ARTICLES DE RECERCA

• La sintaxis en las gramáticas para la enseñanza del francés en España (primera mitad del siglo XIX)

  Brigitte Lépinette
  Páginas: 1–30
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (383 KB)

  La sintaxi en les gramàtiques per a l'ensenyament del francès a Espanya (primera meitat del segle XIX)
  La Gramàtica general (GG) que hom va desenvolupar a Espanya durant la primera meitat del segle XIX està íntimament relacionada amb la GG que la va precedir a França durant el segle XVIII. Tant les gramàtiques de l'espanyol com les del francès, amb característiques en cada cas particulars, van ser integrades a aquesta corrent general. En aquesta presentació, primer, 'revisem', a mode d'introducció, alguns conceptes relacionats amb la GG a França i, particularment, la sintaxi, atès que aquesta fou en diversos casos, l'horitzó de retrospecció d'aquelles gramàtiques del francès que foren elaborades a Espanya entre 1800 i 1850, el nostre objecte d'estudi ací. En la segona part d'aquesta exposició, oferim algunes dades i reflexions relacionades amb la presència i els continguts que apareixen sota l'epígraf 'sintaxi' o bé tracten fenòmens sintàctics en les gramàtiques del francès esmentades. De manera més concreta, intentarem calibrar en quina mesura la GG francesa ha contribuït en l'evolució de la sintaxi en gramàtiques del francès elaborades a aquesta banda dels Pirineus i en la integració de conceptes gramaticals 'nous', encunyats en el segle XVIII.
  Mots clau: sintaxi, ensenyament de la gramàtica, segle XIX, gramàtica general, francès.
  La Gramática general (GG) que se desarrolló en España, en la primera mitad del siglo XIX está íntimamente ligada a la GG que la precedió en Francia en el siglo XVIII. Se integraron en esta corriente general, con características en cada caso particulares, tanto las gramáticas del español como las del francés. En esta presentación, primero, 'revisitamos', a modo de introducción, algunos conceptos relacionados con la GG en Francia y, particularmente, con su sintaxis, puesto que esta fue en varios casos, horizonte de retrospección de aquellas gramáticas del francés que se elaboraron en España entre 1800 y 1850, nuestro objeto aquí. En la segunda parte de esta exposición, ofreceremos algunos datos y reflexiones en torno a la presencia y los contenidos que aparecen bajo el epígrafe 'sintaxis' o bien tratan fenómenos sintácticos en las gramáticas del francés mencionadas. En particular, intentaremos calibrar en qué medida la GG francesa ha contribuido a la evolución de la sintaxis en gramáticas del francés elaboradas de este lado del Pirineo y a la integración en ellas de conceptos gramaticales 'nuevos', acuñados en el siglo XVIII.
  Palabras clave: sintaxis, enseñanza de la gramática, siglo XIX, gramática general, francés..
  Syntax in grammar manuals for teaching French in Spain (early 19th century)
  The General Grammar (GG) which developed in Spain in the first half of the nineteenth century is closely related to the GG which preceded in France in the eighteenth century. In this mainstream both the Spanish and the French grammars, with particular features in each case, were integrated. In this paper, we shall, first, 'revisit', by way of introduction, some concepts related to the GG in France and, particularly, with its syntax, since this was in several cases hindsight horizon of those French grammars which were elaborated in Spain between 1800 and 1850, our subject at hand. Secondly, we shall provide some data and reflections towards the presence and the contents appearing under the heading 'syntax' or other contents that deal with the syntactic phenomena in the French grammar aforementioned. More specifically, we shall attempt to gauge how the French GG contributed to the evolution of the syntax in French grammars elaborated on this side of the Pyrenees, and also the level of integration of 'new' grammatical concepts in these grammars coined in the eighteenth century.
  Keywords: syntax, teaching grammar, 19th century, general grammar, French.

