica, Laterza, identitat, patrimoni lingüístic.
  El sistema onomástico de Laterza. Materiales, métodos y primeras evidencias
  A partir del vaciado y el procesamiento de opciones onomásticas realizadas recientemente en la ciudad lucana de Laterza, se formula una serie de reflexiones que conectan la denominzación de personas con la creación de la identidad personal y con el mantenimiento de la identidad colectiva. En consecuencia, los usos onomásticos en un lugar determinado, más o menos ligados a la tradición, se convierten también en un patrimonio cultural que puede ser estudiado y a partir de los cuales se puede extraer una mejor comprensión de las sociedades locales.
  Palabras clave: onomástica, Laterza, identidad, patrimonio lingüístico..
  The onomastic system in Laterza. Materials, methods and initial evidences
  From emptying and processing onomastic choices made recent in the lucan village of Laterza, this work formulates a series of reflections that links the nomination of people with creating personal identities and maintaining collective identity. Accordingly, the onomastic uses in a certain place, more or less tied to tradition, become also a cultural heritage that can be studied and from which you can extract a better understanding of local societies.
  Keywords: onomastics, Laterza, identities, linguistic heritage.

• Fe de llengua. El català dels notaris catalans als inicis de l'època contemporània

  Olga Fullana
  Pàgines: 49–60
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (359 KB)

  Aquest treball aborda la relació de l’estament notarial amb la llengua catalana en els inicis de l’època contemporània, tant pel que respecta a l’ús del català en la documentació generada pels notaris, com pel que fa al tipus de llengua i als models emprats. Els usos lingüístics dels notaris a la Catalunya moderna han estat molt poc estudiats, sobretot perquè a la segona meitat del s. XIX la llengua exclusiva de la documentació notarial va passar a ser el castellà; això ha fet que es difonguessin idees equivocades sobre el seu capteniment lingüístic. Però quan s’examinen les fonts i es valora l’impacte de la seva activitat, es pot entendre la importància dels notaris en un moment clau de la història lingüística dels darrers segles, i el paper que van tenir llavors en la preservació d’un patrimoni lingüístic d’extraordinari valor.
  Mots clau: llengua catalana, notaris, història de la llengua.
  Fe de lengua. El catalán de los notarios catalanes a principios de la época contemporánea
  Este trabajo aborda la relación del estamento notarial con la lengua catalana en los inicios de la época contemporánea, tanto en lo que respecta al uso del catalán en la documentación generada por los notarios, como en cuanto al tipo de lengua y los modelos empleados. Los usos lingüísticos de los notarios en la Cataluña moderna han sido muy poco estudiados, sobre todo porque en la segunda mitad del s. XIX la lengua exclusiva de la documentación notarial pasó a ser el castellano; esto ha hecho que se difundieran ideas equivocadas sobre su comportamiento lingüístico. Pero cuando se examinan las fuentes y se valora el impacto de su actividad, se puede entender la importancia de los notarios en un momento clave de la historia lingüística de los últimos siglos, y el papel que tuvieron entonces en la preservación de un patrimonio lingüístico de extraordinario valor.
  Palabras clave: lengua catalana, notarios, historia de la lengua..
  Linguistic faith. The Catalan of Catalan notaries at the early contemporary times
  This work addresses the relationship between notarial institution and Catalan language in the early contemporary times, both as regards the use of Catalan in the documentation generated by notaries as regards the type of language and models used. Language uses of notaries in modern Catalonia have been little studied, especially because since the second half of the 19th century Spanish became the exclusive language of notarial documents; this has led to disseminate misconceptions about the linguistic behavior of notaries. But when sources are examined and assesses the impact of its activities, you can understand the importance of notaries at a key moment of the linguistic history in last centuries, and the role played in the preservation of a linguistic heritage of extraordinary value.
  Keywords: Catalan language, notaries, linguistic history.

