RESEARCH ARTICLES

• Sentir les llengües malgrat les fronteres o sentir les llengües gràcies a les fronteres?

  Francesc Feliu Torrent
  Pages: 1–7
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (140 KB)

  Aquest treball serveix de presentació dels articles que vénen a continuació i que conformen un dossier monogràfic sobre Llengües, fronteres i sentiments. Tots aquests treballs tenen el seu origen en un seminari interdisciplinari celebrat a la Universitat de Palerm. S’exposen les principals línies argumentals dels treballs, les relacions entre ells, i s’expliquen també els plantejaments del projecte de recerca en curs que constitueix el punt de partida de les reflexions efectuades i el marc en què s’han desenvolupat. Es posa de relleu el caràcter ambivalent de les fronteres pel que fa a la generació dels sentiments associats a les llengües.
  Mots clau: Llengües, fronteres, sentiments lingüístics, identitat, representacions socials.
  ¿Sentir las lenguas a pesar de las fronteras o sentir las lenguas gracias a las fronteras?
  El presente trabajo pretende ser la presentación de los artículos que siguen a continuación y que conforman un tratado monográfico sobre Lenguas, fronteras y sentimientos. Estos artículos nacen en un seminario interdisciplinario realizado en la Universidad de Palermo. Aquí exponemos las principales líneas argumentales de los trabajos, las relaciones entre ellos, y también presentamos los planteamientos del proyecto de investigación en curso que constituye el punto de partida de las reflexiones efectuadas y el marco en el que se han desarrollado. Hacemos un especial hincapié en el carácter ambivalente de las fronteras en cuanto a la generación de los sentimientos asociados a las lenguas.
  Palabras clave: Lenguas, fronteras, sentimientos lingüísticos, identidad, representaciones sociales.
  Feel the languages despite the borders, or feel the languages thanks to the borders?
  The present paper is an introduction to the articles that make up the special issue entilteled Language, borders and feelings. All works are rooted in an interdisciplinary seminar held at the University of Palermo in December of 2012. This introduction explains the main ideas of each paper and their interrelationships. Moreover, there are explained the approaches of a research project in progress and the context in which it is developed. Therefore, this introduction emphasizes the ambivalent nature of boundaries in regard to generate the feelings associated with languages.
  Keywords: Languages, boundaries, linguistic feelings, identity, social representations.

• La lingua: rifugio d’emozioni collettive, speranza di continuità

  Josep M. Nadal Farreras
  Pages: 9–22
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (323 KB)

  La llengua: refugi d'emocions col·lectives, esperança de continuïtat
  Encara que es tracti d'anar més enllà de les disciplines «filològiques» tradicionals, els historiadors de la llengua no poden evitar l'estudi d'una característica fonamental que destaca i toca històricament les llengües: el contingut emocional que els parlants els associen. Cal distingir, emperò, entre els idiolectes naturals i la llengua pública, que sol ser el punt de referència dels sentiments lingüístics. Es proposa una explicació antropològica que connecta el procés evolutiu de l'espècie humana amb el paper de la cohesió dels elements culturals i l'origen de les llengües, el que ens permet entendre per què cal relacionar el llenguatge amb els sentiments, els quals sovint ens apassionen i poden fins i tot esdevenir dolorosos. Les emocions lingüístiques estan vinculades a la projecció d'una imatge pública, al sentiment de pertinença a una comunitat, al desig de transcendència dels individus.
  Mots clau: Històries de les llengües, emocions, comunitats lingüístiques, dolor de llengua, transcendència dels individus.
  La lengua: refugio de emociones colectivas, esperanza de continuidad
  Aunque se trata de ir más allá de las disciplinas «filológicas» tradicionales, los historiadores de la lengua no pueden evitar el estudio de una característica fundamental que destaca y toca históricamente las lenguas: el contenido emocional que los hablantes les asocian. Conviene distinguir, sin embargo, entre los idiolectos naturales y la lengua pública, que suele ser el punto de referencia de los sentimientos lingüísticos. Se propone una explicación antropológica que conecta el proceso evolutivo de la especie humana con el papel de la cohesión de los elementos culturales y el origen de las lenguas, lo que nos permite entender por qué es necesario relacionar el lenguaje con los sentimientos, los cuales a menudo nos apasionan y pueden incluso llegar a ser dolorosos. Las emociones lingüísticas están vinculadas a la proyección de una imagen pública, al sentimiento de pertenencia a una comunidad, al deseo de trascendencia de los individuos.
  Palabras clave: Historias de las lenguas, emociones, comunidades lingüísticas, dolor de lengua, trascendencia de los individuos..
  Language: shelter of collective emotions, hope for continuity
  Although this means going beyond traditional «philological» disciplines, historical linguists cannot avoid study a fundamental aspect that historically characterizes and affects languages: the emotional content that speakers associate to them. However, it is necessary make a distinction between idiolects, natural, and public language, which is usually the benchmark of linguistic feelings. We propose an anthropological explanation linking the evolutionary process of human species with the cohesive role of cultural elements and the origin of languages, which allows us to understand why it is necessary to link to language feelings that often inspire us passions and can also become painful. Linguistic emotions are tied to the projection of public image, to the feeling of belonging to a community, to the will of transcendence of individuals.
  Keywords: Historical linguistics, emotions, linguistic communities, pain of language, transcendence of individuals.