• Tratados de español para italianos en el siglo XIX: estructuras, contenidos, influencias y aportes metodológicos para la enseñanza de la gramática española

  Victoriano Gaviño Rodríguez
  Páginas: 31–57
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (472 KB)

  Tractats d'espanyol per a italians en el segle XIX: estructures, continguts, influències i aportacions metodològiques per a l'ensenyament de la gramàtica espanyola
  L'estudi actual centra l'atenció en l'examen dels tractats d'espanyol publicats específicament per a italians durant el segle XIX, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement i la situació de l'ensenyament de l'espanyol en aquell context. Tot i existir alguns estudis sobre la història de la didàctica de la nostra llengua per a estrangers, els treballs que aprofundeixen en les aportacions generals i particulars dels diferents autors a cada època encara són poc abundants, i no solament en l'àmbit italià. La nostra investigació té com a punt de partida un corpus representatiu d'obres del període abastat a fi de donar resposta a diverses qüestions, com quantes i quines obres foren publicades en el període estudiat, quines són les edicions noves, reedicions o reimpresions i quina importància tenen cadascuna d'elles, llur extensió, estructura, influències, etc.
  Mots clau: ensenyament, gramàtica, espanyol, italià, segle XIX.
  El estudio actual centra su atención en el examen de los tratados de español publicados específicamente para italianos durante el siglo XIX, con el objeto de profundizar en el conocimiento y situación de la enseñanza del español en este contexto. Aunque ya existen algunos estudios sobre la historia de la didáctica de nuestra lengua para extranjeros, aún escasean, y no sólo en el ámbito italiano, trabajos que ahonden en las aportaciones generales y particulares de los distintos autores en cada época. Nuestra investigación parte de un corpus representativo de obras del periodo abordado para dar respuesta a diversos asuntos, tales como cuántas y qué obras se publican en el periodo indicado, cuáles son ediciones nuevas, reediciones o reimpresiones y que importancia tiene cada una de ellas, su extensión, estructura, influencias, etc.
  Palabras clave: enseñanza, gramática, español, italiano, siglo XIX..
  Spanish treatises for Italian speakers in the nineteenth century: structures, contents, influences and methodological contributions to the teaching of Spanish grammar
  This work will examine didactic works from the nineteenth century specifically published for teaching Spanish to speakers of Italian aiming to better understand the status of teaching Spanish in this context. Although some studies on the history of teaching Spanish to foreigners already exist, they are still scarce especially when looking at the general and specific contributions of different authors from this period, and further analyzing these contributions within the Italian context. Through an analysis of representative works from this time period, our study will aim to answer several questions, such as: what works were published in this period and how many were there, which of these works are new editions, later editions or reprints, and what is the importance of each work, its reach, structures, influences, etc.
  Keywords: teaching, grammar, Spanish, Italian, nineteenth century.

• Un manual olvidado de español para alemanes: Theoretisch-Praktische Lehre der Spanischen Sprache (Leipzig, 1806) de Manuel Pérez Ramajo

  Daniel M. Sáez Rivera
  Páginas: 59–87
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (971 KB)

  Un manual oblidat d'espanyol per a alemanys: Theoretisch-Praktische Lehre der Spanischen Sprache (Leipzig, 1806) de Manuel Pérez Ramajo
  Aquest treball intenta explicar el no gaire conegut manual per a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangeraTheoretisch-Praktische Lehre der Spanischen Sprache mit der wörtlichen interlinearen Uebersetzung der Beyspiele und Gespräche (Leipzig, 1806), de l'espanyol Manuel Pérez Ramajo, com a obra de transició del mètode tradicional a les propostes protocomunicatives d'Ollendorf en el context dels corrents didàctics d'ensenyament de l'espanyol durant el segle XIX a Alemanya. Per a tal finalitat, s'establiran, amb cura, les fonts gramaticals i s'informarà del contingut del manual, que inclou una gramàtica, amb precisions addicionals de sintaxi i ortografia, mostra de cartes i diàlegs curts, especial atenció en l'ús de les formes de cortesia i una breu antologia de textos poètics, de la qual volem destacar els poemes de Pérez Ramajo mateix, que signa com a "R...o".
  Mots clau: història de l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera, història de la gramàtica, diàleg, cartes, antologies poètiques, cànon, Alemanya, segle XIX..
  Este trabajo intentará explicar el poco conocido manual para la enseñanza del español como lengua extranjera, Theoretisch-Praktische Lehre der Spanischen Sprache mit der wörtlichen interlinearen Uebersetzung der Beyspiele und Gespräche (Leipzig, 1806), del español Manuel Pérez Ramajo, como una obra de transición desde el método tradicional a las propuestas protocomunicativas de Ollendorf en el contexto de las corrientes didácticas de enseñanza del español en el siglo XIX en Alemania. Para ello se establecerán con cuidado sus fuentes gramaticales, y se dará cuenta del contenido del manual, que incluye una gramática, con precisiones adicionales de sintaxis y ortografía, muestras de cartas y cortos diálogos, especial reparo en el uso de las formas de tratamiento y una breve antología de textos poéticos, en la cual queremos destacar los poemas del mismo Pérez Ramajo, que firma como "R...o".
  Palabras clave: historia de la enseñanza del español como lengua extranjera, historia de la gramática, diálogo, cartas, antologías poéticas, canon, Alemania, siglo XIX..
  A forgotten textbook for teaching Spanish to Germans: Theoretisch-Praktische Lehre der Spanischen Sprache (Leipzig, 1806) by Manuel Pérez Ramajo
  This work will try to explain a less known textbook for teaching Spanish as a foreign language by the Spaniard Manuel Pérez Ramajo, Theoretisch-Praktische Lehre der Spanischen Sprache mit der wörtlichen interlinearen Uebersetzung der Beyspiele und Gespräche (Leipzig, 1806), as a transitional work between the traditional method and the protocommunicative proposals by Ollendorf in the context of the didactical trends for teaching Spanish in Germany in the 19th century. Therefore, the grammatical sources of the work will be carefully established, and the content of the textbook will be drawn: a grammar with additional remarks on syntax and orthography, samples of dialogues and letters, being address forms especially considered, and a short anthology of poems, in which some poems by the very Pérez Ramajo signing as "R...o" can be highlighted.
  Keywords: history of teaching of Spanish as a foreign language, history of grammar, dialogues, grammar, poetry anthologies, canon, Germany, 19th Century.

