ARTÍCULOS DE INVESTIGACIÓN

• A typology of stress in Spanish non-verbs

  Mark Gibson
  Páginas: 1-30
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (284 KB)

  Una tipologia de l'accent en els mots no verbals de l'espanyol
  Aquest article tracta de l'accent en espanyol i la seva relació amb una categoria superior anomenada peu mètric. Es proposa una tipologia general expressada segons l'arquitectura teòrica de la Teoria de l'Optimitat. Sostenim i posem de manifest que tots els patrons d'accentuació en espanyol dels no-verbs es poden justificar mitjançant un esquema de classificació de les restriccions que primer regeixen la forma dels peus mètrics i que després determinen l'alineació dels peus a la síl·laba.
  Mots clau: Assignació de l'accent, espanyol, Teoria de l'Optimitat.
  Una tipología del acento en las palabras no verbales del español
  Este artículo aborda el tema del acento en español y su relación con una categoría superior llamada pie métrico. Se propone una tipología general expresada mediante la arquitectura teórica de la Teoría de la Optimidad. Sostenemos y ponemos de manifiesto que todos los patrones de acentuación en español de las palabras no verbales pueden ser justificados por un esquema de clasificación de las restricciones que, primero, rigen la forma de los pies métricos y, segundo, determinan la alineación de los pies en la sílaba.
  Palabras clave: Asignación del acento, español, Teoría de la Optimidad.
  This article discusses the topic of stress in Spanish and its relationship to a higher metrical category called the foot. A general typology couched in the theoretic architecture of Optimality Theory is provided. I argue and illustrate that all stress patterns in Spanish non-verbs can be justified by a ranking schema of constraints which first govern the shape of metrical feet, and later determine the alignment of these feet to the syllable.
  Keywords: Stress assignment, Spanish, Optimality Theory.

• How Neapolitan produces double consonants from Spanish singletons

  Juan Antonio Thomas
  Páginas: 31-42
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (194 KB)

  Com el napolità produeix consonants dobles a partir de consonants simples de l'espanyol
  Vint-i-vuit ètims verbals castellans han estat adaptats en napolità amb una a- protètica, seguida de consonants dobles, les quals no són presents en els ètims originals. La Teoria de l'Optimitat explica el conflicte entre les tres restriccions: Max-µ, que desafavoreix l'eliminació d'una mora subjacent; el principi del contorn obligatori, que desfavoreix les consonants dobles, i *CODA, que desafavoreix les consonants en posició de coda. Max-µ domina i té la capacitat de fer sorgir una mora subjacent que allarga la consonant després de la a- inicial. Si bé aquest és un procés de formació de mots, la teoria es basa en un procés de la sintaxi napolitana, la reduplicació fonosintàctica.
  Mots clau: Reduplicació fonosintàctica, napolità, espanyol, manlleus, adaptació, Teoria de l'Optimitat.
  Cómo el napolitano produce consonantes dobles a partir de consonantes simples del español
  Veintiocho étimos verbales españoles han sido adaptados en napolitano con una a- protésica, seguida de consonantes dobles, que no están presentes en los étimos originales. La Teoría de la Optimidad explica el conflicto entre las tres restricciones: Max-µ, que desfavorece la eliminación de una mora subyacente; el principio del contorno obligatorio, que desfavorece las consonantes dobles, y *CODA, que desfavorece las consonantes en posición de coda. Max-µ domina y tiene la capacidad de hacer surgir una mora subyacente por el alargamiento de la consonante después de una a- inicial. Si bien éste es un proceso de formación de palabras, la teoría se basa en un proceso de la sintaxis napolitana, la reduplicación fono-sintáctica.
  Palabras clave: Reduplicación fonosintáctica, napolitano, español, préstamos, adaptación, Teoría de la Optimidad.
  Twenty-eight Spanish verbal etyma are adapted into Neapolitan with a prothetic a- followed by double consonants, which are not present in the original etyma. Optimality Theory explains the conflict between the three restraints, Max-µ, which disfavors the deletion of an underlying mora, the obligatory contour principle, which disfavors double consonants, and *CODA, which disfavors coda consonants. Max-µ dominates and accommodates the surfacing of an underlying mora by lengthening the consonant following the initial a-. While this is a word- formation process, the theory is based on a Neapolitan syntactic process, phono-syntactic reduplication.
  Keywords: Phono-syntactic reduplication, Neapolitan, Spanish, loanwords, adaptation, Optimality Theory.