• Identidad, sentimientos y lengua: ¿nos definimos por lo que sentimos o por lo que hablamos?

  Santiago Perera Izquierdo & Pilar Monreal Bosch
  Pages: 23–31
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (147 KB)

  Identitat, sentiments i llengua: ens definim pel que sentim o pel que parlem?
  Aquest article pretén posar de relleu la dimensió social en l’anàlisi de la relació entre sentiments i llengua per tal d’intentar veure si el context dels significats socials ens ofereix pautes de reflexió útils per comprendre la importància d’aquesta relació i valorar les seves implicacions. Voldríem anar més enllà del significat dels conceptes de sentiment i llengua per tal de començar a establir un punt d’unió entre tots dos; proposem que aquest punt parteixi d’uns fonaments socials, és a dir, tenint en compte la necessitat que tenim dels «altres», de la seva existència per assegurar la nostra, de la necessitat de compartir significats del món que ens envolta i de la necessitat d’elaborar instruments que ens permetin desenvolupar pràctiques culturals i d’identificació. En aquesta article no només reflexionarem sobre els conceptes de llengua i sentiment, sinó que també presentarem els conceptes d’identitat social, de categorització social i de relacions de poder, ja que és del tot imprescindible si el que volem és afavorir aquest punt d’unió.
  Mots clau: Identitat social, relacions intergrupals, sentiments, llengua.
  Este artículo pretende poner de relevancia la dimensión social en el análisis de la relación entre sentimientos y lengua para intentar ver si el contexto de los significados sociales nos ofrece pautas de reflexión útiles para entender la importancia de esta relación y valorar sus implicaciones. Quisiéramos trascender el significado de los conceptos de sentimiento y lengua para poder empezar a tender un puente de contacto entre ambos, y este puente proponemos que esté construido con fundamentos sociales, es decir, teniendo en cuenta la necesidad que tenemos de los «otros», de su existencia para asegurar la nuestra, de la necesidad de compartir significados del mundo que nos rodea y de la necesidad de elaborar instrumentos que nos permitan desarrollar prácticas culturales y de identificación. En esta exposición intentaremos no sólo poner en escena los conceptos de lengua y sentimiento sino también, puesto que también lo creemos necesario para fortalecer el puente de contacto, presentar los conceptos de identidad social, de categorización social y de relaciones de poder.
  Palabras clave: Identidad social, relaciones intergrupales, sentimientos, lengua.
  Identity, feelings and language, do we define by what we feel or by what we speak?
  This paper aims to bring the social dimension into the analysis of the relationship between feelings and language, in order to try to see if the context of social meanings offers us useful guidelines to begin to understand the importance of this relationship and consider its implications. We would transcend the meaning of concepts of language and feelings to begin bridging contact between the two, and we suggest that this bridge might be constructed with social foundations, taking into account the need of the «others», its existence to ensure our existence, the need to share meanings in the world around us and the need to develop tools that allow us to develop cultural practices and identification. This exposition will attempt not only to focus on the concepts of language and feelings but also we, although we believe necessary to strengthen the contact bridge, introduce the concepts of social identity, social categorization and power relations.
  Keywords: Social identity, intergroup relations, feelings, language.