• Aprendiendo español en las gramáticas y en los diálogos: la expresión de la futuridad en los siglos XVII y XVIII

  Diana Esteba Ramos
  Páginas: 89–102
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (293 KB)

  Aprenent espanyol en les gramàtiques i en els diàlegs: l'expressió de la futuritat en els segles XVII i XVIII
  El nostre objectiu és contribuir a la reconstrucció de l'evolució diacrònica del futuro sintètic de l'espanyol, del tipus amaré 'estimaré', i de la seva didàctica en el món de l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera, amb la finalitat de poder comprendre més bé tant la sincronia polimòrfica actual i polifuncional del futur en espanyol, com l'interès escadusser que per la detallada delimitació del tema continuen mostrant molts materials d'ELE de l'actualitat. Per tot això, ací ens centrarem en les gramàtiques i diàlegs per a ensenyar espanyol dels segles XVII i XVIII, considerats de manera independent pel que fa a gèneres, amb la finalitat d'observar com hom tracta el futur en tots dos gèneres.
  Mots clau: expressió del futur, història de l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera, segle XVII, segle XVIII.
  Es nuestro propósito contribuir a la reconstrucción de evolución diacrónica del futuro sintético del español, del tipo amaré, y su didáctica en el mundo de la enseñanza del español como lengua extranjera, con el fin de poder comprender mejor tanto la sincronía polimórfica actual y polifuncional del futuro en español, como el escaso interés que por la detallada delimitación del tema siguen mostrando muchos materiales de ELE de la actualidad. Por ello, en esta ocasión nos centraremos en las gramáticas y diálogos para enseñar español de los siglos XVII y XVIII, considerados de manera independiente en cuanto géneros, con el fin de observar cómo se trata el futuro en ambos géneros.
  Palabras clave: expresión del futuro, historia de la enseñanza del español como lengua extranjera, siglo XVII, siglo XVIII..
  Grammars and dialogues for teaching Spanish as a foreign language in 17th and 18th centuries: the expression of future
  Our purpose is to contribute to the reconstruction of the diachronical evolution of the synthetic future in Spanish, of the kind amaré, and its teaching in the area of teaching Spanish as a foreign language, in order to be able to gain a better understanding regarding the synchronical multi-form and multi-function of future in Spanish and the scarse interest for the in-depth delimitation of this form still displayed in nowadays many materials for teaching Spanish as a foreign language. Therefore, we will focus here on grammars and dialogues for teaching Spanish in 17th and 18th centuries, considered as genres of their own, in order to observe how the future is treated in both genres.
  Keywords: expression of the future, history of teaching Spanish as a foreign language, 17th century, 18th century.