• Choque de acentos tonales frente al fraseo

  Guillermo Toledo & Jorge Gurlekian
  Páginas: 43-66
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (1050 KB)

  Xoc d'accents tonals davant del fraseig
  Per raons d'eufonia, dos accents tonals adjacents es reorganitzen de maneres diferents: debilitat d'un dels dos accentos de la parella en xoc, neutralització, un únic accento tonal producte dels dos. S'analitza aquest fenomen prosòdic de xoc tonal en un corpus d'AMPER–Argentina, a Buenos Aires: expansió en el SN (El saxofón clásico) i expansió en el SPrep (con obsesión práctica). El corpus és la producció de quatre informants femenins. Els resultats indiquen una certa estabilitat dels dos accents tonals amb perturbacions produïdes pel fraseig fonològic i entonatiu i per les fronteres intermèdies i finals.
  Mots clau: Fonologia mètrica i autosegmental, xoc tonal, accents tonals, tons de frontera intermitja i final, influència del fraseig fonològic i entonatiu.
  Por razones de eufonía, dos acentos tonales adyacentes se reorganizan de diversos modos: debilidad de uno de los dos acentos del par en choque, neutralización, un único acento tonal producto de los dos. Se analiza este fenómeno prosódico de choque tonal en un corpus de AMPER–Argentina, en Buenos Aires: expansión en el SN (El saxofón clásico) y expansión en el SPrep (con obsesión práctica). El corpus es la producción de cuatro informantes femeninos. Los resultados indican una cierta estabilidad de los dos acentos tonales con perturbaciones producidas por el fraseo fonológico y entonativo y por las fronteras intermedias y finales.
  Palabras clave: Fonología métrica y autosegmental, choque tonal, acentos tonales, tonos de frontera intermedia y final, influencia del fraseo fonológico y entonativo.
  Pitch-accent clash and phrasing influence
  For reasons of euphony, two adjacent pitch accents are rearranged in several ways: weakness of one of the two accents, neutralization, or a single pitch accent product of the two. We analyze this tonal clash in a corpus of AMPER-Argentina, in Buenos Aires Spanish: NP branching (El saxofón clásico ‘the classical saxophone’) and PrepP branching (con obsesión práctica ‘with practical obssesion’). The corpus is the production of four female informants. The results indicate a certain stability of the two pitch accents with disturbances caused by the phonological and intonational phrasing and by intermediate and final boundary tones in right edges.
  Keywords: Autosegmental and metrical phonology, tonal clash, pitch accents, intermediate and final boundary tones, phonological and intonational phrasing influence.

• Resultative Expressions in Romanian

  Imola-Ágnes Farkas
  Páginas: 67-88
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (246 KB)