• Costruire e rappresentare l’identità: La linguistica come mediatrice fra politiche identitarie e identità del parlante

  Giuseppe Paternostro & Vincenzo Pinello
  Pages: 33–55
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1749 KB)

  Construir i representar la identitat: La lingüística com a mediadora entre les polítiques identitàries i la identitat del parlant
  Aquest article pretén reflexionar sobre el paper de mediació que la lingüística pot tenir en la complexa relació entre les polítiques lingüístiques i les pràctiques discursives concretes dels parlants. El treball es divideix en dues parts: a la primera ens concentrem en la manera en què s'ha estudiat el concepte d'identitat en l'àmbit lingüístic. Aquesta reflexió es justifica a partir dels profunds canvis que han afectat les disciplines lingüístiques durant el segle xx. A la segona part presentem possibles models de representació de les construccions identitàries complexes sorgides de les entrevistes de l'Atlante Linguistico della Sicilia (ALS), amb una referència especial a les preguntes que indaguen en la percepció de les fronteres lingüístiques.
  Mots clau: Identitat, pràctiques discursives, sociolingüística, percepció dels límits lingüístics.
  Construir y representar la identidad: La lingüística como mediadora entre las políticas identitarias y la identidad del hablante
  Este artículo pretende reflexionar sobre el papel de mediación que la lingüística puede tener en la compleja relación entre las políticas lingüísticas y las prácticas discursivas concretas de los hablantes. El trabajo se divide en dos partes: en la primera nos concentraremos en el modo en que se ha estudiado el concepto de identidad en el ámbito lingüístico. Esta reflexión se justificará a partir de los profundos cambios que han afectado a las disciplinas lingüísticas durante el siglo xx. En la segunda parte presentaremos posibles modelos de representación de las complejas construcciones identitarias surgidas de las entrevistas del Atlante Linguistico della Sicilia (ALS), con una especial referencia a las preguntas que indagan en la percepción de las fronteras lingüísticas.
  Palabras clave: Identidad, prácticas discursivas, sociolingüística, percepción de los límites lingüísticos.
  Linguistics as a mediator between identity politics and identity of the speaker
  Our paper aims at reflecting upon the mediation role that linguistics could play concerning the relationship between language policies and concrete speakers’ discourse practices. The paper is divided into two parts. The first one focuses on the concept of «identity» within Linguistics throughout 20th century. The second part deals with some possible models which may be employed in order to represent the construction of speakers’ identity as it may be observed within the interviews of the Linguistic Atlas of Sicily (ALS).
  Keywords: Identity, discourse practices, Sociolinguistics, perception of linguistic borders.

• La llengua com a espai profà, la llengua com a espai sagrat: Llengua i territori en narratives del desarrelament de la Catalunya contemporània

  Narcís Iglésias
  Pages: 57–71
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (195 KB)