• Inicios y desarrollo de la gramática escolar en la tradición hispánica (siglo XIX)

  María Luisa Calero Vaquera
  Páginas: 103–119
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (309 KB)

  Inicis i desenvolupament de la gramàtica escolar en la tradició hispànica (segle XIX)
  De la història de la gramàtica escolar francesa existeixen de fa temps estudis excel·lents (e.g., Chervel 1977) que han inspirat els treballs que s'han fet posteriorment sobre l'ensenyament de la gramàtica escolar espanyola. La del país veí se'ns presenta com un corrent lligat a la implantació del francès com a matèria d'estudi en l'ensenyament, amb un caràcter fonamentalment pràctic, amb la seva pròpia metodologia i amb els seus continguts extrets de la gramàtica general inaugurada per Port-Royal (1660) i continuada per Du Marsais, Beauzée, Condillac, etc. En l'òrbita d'influència d'aquest corrent tan durador, la gramàtica escolar va iniciar el seu propi camí a Espanya. Una sèrie de factors contextuals molt propicis es conjuntaran per a facilitar-ne les primeres passes a la fi del segle XVIII i un desenvolupament espectacular en el segle XIX. Per als estudis sobre la gramàtica escolar espanyola disposem ara per ara d'alguns resultats: Ginebra (1992), Martínez Marín (1998, 1999) o García Folgado (2005). Però romanen encara molts buits per reomplir. Alguns dels quals tractem ací són, per exemple, a) la repercussió que les doctrines (especialment les de tipus sintàctic) contingudes en aqueixos manuals han tingut en la gramàtica moderna, o b) la projecció que aquest corrent escolar ha tingut als països d'Hispanoamèrica.
  Mots clau: Gramàtica espanyola, Gramàtica hispànica, Gramàtica escolar, Ensenyament de la gramàtica, Historiografia lingüística.
  Sobre la historia de la gramática escolar francesa existen desde hace tiempo excelentes estudios (así, Chervel 1977) que han inspirado los trabajos que sobre la enseñanza de la gramática escolar española se han hecho posteriormente. La del país vecino se nos presenta como una corriente ligada a la implantación del francés como materia de estudio en la enseñanza, con un carácter fundamentalmente práctico, con su propia metodología y con sus contenidos extraídos de la gramática general inaugurada por Port-Royal (1660) y continuada por Du Marsais, Beauzée, Condillac, etc. En la órbita de influencia de esta duradera corriente inició su propia andadura la gramática escolar en España. Una serie de propicios factores contextuales se conjuntarán para facilitar sus primeros pasos a fines del siglo XVIII y su espectacular desarrollo en el XIX. Para los estudios sobre la gramática escolar española contábamos ya con algunos resultados: Ginebra (1992), Martínez Marín (1998, 1999) o García Folgado (2005). Pero quedan aún grandes lagunas por rellenar. Algunas de las que aquí tratamos son, por ejemplo, a) la repercusión que las doctrinas (especialmente las de tipo sintáctico) contenidas en esos manuales han tenido en la gramática moderna, o b) la proyección que esta corriente escolar tuvo en los países de Hispanoamérica.
  Palabras clave: Gramática española, Gramática hispánica, Gramática escolar, Enseñanza de la gramática, Historiografía lingüística..
  Emergence and Development of the School Grammar in the Hispanic Tradition (19th Century)
  There are excellent studies on the history of French school grammar, which go back far in the past, such as the one carried out by Chervel (1977). These studies have inspired the work on the teaching of Spanish school grammar which has been carried out since then. The school grammar of the neighboring country is presented as a trend linked to the implementation of French as a subject of study in education. This trend, thus, is primarily practical in nature, with its own methodology and its contents being drawn from the General Grammar opened by Port-Royal (1660) and continued by Du Marsais, Beauzée, Condillac, etc. In the sphere of influence of this long-lasting trend, the school grammar in Spain started its own trajectory. A number of contextual factors were brought together to facilitate its first steps in the late eighteenth century and its spectacular development during the nineteenth century. For studies on Spanish school grammar, we already have the research of Ginebra (1992), Martínez Marín (1998, 1999) or García Folgado (2005). However, there are still large gaps to be filled. Some of them are discussed here, for example, a) the impact that doctrines (especially the syntactic type ones) contained in these manuals had on modern grammar, or b) the influence that this school trend had in Latin America.
  Keywords: school grammar, general grammar, syntax, logical analysis, Spain, Latin America, Linguistic historiography.