  Expressions resultatives en romanès
  L'objectiu d'aquest article és doble. Per una banda, es proposa revisar les construccions resultatives del romanès mitjançant l'anàlisi d'expressions lexicalitzades (idiomàtiques) del tipus a bate măr `ritme suau//ritme tan suau/vermell com un tomàquet' o a freca lună/oglindă 'fregat net/brillant//fregat fins fer net/brillant com la lluna/el mirall' que no han estat objecte de recerca acurada i que han estat àmpliament ignorades en diversos debats sobre les resultatives del romanès. Se centra l'atenció en peces semàntiques, aspectuals, sintàctiques i sintàctiques-l de les proves que demostren que les estructures d'aquestes i d'altres estructures similars són construccions resultatives. Per altra banda, sense disminuir o eliminar les diferències sistemàtiques que existeixen entre les llengües romàniques i germàniques des de la perspectiva d'aquestes construccions predicatives, l'article remarca la importància de les consideracions específiques de la llengua i en el fet que les conclusions sintàctiques i interlingüístiques no s'hagin d'elaborar sobre la base de les llengües romàniques o d'altres famílies lingüístiques sinó més en general, però aquestes han d'estar relacionades amb l'anàlisi de les resultatives en un o diversos idiomes determinats. En aquest sentit, l'article aporta llum sobre algunes diferències interessants entre aquestes estructures predicatives en les llengües romàniques.
  Mots clau: Construcció resultativa, romanès, romanç, oració reduïda.
  Expresiones resultativas en rumano
  El objetivo de este trabajo es doble. Por un lado, se propone revisar las construcciones resultativas del rumano mediante el análisis de expresiones lexicalizadas (idiomáticas) del tipo a bate măr 'ritmo suave//ritmo tan suave/rojo como una manzana' o a freca lună/oglindă 'frotado limpio/brillante//frotado hasta limpio/brillante como la luna/el espejo' que no han sido objeto de investigación minuciosa y que han sido ampliamente ignoradas en varios debates sobre las resultativas del rumano. La atención se centra en piezas semánticas, aspectuales, sintácticas y sintácticas-l de las pruebas que demuestran que las estructuras de estas y otras estructuras similares son construcciones resultativas. Por otro lado, sin disminuir o eliminar las diferencias sistemáticas que existen entre las lenguas románicas y germánicas desde la perspectiva de estas construcciones predicativas, el artículo hace hincapié en la importancia de las consideraciones específicas de la lengua y en el hecho de que las conclusiones sintácticas e interlingüísticas no se han de elaborar sobre la base de las lenguas románicas o de otras familias lingüísticas sino más en general, pero éstas tienen que estar relacionadas con el análisis de las resultativas en un(os) idioma(s) determinado(s). En este sentido, el artículo arroja luz sobre algunas diferencias interesantes entre estas estructuras predicativas en las lenguas románicas.
  Palabras clave: Construcción resultativa, rumano, romance, oración reducida.
  The aim of this paper is two-fold. On the one hand, it proposes to reconsider Romanian resultative constructions by examining lexicalized (idiomatic) expressions of the type a bate măr ‘beat flat//beat as soft/red as an apple’ or a freca lună/oglindă ‘scrub clean/shiny//scrub as clean/shiny as the moon/mirror’ which have not been the object of intense research and which have largely been ignored from several discussions on Romanian resultatives. The focus is on semantic, aspectual, syntactic and l-syntactic pieces of evidence which are all meant to show that these and similar structures are resultative constructions. On the other hand, without diminishing or abolishing the systematic difference that exists between Germanic and Romance languages from the perspective of these predicate constructions, the paper emphasizes the importance of language-specific considerations and it stresses the fact that syntactic and cross-linguistic conclusions should not be drawn on the basis of Romance or other language families more generally, but they need to be related to the analysis of resultatives in a specific language / in specific languages. In this sense, the paper sheds light on some interesting differences among these predicate structures in Romance.
  Keywords: Resultative construction, Romanian, Romance, small clause.

• Variation in Balkan Judeo-Spanish final clauses

  Rey Romero
  Páginas: 89-99
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (203 KB)