  En aquest article s’analitzen el territori i la llengua en narratives del desarrelament de la Catalunya contemporània, concretament en biografies d’immigrants i egodocuments dels exiliats republicans catalans, dins el marc de les teories sociolingüístiques actuals (Pavlenko & Blackledge 2004). Aquests últims anys, diferents pensadors han posat en relleu el bagatge humà que comparteixen desarrelats com els immigrats o els exiliats. Tot i ser dues situacions històriques molt diferents, la immigració i l’exili han estat fenòmens que han portat les persones a reflexionar sobre la seva condició, i de manera específica sobre el seu territori d’origen i, de vegades, sobre la llengua. Mentre que els testimonis de l’exili que analitzo atribueixen a la llengua tot una sèrie de valors morals, els testimonis de la immigració silencien la seva llengua d’origen entre els elements d’identificació que evoquen o recorden en les seves biografies. Fruit de l’anàlisi comparada d’aquestes dues situacions de desarrelament, proposo interpretar com un espai profà la representació de llengua en les biografies dels immigrants; de l’altra, proposo interpretar com un espai sagrat la representació de la llengua en els egodocuments dels exiliats.
  Mots clau: Ideologies lingüístiques, immigració, exili, biografies, llengua i identitat, sociolingüística.
  La lengua como espacio profano, la lengua como espacio sagrado: Lengua y territorio en narrativas del desarraigo de la Cataluña contemporánea
  En este artículo se analizan el territorio y la lengua en narrativas del desarraigo de la Cataluña contemporánea, concretamente en biografías de inmigrantes y egodocumentos de los exiliados republicanos catalanes, dentro del marco de las teorías sociolingüísticas actuales (Pavlenko & Blackledge 2004). Estos últimos años, varios pensadores han puesto de relieve el bagaje humano que comparten desarraigados como los inmigrados o los exiliados. A pesar de ser dos situaciones históricas muy distintas, la inmigración y el exilio han sido fenómenos que han llevado a las personas a reflexionar sobre su condición, y de modo específico sobre su territorio de origen y, a veces, sobre la lengua. Mientras que los testimonios del exilio que se analizan atribuyen a la lengua toda una serie de valores morales, los testimonios de la inmigración silencian su lengua de origen entre los elementos de identificación que evocan o recuerdan en sus biografías. A raíz del análisis comparado de estas dos situaciones de desarraigo, se propone, por una parte, interpretar como un espacio profano la representación de lengua en las biografías de los inmigrantes; y por otra, como un espacio sagrado la representación de la lengua en los egodocumentos de los exiliados.
  Palabras clave: Ideologías lingüísticas, inmigración, exilio, biografías, lengua e identidad, sociolingüística.
  Language as a profane space; language as sacred space: Language and territory in narratives of uprooting in conteporany Catalonia
  This article analyzes territory and language in the rootlessness narratives of contemporary Catalonia, particularly biographies of immigrants and egodocuments from Republican Catalan exiles, within the framework of sociolinguistic theories (Pavlenko & Blackledge 2004). Despite being two very dierent historical situations, immigration and exile are phenomena that have led rootless people to reflect on their condition, specifically their territory of origin and on occasion their language. While the witnesses of exile that I analyze attributed to the language a whole range of moral values, the witnesses of immigration silence their language of origin among the identification elements that they evoke or recall in their biographies. As a result of my analysis of these two forms of rootlesness, in the case of immigration, I propose interpreting language as a profane site, while in the case of exile, I propose interpreting language as a sacred site.
  Keywords: Language ideologies, immigration, Catalan exile, story life, language and identity, sociolinguistics.

• Frontiere immaginate: contatti e identità complesse nelle migrazioni interne

  Margherita Di Salvo
  Pages: 73–101
  

  Resum / Resumen / Abstract | PDF (252 KB)

  Fronteres imaginades: contactes i identitats complexes en les migracions internes
  Aquest treball analitza el paper de les fronteres simbòliques en el procés d'autoidentificació en alguns migrants burgesos d'origen lucà i sicilià a Nàpols. L'objectiu és comparar les pràctiques d'identificació en els dos grups per tal de ressaltar la importància de la identitat regional en la dinàmica de la integració a Nàpols. Per fer-ho, es parteix d'un corpus de discurs espontani des de 2006 i s'adopta un enfocament etnogràfic.
  Mots clau: Identitat, migració, variació.
  Fronteras imaginadas: contactos e identidades complejas en las migraciones internas
  Este trabajo analiza el papel de las fronteras simbólicas en el proceso de auto-identificación en algunos migrantes burgueses de origen lucano y siciliano en Nápoles. El objetivo es comparar las prácticas de identificación en los dos grupos con el fin de resaltar la importancia de la identidad regional en la dinámica de la integración en Nápoles. Para ello, se parte de un corpus de discurso espontáneo desde 2006 y se adopta un enfoque etnográfico.
  Palabras clave: Identidad, migración, variación.
  Imagined borders: contacts and complex indentities in internal migration
  This paper researches the role of symbolic borders in self-identification practices by some upper class migrants from Basilicata and Sicily to Naples. This paper aims to comparing and contrasting the patterns of self- identification in the two groups according to the scope of stressing the importance of regional identity in the dynamics of integration to Naples. In so doing, a corpus of spoken data was collected from 2006 and an ethnographic approach was adopted.
  Keywords: Identity, migration, variation.