• El análisis en la enseñanza de la gramática a principios del siglo XX: una estrategia didáctica en evolución

  María Bargalló Escrivá
  Páginas: 121–138
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1375 KB)

  L'anàlisi en l'ensenyament de la gramàtica a principi del segle XX: una estratègia didàctica en evolució
  En aquest treball analitzem alguns aspectes de l'obra de Luciano Gisbert y Höel Teoría y análisis de la oración gramatical (1902). En dos treballs anteriors (Bargalló 2012a i 2012b), havíem remarcat el deute innegable d'aquesta obra amb relació a la Grammaire comparée de la langue française de Cyprien Ayer (1885), de la qual pren, ben sovint al peu de la lletra, l'estructura i el contingut, encara que la terminologia i els exemples s'adapten, d'una manera o d'una altra, a la llengua espanyola. Per a aquest estudi ens centrem en la tercera i última part de l'obra de Gisbert y Höel —titulada "Análisis"— que trasporta molts dels elements que s'exposen en el capítol XXX —"De l'analyse"—, el qual tanca la gramàtica d'Ayer. Observem les semblances evidents pel que fa a les qüestions de fons, però també destaquem les diferències que inclouen les consideracions específiques que fa Gisbert y Höel sobre l'anàlisi gramatical i l'anàlisi lògica. Aquestes consideracions es poden entendre com un exemple de ço que Calero Vaquera & Zamorano (2012) plantegen com una fase de transició en la gramàtica espanyola, especialment en l'escolar, en què conviuen, amb diferent força, l'anàlisi gramatical i l'anàlisi lògica.
  Mots clau: gramàtica escolar, segle XX, anàlisi gramatical, anàlisi lògica, gramàtica espanyola.
  En este trabajo analizamos algunos aspectos de la obra de Luciano Gisbert y Höel Teoría y análisis de la oración gramatical (1902). En dos trabajos anteriores (Bargalló 2012a y 2012b), habíamos subrayado la deuda innegable de esta obra con respecto a la Grammaire comparée de la langue française de Cyprien Ayer (1885) de la que toma, en muchas ocasiones al pie de la letra, la estructura y el contenido, aunque la terminología y los ejemplos están adaptados, en mayor o menor medida, a la lengua española. Para este estudio nos centramos en la tercera y última parte de la obra de Gisbert y Höel —titulada "Análisis"— que traslada muchos de los elementos que se exponen en el capítulo XXX —"De l'analyse"—, el que cierra la gramática de Ayer. Observamos las semejanzas evidentes en las cuestiones de fondo, pero también destacamos las diferencias que incluyen las consideraciones específicas que realiza Gisbert y Höel sobre el análisis gramatical y el análisis lógico. Estas consideraciones pueden entenderse como un ejemplo de lo que Calero Vaquera & Zamorano (2012) plantean como una fase de transición en la gramática española, especialmente en la escolar, en la que conviven, con diversa fuerza, el análisis gramatical y el análisis lógico.
  Palabras clave: gramática escolar, siglo XX, análisis gramatical, análisis lógico, gramática española..
  Analysis of grammar teaching at the beginning of the 20th century: an evolving teaching strategy
  This study analyses some aspects of the work of Luciano Gisbert y Höel Teoría y análisis de la oración gramatical (1902). Two previous studies (Bargalló 2012a and 2012b), focused on the undeniable debt that this study has to Grammaire comparée de la langue française by Cyprien Ayer (1885), from which it takes, on many occasions absolutely unchanged, the structure and the content, although the terminology and the examples are to some extent adapted to Spanish. For the present study we focus on the third and final part of Gisbert y Höel's work —entitled "Análisis"— which reflects many of the features of Ayer's final chapter XXX, "De l'analyse". The essential issues presented have clear similarities, but we also highlight the differences, which include the specific observations made by Gisbert y Höel on grammatical analysis and logical analysis. These observations can be understood as an example of what Calero Vaquera & Zamorano (2012) suggested to be a transition phase in Spanish grammar, particularly school grammar, in which grammatical analysis and logical analysis coexisted.
  Keywords: school grammar, 20th century, grammatical analysis, logical analysis, Spanish grammar.