  Variació en les oracions finals del judeoespanyol dels Balcans
  El judeoespanyol és la llengua dels jueus sefardites, portada a territoris otomans dels Balcans després d'expulsar-los de la Península Ibèrica al segle xv. Aquest estudi analitza la variació en les oracions subordinades finals en dues varietats judeoespanyoles dels Balcans: Monastir i Salònica. Ambdues varietats presenten una variació similar pel que fa a l'omissió de la preposició para per introduir una oració subordinada final. No obstant això, la variació sembla ésser més gran en el dialecte de Monastir. Sostenim que tant factors lingüístics (l'ús del subjuntiu, la conjunció ke) com causes historicosocials (l'abandonament de la llengua, el perill al qual està sotmesa) poden explicar la distribució de les variants que competeixen en el judeoespanyol dels Balcans.
  Mots clau: Judeoespanyol, sefardita, Balcans, Monastir, Salonika, oracions finals, variació morfosintàctica, subjuntiu, subordinació.
  Variación en las oraciones finales del judeoespañol balcánico
  El judeo-español es la lengua de los judíos sefardíes, llevada a territorios otomanos en los Balcanes después de su expulsión de la Península Ibérica en el siglo xv. Este estudio analiza la variación en las cláusulas finales subordinados en dos variedades judeo-españolas de los Balcanes: Monastir y Salónica. Ambas variedades presentan una variación similar por lo que respecta a la omisión de la preposición para como introductora de una oración subordinada final. Sin embargo, la variación parece ser mayor en el dialecto de Monastir. Sostenemos que tanto factores lingüísticos (el uso del subjuntivo, la conjunción subordinante ke) como causas histórico-sociales (el abandono de la lengua, el peligro que sufre ésta) pueden dar cuenta de la distribución de las variantes que compiten en el judeo-español de los Balcanes.
  Palabras clave: Judeoespañol, sefardita, Balcanes, Monastir, Salonika, oraciones finales, variación morfosintáctica, subjuntivo, subordinación.
  Judeo-Spanish is the language of Sephardic Jewry, taken to Ottoman territories in the Balkans after their expulsion from the Iberian Peninsula in the late fifteenth century. This study analyzes variation in subordinate final clauses in two varieties of Balkan Judeo-Spanish: Monastir and Salonika. Both varieties present a similar variation omitting the preposition para to introduce a subordinate final clause. However, variation appears to be higher in the Monastir dialect. I argue that linguistic factors (subjunctive usage, the subordinating conjunction ke) and social-historical causes (language shift, language endangerment) can account for the distribution of the competing variants in Balkan Judeo-Spanish.
  Keywords: Judeo-Spanish, Sephardic, Balkan, Monastir, Salonika, final clauses, morphosyntactic variation, subjunctive, subordination.

• Aproximación a la partícula pero desde una perspectiva integradora

  Elena Nicolás Cantabella & José Antonio Hernández Rubio
  Páginas: 101-121
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (226 KB)

  Aproximació a la partícula pero des d'una perspectiva integradora
  Aquest article pretén aprofundir, des de diverses perspectives, en les propietats, les característiques i els usos de la partícula pero. Es comparara amb altres nexos adversatius com sino o el concessiu aunque, amb els quals manté una relació molt estreta. És necessari per fer una aproximació rigurosa a aquest connector tenir en consideració alhora aspectes sintàctico-semàntics i pragmàtics; perspectiva aquesta darrera que servirà per identificar els possibles usos en què no té un caràcter estrictament adversatiu sinó emfàtic.
  Mots clau: pero, sino, partícula, adversativitat, sintaxi, morfologia, pragmàtica.
  En este artículo se pretende profundizar desde varias perspectivas en las propiedades, características y usos de la partícula pero. Se comparará con otros nexos adversativos como sino o el concesivo aunque con los que guarda una estrecha relación. Es necesario para realizar una aproximación rigurosa a este conector atender a aspectos sintáctico-semánticos y pragmáticos a la vez; perspectiva ésta que servirá para señalar los posibles usos en los que no tiene un carácter estrictamente adversativo sino enfático.
  Palabras clave: pero, sino, partícula, adversación, sintaxis, morfología, pragmática.
  Approximation to the particle pero from an integrative perspective
  In this paper is intended to approach from diverse views to the properties, characteristics and uses of the particle pero. We will compare it with other particles as sino and aunque. It is necessary to attend to syntactical and semantic aspects as well as pragmatic, because of the many uses of this particle, which is not always adversative.
  Keywords: pero, sino, particle, adversation, syntax, morphology, pragmatics.

• Du réfléchi latin se au français contemporain soi: Entre héritage et innovation

  Arnaud Fournet
  Páginas: 123-133
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (168 KB)

  Del reflexiu llatí se al francès contemporani soi: Entre herència i innovació
  L’article tracta de les diferents evolucions lingüístiques i logicosemàntiques del pronom reflexiu llatí se al francès contemporani soi. Inicialment se en llatí era una mena de comodí anafòric, insensible al gènere i al nombre, mentre que en francès soi ha esdevingut en una mena de pronom indefinit, que pot variar en gènere i nombre.
  Mots clau: Reflexiu, anàfora, diacronia.
  Del reflexivo latino se al francés contemporáneo soi: Entre herencia e innovación
  El artículo trata de las distintas evoluciones lingüísticas y lógico-semánticas del pronombre reflexivo latino se al francés contemporáneo soi. Inicialmente se en latín era una especie de comodín anafórico, insensible al género y al número, mientras que en francés soi se ha convertido en un pronombre indefinido, que puede variar en género y número.
  Palabras clave: Reflexivo, anáfora, diacronía.
  Du réfléchi latin se au français contemporain soi: Entre héritage et innovation
  L’article s’intéresse aux différentes évolutions linguistiques et logico-sémantiques qui mènent du pronom dit réfléchi latin se au français contemporain soi. Initialement se en latin était une sorte de joker anaphorique, insensible au genre et au nombre, alors qu’en français soi est devenu une sorte de pronom indéfini, qui peut varier en genre et nombre.
  Keywords: Reflective, anaphora, diachrony.