• Nuovi orizzonti per la dialettologia lucana

  Patrizia del Puente
  Pàgines: 61–71
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1274 KB)

  Nous horitzons per a la dialectologia lucana
  S'hi exposa el projecte, en curs, de l'Atlante Linguistico della Basilicata, realitzat a la Universitat de la Basilicata, amb el suport de la Regió de la Basilicata. Ja se n'han publicat tres volums i continuen les feines per al quart volum, i per a diverses monografies locals. En aquest treball es ofereixen alguns detalls de la informació continguda en els volums disponibles. Les dades de l'A.L.Ba. han fet possible de presentar noves interpretacions dels problemes centrals en la discussió dialectològica o d'afegir-hi dades. Aquest és el cas per exemple de les variants de gènere presents en alguns dialectes lucans o la identificació de l'extensió de la palatalització de la sibilant al davant d'una oclusiva.
  Mots clau: dialectologia, Lucània, patrimoni lingüístic, atles lingüístic.
  Nuevos horizontes para la dialectología lucana
  Se expone el proyecto, en curso, del Atlante Linguistico della Basilicata, realizado en la Universidad de Basilicata, con el apoyo de la Región de Basilicata. Ya se han publicado tres volúmenes y continúan los trabajos para el cuarto volumen, y para varias monografías locales. En este trabajo se ofrecen algunos detalles de la información contenida en los volúmenes disponibles. Los datos del A.L.Ba. han hecho posible presentar nuevas interpretaciones de los problemas centrales en la discusión dialectológica o de añadir datos. Este es el caso por ejemplo de las variantes de género presentes en algunos dialectos lucanos o la identificación de la extensión de la palatalización de la sibilante ante una oclusiva.
  Palabras clave: dialectología, Lucania, patrimonio lingüístico, atlas lingüístico..
  New horizons for Lucan dialectology
  This paper exposes the project, in progress, of the Atlante Linguistico della Basilicata (Linguistic Atlas of Basilicata), conducted at the University of Basilicata, with the support of the Basilicata Region. Three volumes are already published, and the work continues on the fourth volume, and several local monographs. There are, in this paper, some details of the information contained in the available volumes. The A.L.Ba makes it possible to put forward new interpretations of the central problems in dialectological discussion and adds data. This is the case, for example, of gender variants present in some Lucan dialects or the extent determination of palatalization in wheezing before occlusive.
  Keywords: dialectology, Lucania, linguistic heritage, linguistic atlas.

• La singularitat territorial reflectida en una particularitat lingüística: sobre un escampament regressiu en el català insular

  Pep Serra
  Pàgines: 73–88
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (466 KB)

  L'absència del morfema de la primera persona del present de l'indicatiu en el català de les Balears i en l’alguerès genera alguns grups consonàntics finals «impossibles». Sembla que els parlants, tanmateix, no veuen aquestes consonants finals com a codes de la vocal anterior sinó com a obertures d’una mena de «morfema extrasegmental», ja que quan s'hi agrupen diverses consonants es produeix un escampament regressiu del punt d’articulació entre aquestes consonants de la hipotètica coda. Aquest curiós escampament intrasil·làbic contravé els principis generals, i en català només es produeix en aquests dialectes: es tracta d’un minúscul però freqüent tret lingüístic que permet, tal vegada, reflectir la particularitat dels territoris insulars.
  Mots clau: llengua catalana, trets fonètics dialectals, singularitat lingüística.
  La singularidad territorial reflejada en una particularidad lingüística: sobre un esparcimiento regresivo en el catalán insular
  La ausencia del morfema de la primera persona del presente del indicativo en el catalán de Baleares y en el alguerés genera algunos grupos consonánticos finales «imposibles». Parece que los hablantes, sin embargo, no ven estas consonantes finales como codas de la vocal anterior sino como aberturas de una especie de «morfema extrasegmental», ya que cuando se agrupan varias consonantes se produce un esparcimiento regresivo del punto de articulación entre estas consonantes de la hipotética coda. Este curioso esparcimiento intrasilábico contraviene los principios generales, y en catalán solo se produce en estos dialectos: se trata de un minúsculo pero frecuente rasgo lingüístico que permite, tal vez, reflejar la particularidad de los territorios insulares.
  Palabras clave: lengua catalana, rasgos fonéticos dialectales, singularidad lingüística..
  Territorial singularity reflected on a linguistic particularity: about a regressive assimilation in insular Catalan
  The absence of the first person morpheme in the Indicative Present in balearic Catalan and alguerès generates some «impossible» final consonant clusters. It seems, however, that speakers don’t see this final consonants such as codes of precedent vowel but as a kind of openings of an «extrasegmental morpheme» because, when there are several consonants, it produces a regressive assimilation of articulation point between the consonants of this hypothetical coda. This curious intrasyllabic assimilation contravenes general principles, and in Catalan only occurs in these dialects: is a tiny but common language feature that allows to reflect, perhaps, the particularity of insular territories.
  Keywords: Catalan language, dialectal phonetic features, linguistic singularity.