• Didáctica de la lengua en los manuales Lengua y Literatura de España de Giménez Caballero

  Antonio Martín Ezpeleta
  Páginas: 139–158
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (316 KB)

  Didàctica de la llengua en els manuals Lengua y Literatura de España de Giménez Caballero
  En aquest treball ens atansem, després d'una breu contextualització del seu controvertit autor i de l'obra, a l'anàlisi del manual d'ensenyament secundari Lengua y Literatura de España d'Ernesto Giménez Caballero, publicat en set volums durant la dècada de 1940. Aquesta obra, en prou feines esmentada en els estudis monogràfics sobre la Història de la didàctica de la llengua espanyola, inclou una sèrie de plantejaments didàctics molt nous i originals, que, això sí, són el complement de la tesi hegemònica en aquella època de la llengua com a companya de l'imperi.
  Mots clau: Ernesto Giménez Caballero, Lengua y Literatura de España, historiografia lingüística, didàctica de la llengua espanyola, història de la didàctica de la llengua espanyola.
  En el presente trabajo se aborda, tras una breve contextualización de su controvertido autor y la obra, el análisis del manual de enseñanza secundaria Lengua y Literatura de España de Ernesto Giménez Caballero, publicado en siete volúmenes en la década de 1940. Esta obra, apenas mencionada en los estudios monográficos sobre la Historia de la didáctica de la lengua española, incluye una serie de planteamientos didácticos muy novedosos y originales, que, eso sí, son el complemento de la tesis hegemónica en aquella época de la lengua como compañera del imperio.
  Palabras clave: Ernesto Giménez Caballero, Lengua y Literatura de España, historiografía lingüística, didáctica de la lengua española, historia de la didáctica de la lengua española.
  Language didactics in the Lengua y Literatura de España by Giménez Caballero
  In this work, after a short contextualization of the controversial author and his work, an analysis of Ernesto Giménez Caballero's literature text books Lengua y Literatura de España, published in seven volumes in the 1940s, is proposed. This book, hardly mentioned in the monographic studies about History of the Spanish Language Didactics, includes some innovating and original methodological aspects, which are, nevertheless, the complement of the hegemonic thesis at that time about language as a companion of the empire.
  Keywords: Ernesto Giménez Caballero, Lengua y Literatura de España, Linguistic Historiography, Spanish language didactics, history of the Spanish language didactics.

• La prensa pedagógica del XIX como fuente para historiar la didáctica de la lengua

  Fermín Ezpeleta Aguilar
  Páginas: 159–171
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (265 KB)

  La premsa pedagògica del XIX com a font per a historiar la didàctica de la llengua
  Hom mostra com el gènere de la premsa del magisteri del segle XIX pot esdevenir una font important de recerca sobre didàctiques específiques a l'escola primària, sobretot pel que fa a l'ensenyament de la llengua. Aquest sector de la premsa constitueix un gènere reivindicatiu que va assolir l'edat d'or pels volts de 1882, moment en què el primer Congreso Nacional Pedagógico avala les pedagogies intuitives. A partir de l'estudi de la premsa de Terol (conservada gairebé tota), i al voltant de la figura del periodista-mestre Miguel Vallés, hom explora les orientacions sobre didàctica gramatical recollides en aquestes revistes. El repàs d'aquest material periodístic, que prolifera a més a més per tot el territori espanyol, corrobora la importància que concedien els mestres a la didàctica de la llengua, orientada tot sovint envers els aspectes pràctics.
  Mots clau: premsa pedagògica, didàctica de la gramàtica, ensenyament de la llengua, Miguel Vallés y Rebullida, història de la didàctica de la llengua, segle XIX.
  Se muestra cómo el género de la prensa del magisterio del siglo XIX puede convertirse en fuente importante de investigación sobre didácticas específicas en la escuela primaria, muy especialmente sobre la enseñanza de la lengua. Este sector de la prensa constituye un género reivindicativo que alcanzó su edad de oro en torno a la fecha de 1882, momento en que el primer Congreso Nacional Pedagógico avala las pedagogías intuitivas. A partir del estudio de la prensa de Teruel (conservada casi en su totalidad), y en torno a la figura del periodista-maestro Miguel Vallés, se exploran las orientaciones sobre didáctica gramatical contenidas en estas revistas. El repaso de este material periodístico, que prolifera además por toda la geografía española, corrobora la importancia concedida por los maestros a la didáctica de la lengua, orientada muchas veces hacia los aspectos prácticos.
  Palabras clave: prensa pedagógica, didáctica de la gramática, enseñanza de la lengua, Miguel Vallés y Rebullida, historia de la didáctica de la lengua, siglo XIX..
  The educational press of 19th century as source of history on language teaching
  It shows how the educational press of the nineteenth century can become an important source of research on specific educational curriculum of primary school age, especially those relating to language teaching. This embodiment is a vindictive journalistic genre that reached its peak in around 1882, at the first National Pedagogical Congress vents the issue of intuitive pedagogies. From the study of the press in Teruel (preserved almost in its entirety), and around the teacher and journalist Miguel Vallés, realizes what instructional practices of grammar are. Reviewing this journalistic material, which proliferates throughout the Spanish geography, it corroborates the importance attached by school teachers to the teaching of language, often oriented toward practical aspects.
  Keywords: educational press, teaching grammar, language teaching, Miguel Vallés y Rebullida, history of language teaching, 19th century.