• La llengua i la identitat catalanes a la Catalunya esdevinguda francesa: Alguns aspectes històrics

  Olga Fullana Noell
  Pages: 103–113
  

  Resum / Resumen / Abstract | PDF (179 KB)

  En aquest article es descriuen els principals motius històrics i els aspectes més rellevants que cal tenir en compte per entendre la configuració contemporània de la identitat catalana en els territoris del nord de Catalunya, que van passar a formar part de l’Estat francès des de la segona meitat del segle xvii, i la situació actual de la llengua autòctona en aquests territoris, que avui ha sofert un procés de substitució lingüística i la transmissió familiar s’ha arribat a interrompre en molts casos. Tot i això, encara malda per sobreviure.
  Mots clau: Llengua catalana, Catalunya del Nord, identitat complexa, francesització.
  La lengua y la identidad catalanas en la Cataluña acaecida francesa: Algunos aspectos históricos
  En este artículo se describen los principales motivos históricos y los aspectos más relevantes a tener en cuenta para entender la configuración contemporánea de la identidad catalana en los territorios del norte de Cataluña, que pasaron a formar parte del Estado francés desde la segunda mitad del siglo xvii, y la situación actual de la lengua autóctona en estos territorios, que hoy ha sufrido un proceso de sustitución lingüística y la transmisión familiar ha llegado a interrumpirse en muchos casos. Sin embargo, todavía se esfuerza por sobrevivir.
  Palabras clave: Lengua catalana, Cataluña del Norte, identidad compleja, francesización.
  Catalan language and identity in French Catalonia: Historical aspects
  The present work aims to describe the main historical reasons and the most important aspects to be taken into account in order to understand the contemporary configuration of Catalan identity in Northern Catalonia, territories that became part of French state from the second half of the 17th century, and also to discern the current status of the autochthonous language in these areas, which has undergone a process of linguistic substitution and its family transmission has been interrupted in many cases. Despite that, Catalan language struggles for survive.
  Keywords: Catalan language, Northern Catalonia, complex identity, francisation, gallicization.

• Transmissió, pèrdua i recuperació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord: Anàlisi d’alguns testimonis orals

  Natàlia Carbonell Ros & Gemma Albiol Torres
  Pages: 115–132
  

  Resum / Resumen / Abstract | PDF (383 KB)

  L’article següent exposa les primeres dades d’un estudi en curs al voltant de la complexitat lingüística que actualment experimenta la Catalunya del Nord i les reaccions emotives que aquest fet provoca entre els encara parlants de català. Atès que ja hi ha estudis estadístics recents sobre la situació del català a la Catalunya del Nord, en aquesta recerca s’ha utilitzat el mètode qualitatiu d’investigació en dues àrees cabdals per a la transmissió de la llengua: l’àmbit de la família i l’àmbit escolar. Els entrevistats expliquen les seves experiències lingüístiques, la seva percepció de la situació, mentre l’objectiu dels entrevistadors és descobrir els aspectes emocionals que es dipositen en la llengua.
  Mots clau: Catalunya del Nord, transmissió de la llengua, català, complexitat lingüística, identitat, mètode qualitatiu.
  Transmisión, pérdida y recuperación de la lengua catalana en la Cataluña del Norte: análisis de algunos testimonios orales
  El presente artículo expone los primeros datos de un estudio en curso en torno a la complejidad lingüística que actualmente experimenta la Cataluña del Norte y las reacciones emotivas que este hecho provoca entre los aún hablantes de catalán. Dado que ya existen recientes estudios estadísticos sobre la situación del catalán en la Cataluña del Norte, en este trabajo se ha utilizado el método cualitativo en dos áreas principales para la transmisión de la lengua: el ámbito de la familia y el ámbito escolar. Los entrevistados cuentan sus experiencias lingüísticas, su percepción de la situación, mientras que el objetivo de los entrevistadores es descubrir los aspectos emocionales que se depositan en la lengua.
  Palabras clave: Cataluña del Norte, transmisión de la lengua, catalán, complejidad lingüística, identidad, método cualitativo.
  Transmission, loss and recovery of Catalan in French Catalonia: An analysis of some oral testimonies
  The present study aims to show the first results of a work in progress on linguistic complexity in the French Catalonia and the emotional reactions that this situation causes on still Catalan speakers. Since there are some statistical studies about the situation of Catalan in the Northern Catalonia, this research has focused on using a qualitative method of research in two key areas for transmission of language: the family and the school. Interviewees explain their linguistic experience and their perception of Catalan language situation, meanwhile the main objective of an interviewer is to discover emotional aspects deposited in language.
  Keywords: Northern Catalonia, transmission of language, Catalan language, linguistic complexity, identity, qualitative method.