• Estudio sincrónico y contrastivo sobre el yeísmo en Gandía: enfoque variacionista y sociolingüístico

  Vicente Moratal Canales
  Páginas: 135-154
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (254 KB)

  Estudi sincrònic i contrastiu sobre el ieisme a Gandia: enfocament variacionista i sociolingüístic
  Aquest article vol acostar els interessats a la situació actual i l'evolució del ieisme pel que fa a la comunitat lingüística de la ciutat valenciana de Gandia. En efecte, s'ha treballat des de tres perspectives diferents: una fonètica, una psicolingüística i una altra perceptiva. La primera consistix en l'enregistrament de la producció que emeten els informants amb la finalitat de saber si hi distingixen o no. La segona, la valoració, consistix a obtindre dels informants resultats de preferències auditives mitjançant l'emissió de paraules inventades que contenen ambdós fonemes. La darrera, la perspectiva de la percepció, en què els informants han d'escoltar enunciats amb parells mínims i triar quin dels dos, si s'han adonat de la diferència, correspon a la pronúncia etimológica. Aquest estudi, doncs, pretén abordar la situació del ieisme, no tan sols des d'una perspectiva fonètica sinó també sociolingüística atès que catagoritza les variables socials que es relacionen amb un fet lingüístic o un altre.
  Mots clau: ieisme, sociolingüística, fonètica, bilingüisme, neutralització, valencià, castellà, percepció, valoració, actitud lingüística.
  El presente artículo pretende ser una aproximación actual a la situación y evolución del yeísmo entre los hablantes monolingües y bilingües de la ciudad valenciana de Gandía. Para ello el estudio se ha enfocado en tres perspectivas diferentes: la primera consiste en un registro de la producción de los informantes para comprobar fonéticamente si realizan distinción o neutralizan. La segunda, la de valoración, es de corte psicolingüístico ya que consiste en averiguar, tras la exposición oral de palabras inventadas, si agrada o no a los informantes la dicción y, por último, la perspectiva de la percepción, donde los informantes han de escuchar una serie de palabras y detectar si notan alguna diferencia y, en este caso, si la asocian a la variante correcta. El estudio abordará, por lo tanto, la situación del yeísmo no solo desde una perspectiva fonética sino también sociolingüística ya que categorizará las variables sociales que se relacionan con uno u otro hecho lingüístico.
  Palabras clave: Yeísmo, sociolingüística, fonética, bilingüismo, neutralización, valenciano, castellano, percepción, valoración, actitud.
  Synchronic and contrastive study on yeísmo in Gandia (Valencia, Spain): A variationist and sociolinguistic approach
  This article wants to approach the situation and the evolution of the yeísmo in the monolingual and bilingual population of Gandia (Valencia, Spain). To do so, this research has taken three different perspectives: The first one has been recording the speaker’s production to check if they make any phonetical distinction or if they neutralize it. The second one, has been studied from a psycholinguistic point of view because it consists in finding out whether the speakers like or not the diction of a group of invented words. Finally, the third one, is the perception’s perspective where the speakers need to listen a list of words and identify if they can tell any difference, and if so, they need to say if they associate that to the correct variable. This research will cover then the situation of the yeísmo not only from a phonetical point of view, but also a social-linguistic one since we can make a distinction between the social variables related with each one of the linguistic facts.
  Keywords: Yeísmo, sociolinguistics, phonetics, bilingualism, neutralization, Valencian / Catalan, Castilian / Spanish, perception, assessment, linguistic attitudes.

• ¿Hacia dónde evolucionan las actitudes lingüísticas de Matarranya (Teruel)?