• Lingua e preservazione del patrimonio culturale (rivista di proietti dottorali in corso)

  Antonella Iacovino, Irene Salerno & Vita Santoro
  Pàgines: 89–109
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (481 KB)

  Llengua i conservació del patrimoni cultural (revista de projectes doctorals en curs)
  S'hi descriuen, breument, tres projectes en curs de tesi doctoral en el marc dels programes de doctoratCities and Landscapes: Architecture, Archaeology, Cultural Heritage, History and Resources (Dipartimento delle Culture Europee e del Mediterraneo: Architettura, Ambiente, Patrimoni culturali) i Lingua, Testo e Forme della Scrittura: Analisi linguistica, Tradizioni retorico-letterarie e Aspetti antropologici (Dipartimento di Scienze Umane), de la Universitat dels Estudis de la Basilicata. En tots els casos es tradta d'aspectes lligats al rol de la llengua i de la cultura en la conformació i vehiculació del patrimoni cultural.
  Mots clau: llengua, cultura, patrimoni cultural, conservació.
  Lengua y conservación del patrimonio cultural (revista de proyectos doctorales en curso)
  Se describen, brevemente, tres proyectos en curso de tesis doctoral en el marco de los programas de doctorado Cities and Landscapes: Architecture, Archaeology, Cultural Heritage, History and Resources (Dipartimento delle Culture Europee y del Mediterraneo: Architettura, Ambiente, patrimonio cultural ) y Lingua, Testo e Forme della Scrittura: Analisi linguistica, Tradizioni retorico-letterarie e Aspetti antropologici (Dipartimento di Scienze Umane), de la Universidad de los Estudios de Basilicata. En todos los casos se tradta de aspectos ligados al rol de la lengua y de la cultura en la conformación y vehiculación del patrimonio cultural.
  Palabras clave: lengua, cultura, patrimonio cultural, conservación..
  Language and preservation of cultural heritage (review of doctoral projects in progress)
  It describes, succinctly, three doctoral thesis projects that are underway in the framework of the doctoral programs: Cities and Landscapes Architecture, Archaeology, Cultural Heritage, History and Resources (Dipartimento delle Culture Europee e del Mediterraneo: Architettura, Ambiente, Patrimoni culturali) and Lingua, Testo e Forme della Scrittura: Analisi linguistica, Tradizioni retorico-letterarie e Aspetti antropologici (Dipartimento di Scienze Umane), in the University of Basilicata. In all cases, these are issues related to the role of language and culture in shaping and convey the cultural heritage.
  Keywords: language, culture, cultural heritage, preservation.

• Aspectes de la història més recent de la llengua catalana (revista de projectes doctorals en curs)

  Gemma Albiol, Natàlia Carbonell, Mercè Mitjavila & Anna Pi
  Pàgines: 111–131
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (422 KB)