• Escriure en català avui a la Catalunya del Nord

  Mercè Mitjavila Franch
  Pages: 133–142
  

  Resum / Resumen / Abstract | PDF (180 KB)

  Aquest article se centra en l’estat actual de la creació literària en llengua catalana a la Catalunya del Nord, tenint present que els pocs autors que escriuen en català han pres una opció lingüística conscient i reflexionada i, sovint, estan vinculats a l’activisme cultural català, dins d’una societat profundament francesa. Creiem que la literatura nord-catalana més recent presenta un doble interès: d’una banda, ens permet explorar el que diuen explícitament els escriptors quan parlen del català, i de l’altra, el que ens suggereixen de manera indirecta a partir del model de llengua emprat. Per això, aquí ens fixarem en les idees lingüístiques que projecten en la seva literatura dos escriptors nord-catalans actuals i, tot seguit, traurem les primeres hipòtesis sobre el model de llengua d’aquests dos autors: Joan- Daniel Bezsono(1963) i Joan-Lluís Lluís (1963).
  Mots clau: Literatura nord-catalana, llengua catalana, Joan-Daniel Bezsonoff, Joan-Lluís Lluís, actituds lingüístiques, model de llengua.
  Escribir en catalán hoy en la Cataluña del Norte
  Este artículo se centra en el estado actual de la creación literaria en lengua catalana en la Cataluña del Norte, teniendo presente que los pocos autores que escriben en catalán han tomado una opción lingüística consciente y reflexionada y, generalmente, están vinculados a un activismo cultural catalán, dentro de una sociedad profundamente francesa. Creemos que la literatura más reciente de Cataluña del Norte presenta un doble interés: de un lado, nos permite explorar lo que dicen explícitamente los escritores cuando hablan del catalán, y del otro, lo que nos sugieren de modo indirecto a partir del modelo de lengua utilizado. Por eso, aquí nos concentraremos en las ideas lingüísticas que proyectan en su literatura dos escritores actuales norcatalanes y, acto seguido, abordaremos las primeras hipótesis sobre el modelo de lengua de ambos autores: Joan-Daniel Bezsonoff (1963) y Joan-Lluís Lluís (1963).
  Palabras clave: Literatura norte-catalana, lengua catalana, Joan-Daniel Bezsonoff, Joan-Lluís Lluís, actitudes lingüísticas, modelo de lengua.
  Writing in Catalan in Northern Catalonia nowadays
  This article focuses on the current state of literature in Catalan language in Northern Catalonia, taking into account that those few authors which write in Catalan have chosen a reflected and conscious language option and, often, they are linked to Catalan cultural activism, all within a society deeply French. We believe that the most recent North-Catalan literature presents a double interest: on the one hand, we can explore what writers say explicitly when they speak about Catalan, and the other, what they suggest indirectly from their language model. For this reason, here we will concentrate on the linguistic ideas that two current North-Catalan writers provide in their literature and then we will bring up the first hypothesis of their language model: they are Joan-Daniel Bezsonoff (1963) and Joan-Lluís Lluís (1963).
  Keywords: North-Catalan literature, Catalan language, Joan-Daniel Bezsono, Joan-Lluís Lluís, linguistic attitudes, language model.

© Romania Minor 2013