  Juan González Martínez
  Páginas: 155-169
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (241 KB)

  Cap on evolucionen les actituds lingüístiques del Matarranya (Terol)?
  L'estudi de les actituds lingüístiques a la comarca del Matarranya (Terol, España), mitjançant la tècnica del matched-guise, confirma que la manca de polítiques lingüístiques que promoguin l'ús del català provoca una convivència entre castellà i català de naturalesa profundament diglòssica en aquesta comunitat lingüística: la llengua pròpia de la comarca, el català, rep valors instrumentals baixos, i valors afectius semblants als del castellà. A més a més, l'anàlisi dels factors socials de sexe, edat i estrat social no ens permeten apreciar millores en la percepció que els parlants tenen del català: en oposició al dinamisme d'altres regions del domini lingüístic català, al Matarranya se certifica una diglòssia tan acusada com estable, potser preludi d'un procés irreversible de substitució lingüística.
  Mots clau: actituds lingüístiques, sociolingüística, diglòssia, conflicte lingüístic, català, castellà.
  El estudio de las actitudes lingüísticas en la comarca de Matarranya (Teruel, España), por medio de la técnica del matched-guise, confirma que la ausencia de políticas lingüísticas que promuevan el uso del catalán provoca una convivencia entre español y catalán de naturaleza profundamente diglósica en esta comunidad de habla: la lengua propia de la comarca, el catalán, recibe bajos valores instrumentales, y valores afectivos similares a los del español. Además, el análisis de los factores sociales de sexo, edad y estrato social no nos permite apreciar mejoras en la percepción que los hablantes tienen del catalán: en oposición al dinamismo de otras regiones del dominio lingüístico catalán, en Matarranya se certifica una diglosia tan acusada como estable, quizá antesala de un irreversible proceso de sustitución lingüística.
  Palabras clave: actitudes lingüísticas, sociolingüística, diglosia, conflicto lingüístico, catalán, español.
  Where to evolve the language attitudes of Matarranya (Teruel, Spain)?
  The study of language attitudes in the region of Matarranya (Teruel, Spain), through a matched-guise questionnaire, confirms that the absence of language policies for promoting the public use of Catalan causes a situation of deep diglossia between Catalan and Spanish in this community: the own language, Catalan, not only receives less than the Spanish instrumental values, but also the affective values associated to Catalan are beginning to be lower. In addition, the analysis of some social factors (sex, age and social class) does not allow us to hope for the perception of Catalan speakers to become better: in opposition to the dynamism certified in other Catalan-speaking regions, with a progressively better appreciation for the own language, in Matarranya we can certify a strong and deep diglossia, where no changes that can be suspected, but perhaps an irreversible process of language replacement.
  Keywords: Language attitudes, sociolinguistics, diglossia, language conflict, Catalan, Spanish.

• Las guías de uso no sexista del lenguaje: la situación de la lucha por la igualdad entre mujeres y hombres en la Universitat de València

  M.ª Sandra Vázquez Hermosilla & José Santaemilia Ruiz
  Páginas: 171-186
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (217 KB)