• Educació literària i competència gramatical: una proposta d'ensenyament del català als anys setanta

  Anna Devís i Arbona & Josep-Vicent Garcia Raffi
  Páginas: 173–189
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (205 KB)

  En l'ensenyament de la gramàtica, la literatura ha estat un dels referents textuals més freqüents. Hom ha emprat habitualment els textos literaris com a exemple d'elements lingüístics en les unitats didàctiques dels manuals escolars d'ensenyament primari i secundari. En canvi és ben extraordinari que una obra literària sencera, un text literari complet, esdevinga un manual d'ensenyament d'una llengua. És el cas de la nove\l.la Abans de l'alba de Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911–1995). Fou publicada per primera vegada en 1954 i reeditada l'any 1973 en una col·lecció dedicada a l'ensenyament va ser propiciada per l'escriptor, crític i pedagog Joan Triadú. Aquesta segona edició publicada per Aymà-Spes era convertida ara en un llibre d'ensenyament de la llengua catalana que hi incloïa la novel·la. Els motius d'aquest canvi venien motivats per l'excel·lència de la prosa de l'autor que la feia especialment útil per a l'aprenentatge escolar. El filòleg i escriptor Albert Jané fou el col·laborador que va transformar la novel·la en un llibre de text amb exercicis i explicacions gramaticals i lèxiques. Tant l'autor com el curador de l'edició van treballar plegats en el desenvolupament gramatical del text literari.
  Mots clau: ensenyament de la gramàtica, educació literària, llengua catalana, Lluís Ferran de Pol, Albert Jané, anys setanta.
  Educación literaria y competencia gramatical: una propuesta de enseñanza del catalán en los años setenta
  En la enseñanza de la gramática, la literatura ha sido uno de los referentes textuales más frecuentes. Se han usado habitualmente los textos literarios como ejemplo de elementos lingüísticos en las unidades didácticas de los manuales escolares de enseñanza primaria y secundaria. En cambio, es bien extraordinario que una obra literaria entera, un texto literario completo, se convierta en un manual de enseñanza de una lengua. Es el caso de la novela Abans de l'alba 'Antes del alba' de Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911–1995). Fue publicada por primera vez en el 1954 y reeditada el año 1973 en una colección dedicada a la enseñanza, que fue propiciada por el escritor, crítico y pedagogo Joan Triadú. Esta segunda edición publicada por Aymà-Spes era convertida ahora en un libro de enseñanza de la lengua catalana que incluía la novela. Los motivos de este cambio venían motivados por la excelencia de la prosa del autor que la hacía especialmente útil para el aprendizaje escolar. El filólogo y escritor Albert Jané fue el colaborador que transformó la novela en un libro de texto con ejercicios y explicaciones gramaticales y léxicas. Tanto el autor como el curador de la edición trabajaron juntos en el desarrollo gramatical del texto literario.
  Palabras clave: enseñanza de la gramática, educación literaria, lengua catalana, Lluís Ferran de Pol, Albert Jané, años setenta.
  Literary education and grammatical competence: A proposal for teaching Catalan in the 1970s
  Literature has often been one of the most relevant textual referents when teaching grammar. Even though teachers have often used literary texts as examples of linguistic elements in the didactic units included in language books for both primary and secondary education, it is rare for a single literary text to become a language teaching book. Yet this is what happened with the novel {\it Abans de l'alba} by Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911–1995). De Pol's fictional text was first published in 1954 and reedited in 1973 as part of a collection devoted to the teaching of Catalan edited by writer, critic and educator Joan Triadú. This second edition, published by Aymà-Spes, transformed the novel into a Catalan language teaching book. The reasons for this change were due to its excellent prose, a fact that made it most valuable for language learning. Writer and language scholar Albert Jané and Ferran de Pol worked in close collaboration and changed the literary text into a successful language learning manual by adding exercises and grammatical and lexical explanations.
  Keywords: grammar learning, literary education, Catalan language, Lluís Ferran de Pol, Albert Jané, 1970s.