  Es descriuen, de forma succinta, quatre projectes de tesi doctoral que són en curs de realització en el si del grup d’investigació en Història de la llengua i llengua normativa de la Universitat de Girona. Tots ells estan relacionats amb el període més recent de la història de la llengua catalana i amb aspectes de la realitat actual d’aquesta llengua, i s’inscriuen en el projecte de recerca finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol que du el títol de: Lengua, identidad y cohesión social: el paradigma de los territorios de frontera lingüística (FFI2014-53589- C3-1-R).
  Mots clau: llengua catalana, història recent, emocions lingüístiques, fronteres, exili, literatura contemporània, nacionalisme.
  Aspectos de la historia más reciente de la lengua catalana (revista de proyectos doctorales en curso)
  Se describen, de forma sucinta, cuatro proyectos de tesis doctoral que son en curso de realización en el seno del grupo de investigación en Historia de la lengua y lengua normativa de la Universidad de Girona. Todos ellos están relacionados con el período más reciente de la historia de la lengua catalana y con aspectos de la realidad actual de esta lengua, y se inscriben en el proyecto de investigación financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad español que lleva el título de:Lengua, identidad y cohesión social: el paradigma de los territorios de frontera lingüística (FFI2014-53589- C3-1-R).
  Palabras clave: lengua catalana, historia reciente, emociones lingüísticas, fronteras, exilio, literatura contemporánea, nacionalismo..
  Aspects of the most recent history of Catalan language (review of doctoral projects in progress)
  It describes, succinctly, four doctoral thesis projects that are underway within the research group of History of language and language norms from the University of Girona. All are related to the most recent period in the history of the Catalan language and aspects of the current reality of this language, and are part of the research project funded by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness which carries the title: Lengua, identidad y cohesión social: el paradigma de los territorios de frontera lingüística (FFI2014-53589-C3-1-R).
  Keywords: Catalan language, recent history, linguistic emotions, borders, exile, contemporary literature, nationalism.

• I dialetti: patrimoni culturali locali nella lingua (rivista di proietti dottorali in corso)

  Federica D’Andrea, Carmela Lavecchia, Francesca Vittoria Russo, Carminella Scarfiello, Anna Maria Tesoro & Francesco Villone
  Pàgines: 133–168
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1296 KB)

  Els dialectes: patrimonis culturals locals dins la llengua (revista de projectes doctorals en curs)
  Es descriuen, breument, sis projectes en curs de tesi doctoral en el marc del programa de doctorat Lingua, Testo e Forme della Scrittura: Analisi linguistica, Tradizioni retorico-letterarie e Aspetti antropologici (Dipartimento di Scienze Umane) de la Universitat dels Estudis de la Basilicata. Totes aquestes tesis estan vinculades al projecte de l’Atlante Linguistico della Basilicata (A.L.Ba), i ens fan conscients de l’extraordinària diversitat i riquesa dels parlars lucans, i de llur valor patrimonial que cal preservar.
  Mots clau: dialectes, atles lingüístic, Basilicata, patrimoni lingüístic.
  Los dialectos: patrimonios culturales locales en la lengua (revista de proyectos doctorales en curso)
  Se describen, brevemente, seis proyectos en curso de tesis doctoral en el marco del programa de doctorado Lingua, Testo e Forme della Scrittura: Analisi linguistica, Tradizioni retorico-letterarie e Aspetti antropologici (Dipartimento di Scienze Umane) de la Universidad de los Estudios de Basilicata. Todas estas tesis están vinculadas al proyecto del Atlante Linguistico della Basilicata (A.L.Ba), y nos hacen conscientes de la extraordinaria diversidad y riqueza de las hablas lucanas, y de su valor patrimonial a preservar.
  Palabras clave: dialectos, atlas lingüístico, Basilicata, patrimonio lingüístico..
  The dialects: local cultural heritages in language (review of doctoral projects in progress)
  It describes, succinctly, six doctoral thesis projects on Lucan dialectology that are underway in the framework of the doctoral program Lingua, Testo e Forme della Scrittura: Analisi linguistica, Tradizioni retorico-letterarie e Aspetti antropologici (Dipartimento di Scienze Umane), in the University of Basilicata. All these theses are vinculate to the Linguistic Atlas of Basilicata project (A.L.Ba), and make us aware of extraordinary diversity and richness of Lucan spoken, and its asset value to be preserved.
  Keywords: dialects, linguistic atlas, Basilicata, linguistic heritage.

© Romania Minor 2017