  Les guies d'ús no sexista del llenguatge: la situació de la lluita per la igualtat entre dones i homes a la Universitat de València
  En aquest article tractem de dibuixar una panoràmica sobre la situación actual de lluita per la igualtat entre dones i hòmens en Espanya i, més concretament, com es materialitza en la Universitat de València aqueixa lluita per la igualtat en relació a l'ús del llenguatge. Analitzem, també, com aqueixa lluita de caràcter social està recolzada a nivell institucional per organismes nacionals, autonòmics i municipals que promouen la igualtat i lluiten per afavorir la no discriminació per motius de gènere en àmbits socials diferents. Un dels camps en els quals la lluita per la igualtat entre dones i hòmens ha destacat és el camp del llenguatge, una de les nostres armes de comunicació més poderoses i un element essencial en la transmissió i el manteniment d'ideologies. En aquest article tractem d'analitzar com s'ha implicat la Universitat de València en l'estudi i la difusió de la no discriminació mitjançant el llenguatge gràcies a la recent publicació de la seua Guia per a un ús no sexista del llenguatge (2009).
  Mots clau: sexisme, Universitat de València, guia d'ús no sexista, igualtat entre homes i dones.
  En este artículo trataremos de dibujar una panorámica sobre la situación actual de lucha por la igualdad entre mujeres y hombres en España y, más concretamente, cómo se materializa en la Universitat de València esa lucha por la igualdad en relación al uso del lenguaje. Analizaremos, también, cómo esa lucha de carácter social se ve apoyada a nivel institucional por organismos nacionales, autonómicos y municipales que promueven la igualdad y luchan por favorecer la no discriminación por cuestión de género en distintos ámbitos sociales. Uno de los campos en los que la lucha por la igualdad entre mujeres y hombres ha sido destacada es el campo del lenguaje, una de nuestras armas de comunicación más poderosas y un elemento esencial en la transmisión y mantenimiento de ideologías. En este artículo trataremos de analizar cómo se ha implicado la Universitat de València en el estudio y la difusión de la no discriminación a través del lenguaje mediante la reciente publicación de su Guia per a un ús no sexista del llenguatge (2009).
  Palabras clave: sexismo, Universitat de València, guía de uso no sexista, igualdad entre hombres y mujeres.
  Guides of use for a non-sexist language: the situation of the struggle for equality between women and men at the University of Valencia
  This article will try to draw an overview of the current situation of struggle for equality between women and men in Spain and, more specifically, how it is embodied such struggle for equality in relation to the use of language at Valencia University. We will discuss also how the social struggle is supported at the institutional level by national, regional and municipal entities in order to promote equality and fight to promote non-discrimination on gender issues in different social environments. One of the areas in which the struggle for equality between women and men has been highlighted is the field of language use, one of our most powerful weapons of communication and an essential element in the transmission and maintenance of ideologies. In this article we will discuss how it has involved the University of Valencia in the study and dissemination of non-discrimination through language by the recent publication of its Guia per a un ús no sexista del llenguatge (2009).
  Keywords: Sexism, University of Valencia, non-sexist usage guide, equality between men and women.

• El contacto español–quechua en la novela de formación Shunko

  Gerardo Augusto Lorenzino
  Páginas: 187-205
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (231 KB)

  El contacte espanyol–quítxua a la novel·la de formació Shunko
  Shunko (1949), de l'escriptor argentí Jorge Washington Ábalos, és una novel·la de formació o Bildungsroman en què el bilingüisme quítxua–espanyol dels protagonistes realça els diversos matisos intralingüístics i extralingüístics que contribueixen al realisme sociolingüístic dels dialectes literaris dels personatges de la novel·la en el context de les zones rurals de Santiago del Estero, al nord-oest de l'Argentina. En aquest article s'analitzen els elements lingüístics i metalingüístics que configuren el contacte quítxua–espanyol del text en el marc de les teories de les llengües en contacte. L'anàlisi se sosté, a més a més, per les nostres pròpies investigacions sobre la vitalitat etnolingüística del quítxua de Santiago del Estero.
  Mots clau: dialecte literari, llengües en contacte, quítxua, espanyol, socialització lingüística, Jorge Ábalos, Shunko, novel·la de formació.
  Shunko (1949) del escritor argentino Jorge Washington Ábalos es una novela de formación o Bildungsroman en la que el bilingüismo quechua–español de los protagonistas realza los varios matices intra- y extralingüísticos que contribuyen al realismo sociolingüístico de los dialectos literarios de los personajes de la novela en el contexto de las zonas rurales de Santiago del Estero en el noroeste de Argentina. En este artículo se analiza los elementos lingüísticos y metalingüísticos que configuran el contacto quechua–español del texto en el marco de las teorías de las lenguas en contacto. El análisis se apoya, además, en nuestras propias investigaciones sobre la vitalidad etnolingüística del quichua santiagueño.
  Palabras clave: dialecto literario, lenguas en contacto, quechua, español, socialización lingüística, Jorge Ábalos, Shunko, novela de formación.
  Spanish-Quechua contact in the Bildungsroman Shunko
  Shunko (1949), written by the Argentine writer Jorge Washington Ábalos, is a coming-of-age-novel or Bildungsroman in which the Quechua-Spanish bilingualism of its characters highlights many intra- and extralinguistic factors that contribute to the sociolinguistic realism of the literary dialects of the characters in the rural of Santiago del Estero in northwestern Argentina. The article analyzes the linguistic and metalinguistic elements underlying the Quechua-Spanish contact in the text and within the framework of contact linguistics. Furthermore, the work draws from observations and data derived from the author's research on the ethnolinguistic vitality of Santiagueño Quichua.
  Keywords: literary dialect, languages in contact, Quechua, Spanish, linguistic socialization, Jorge Ábalos, Shunko, coming-of-age novel.