• La Ortografía práctica de Miranda Podadera: Metodología y estructura de un manual práctico

  Mònica Vidal Díez
  Páginas: 191–206
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (315 KB)

  L'Ortografía práctica de Miranda Podadera: Metodologia i estructura d'un manual pràctic
  El 1921 va aparèixer la primera edició de l'Ortografía práctica de Luis Miranda Podadera, obra cabdal de l'ensenyament de l'ortografia durant el segle XX que, remodelada nombroses vegades, encara ara hom la publica. Es tracta d'un mètode per a l'exercici de l'ortografia que va influir de manera decisiva en diverses generacions d'espanyols fins convertir-se en una referència obligada per a professors, alumnes i aspirants de concursos d'oposició. Basat en l'aprenentatge memorístic de les normes, el domini de l'ortografia s'assolia mitjançant els exercicis que les acompanyen. Aquest treball pretén oferir un estudi de l'estructura de l'obra i una anàlisi de la metodologia que utilitza l'autor segons la perspectiva d'un manual del primer quart del segle XX. Així mateix contrastarem la metodologia aplicada a la citada obra amb les noves —i no tan noves— directrius didàctiques i pedagògiques amb la finalitat de posar en evidència el grau d'acompliment del manual de Miranda Podadera amb l'objectiu d'ensenyar les normes ortogràfiques de l'espanyol. Tal confrontació ens conduirà a reflexionar sobre l'ensenyament de l'ortografia en conjunt.
  Mots clau: ortografia, didàctica de la llengua, ensenyament de segones llengües, gramàtica tradicional, gramàtica cognitiva, gramàtica del text.
  En 1921 apareció la primera edición de la Ortografía práctica de Luis Miranda Podadera, obra capital en la enseñanza de la ortografía en el siglo XX que, remodelada numerosas veces, todavía hoy se publica. Se trata de un método para el ejercicio de la ortografía que influyó de forma decisiva en generaciones de españoles hasta convertirse en una referencia obligada para profesores, alumnos y opositores. Basado en el aprendizaje memorístico de las reglas, el dominio de la ortografía se efectúa a través de los ejercicios que las acompañan. El presente trabajo pretende ofrecer un estudio de la estructura de la obra y un análisis de la metodología que emplea el autor desde la perspectiva de un manual del primer cuarto del siglo XX. Asimismo se contrastará la metodología aplicada en dicha obra con las nuevas —y no tan nuevas— directrices didácticas y pedagógicas a fin de poner en evidencia en qué medida el manual de Miranda Podadera cumple con el objetivo de enseñar las reglas ortográficas del español. Tal cotejo nos conducirá a reflexionar sobre la enseñanza de la ortografía en su conjunto.
  Palabras clave: ortografía, didáctica de la lengua, enseñanza de segundas lenguas, gramática tradicional, gramática cognitiva, gramática del texto..
  The Ortografía práctica of Miranda Podadera: Methodology and structure of a practical handbook
  In 1921 appeared the first edition of the Ortografía práctica of Luis Miranda Podadera, major work on the teaching of orthography in the twentieth century that, remodeled numerous times, it is still published. It is a method of exercising the spelling that decisively influenced generations of Spaniards till become a reference for teachers, students and opponents. Based on rote learning of rules, the control of spelling is done through exercises that accompany them. This paper aims to provide a study of the structure of the work and an analysis of the methodology used by the author from the perspective of a handbook of the first quarter of the twentieth century. Furthermore, the methodology applied in this work will be contrasted with the new —and not so new— didactic and pedagogical guidelines in order to highlight to what extent the handbook of Miranda Podadera meets the goal of teaching the Spanish spelling rules. Such comparison will lead us to reflect on the teaching of spelling as a whole.
  Keywords: orthography, didactics of languages, second language teaching, traditional grammar, cognitive grammar, text grammar.

© Romania Minor 2017