• Referencias a la lengua mirandesa en la literatura

  Alberto Gómez Bautista
  Páginas: 207-216
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (175 KB)

  Referències a la llengua mirandesa en la literatura
  A l'hora d'estudiar la llengua mirandesa,
  l'anàlisi de les referències que se n'han fet al llarg dels segles ens sembla fonamental,
  sobretot quan es tracta d'una llengua que es va refugiar en l'oralitat i
  de la qual no se'n coneix literatura escrita fins al 1884. En la literatura trobem,
  sobretot en la literatura de viatges, testimonis molt valuosos per a la història del mirandès
  que sistematitzarem i estudiarem amb més profunditat en aquest treball.
  Mots clau: Mirandès, Història del mirandès, literatura de viatges, diacronia del mirandès.
  A la hora de estudiar la lengua mirandesa, el análisis de la referencias a ésta a lo largo de los siglos nos parece fundamental, sobre todo cuando nos ocupamos de una lengua que se refugió en la oralidad y de la que no se conoce literatura escrita hasta 1884. Dentro de la literatura encontramos, sobre todo en la literatura de viajes, valiosísimos testimonios para la historia del mirandés que sistematizaremos y estudiaremos con más profundidad en este trabajo.
  Palabras clave: Mirandés, Historia del mirandés, literatura de viajes, diacronía del mirandés.
  References to Mirandese language in the literature
  When studying the Mirandese language, it is crucial to refer to the analyses of the references thereof throughout the centuries, especially when dealing with a language that took refuge in orality and whose first written texts do not emerge until 1884. Therefore it is necessary to refer to travel literature, which turns out a valuable tool to discover the history of Mirandese, which will be systemized and studied more deeply along this work.
  Keywords: Mirandese language, Mirandese History, travel literature, diachrony of Mirandese.

• La notion de «petite erreur» chez Daniil Harms et ses correspondances dans l’œuvre de Georges Perec

  Christophe Cusimano & Joachim Dupuis
  Páginas: 217-234
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (254 KB)

  La noció de «petit error» en Daniil Harms i la seva correspondència en l’obra de Georges Perec
  En la poesia de D. Harms, la asimetria no és ni més ni menys que una condició de l'escriptura, la qual ens fa sensibles a tot el món, tot causant un desequilibri sense raó. Independentment, G. Perec també ha desenvolupat una escriptura de la repetició tot seguint restriccions formals, que també compleixen amb aquest «petit error» que desvia el sistema. En aquest article s'estudien les possibles connexions entre els dos autors.
  Mots clau: Harms, Perec, asimetria, repetició, petit error, coacció, diagrama.
  La noción de «pequeño error» en Daniil Harms y su correspondencia en la obra de Georges Perec
  En la poesía de D. Harms, la asimetría no es nada más que una condición de la escritura,
  que nos hace sensibles a todo el mundo, causando un desequilibrio sin razón.
  Independientemente, G. Perec también ha desarrollado una escritura de la repetición siguiendo
  restricciones formales, que también cumplen con este «pequeño error» que desvía el sistema.
  En este artículo se estudian las posibles conexiones entre ambos autores.
  Palabras clave: Harms, Perec, la asimetría, la repetición, pequeño error, coacción, diagrama.
  The notion of «small error» in Daniil Harms and his correspondence in the work of Georges Perec
  In D. Harms poetry, the asymmetry is neither more nor less than a condition of writing but this is also what makes us sensitive to the world, causing an imbalance that is without reason. Independently, G. Perec has also developed a writing of repetition following formal constraints, this «small error» that disrupts the system. We study in this article the possible connections between the two authors.
  Keywords: Harms, Perec, asymmetry, repetition, small error, constraint, diagram.

© Romania Minor 2011