RESEARCH ARTICLES

• Changing from OV to VO: More evidence from Old French

  Laurie Zaring
  Pages: 1-18
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (230 KB)

  El canvi d'OV a VO: Més proves del francès antic
  El canvi en l'ordre dels mots d'OV en llatí a VO en francès antic generalment s'ha considerat que es va produir en una fase primerenca de la història de la llengua; per exemple, Marchello-Nizia (1995) troba que l'ordre VO és essencialment fix a partir de principi del segle xiii. En aquest estudi s'amplia l'anàlisi de Marchello-Nizia amb dades de dos textos més i amb l'estudi de l'ordre dels objectes tant en un context de formes verbals finites com no finites. Es mostra que l'ordre dels mots OV amb els verbs no finits és encara freqüent en els dos textos, fins i tot en el segle xiii, i que la seva pèrdua representa un continu de canvi gradual des de les formes finites, passant per les de participi, a les formes verbals en infinitiu, el que afegeix un factor gramatical crucial per a la nostra explicació del canvi.
  Mots clau: francès antic, OV, ordre dels mots, funció discursiva.
  El cambio de OV a VO: Más pruebas del francés antiguo
  El cambio en el orden de las palabras de OV en latín a VO en francés antiguo generalmente se ha considerado que se produjo en una fase temprana de la historia de la lengua; por ejemplo, Marchello-Nizia (1995) considera que el orden VO es esencialmente fijo a partir de principios del siglo xiii. En este estudio se amplía el análisis de Marchello-Nizia con datos de otros dos textos y con el estudio del orden de los objetos tanto en un contexto de formas verbales finitas como no finitas. Mostramos que el orden de las palabras OV con los verbos no finitos es aún frecuente en los dos textos, incluso en el segle xiii, y que su pérdida representa un continuo de cambio gradual desde las formas finitas, pasando por las de participio, a las formas verbales en infinitivo, lo que añade un factor gramatical crucial para nuestra explicación del cambio.
  Palabras clave: francés antiguo, OV, orden de las palabras, función discursiva.
  The change in word order from OV in Latin to VO in Old French is generally thought to have occurred early in the history of the language; for example, Marchello-Nizia (1995) finds that VO order is essentially fixed beginning in the early 13th century. The present study extends Marchello-Nizia's analysis by drawing data from two other texts and examining the order of objects with nonfinite as well as finite verb forms. We show that OV word order with nonfinite verbs is still readily attested in both texts even in the 13th century and that its loss represents a continuum of gradual change from finite to participial to infinitival verb forms, adding a crucial grammatical factor to our understanding of the change.
  Keywords: Old French, OV, word order, discourse function.

• The syntactic representation of Romance diathesis

  Xavier Frías Conde
  Pages: 19-32
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (173 KB)

  La representació sintàctica de la diàtesi romànica
  La representació de la diàtesi no ha estat perfectament establerta en la bibliografia generativa. Hi ha hagut diferents tentatives d'ubicar-la en el SI, el Sv o, fins i tot, en algun tipus de projecció sense una ubicació concreta. El nostre objetiu és introduir la diàtesi com una categoria funcional, el Sintagma Diàtesi (SDIAT), el que permetrà establir una representació completa dels fenòmens diatètics en les llengües naturals. No obstant això, ens centrarem en la representació de la diàtesi en las llengües romàniques, alhora que en revisarem la classificació tradicional en aquestes llengües.
  Mots clau: diàtesi, clític, sintagma diàtesi, sintagma inflexió, asignació de Cas, pujada, sintagma concordança d'objete.
  La representación sintáctica de la diátesis románica
  No está perfectamente establecida la representación de la diátesis en la literatura generativa. Se han realizado diferentes tentativas de ubicarla en el SF, Sv o incluso como algún tipo de proyección sin una ubicación concreta. Nuestro objetivo será introducir la diátesis como una categoría funcional, el sintagma diatético (SDIAT), lo que permitirá una completa representación de los fenómenos diatéticos en las lenguas naturales. Nos centraremos, no obstante, en la representación de la diátesis en las lenguas románicas, al tiempo que revisaremos la clasificación tradicional en estas lenguas de la diátesis.
  Palabras clave: diátesis, clítico, sintagma diatético, sintagma flexivo, asignación de Caso, subida, sintagma de concordancia de objeto.
  It is not quite established a way to represent diathesis in the literature of Generative Grammar. Different attempts have been made to place diathesis as IP, vP or some kind of projection with no specific position. Our aim is to provide diathesis with a functional category, diathesis phrase (DIATP), which permits a complete representation of diathetic phenomena in all natural languages. Anyway we will focus on the representation of diathesis in the Romance language, whereas the traditional classifications of Romance diathesis are revised.
  Keywords: Diathesis, clitic, Diathesis Phrase, Inflection Phrase, Case assignment, rise, Object Agreement Phrase..

• Rebuilding the Rhaeto-Cisalpine written language: guidelines and criteria. Part IV. Morphology, III: the verb

  Claudi Meneghin
  Pages: 33-72
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (267 KB)

  Reconstrucció de la llengua escrita retocisalpina: Directrius i criteris. Part IV. Morfologia III: el verb
  Aquest article és el quart d'una sèrie dedicada a la reconstrucció de la llengua escrita unificada retocisalpina, la qual inclou les varietats lingüístiques ISO 639-3 piemontesa, lígur, llombarda, emiliana i romanyesa, vèneta, ladina dolomítica, romanxa, istriota i furlana. Seguint les assumpcions i les conclusions de la primera part, proposem una forma estàndard per conjugar el verb.
  Mots clau: Retocisalpí, padà, llengua escrita, verb, parts del discurs, morfologia, llengües romàniques occidentals, ISO 639-3, piemontès, lígur, llombard, emilià-romanyès, vènet, ladí dolomític, romanx, istriot, furlà, cisalpí.
  Reconstrucción de la lengua escrita rético-cisalpina: Directrices y criterios. Parte IV. Morfología III: el verbo
  Este artículo es el cuarto de una serie destinada a la reconstrucción de la lengua escrita unificada rético-cisalpina, que incluye las variedades lingüísticas ISO 639-3 piamontesa, lígura, lombarda, emiliana y romañola, véneta, ladina dolomítica, romanche, istriota y friulana. A raíz de los supuestos y las conclusiones de la primera parte, nos ocupamos de una propuesta estándar para la conjugación del verbo.
  Palabras clave: Rético-cisalpino, padano, lengua escrita, verbo, partes del discurso, morfología, lenguas románicas occidentales, ISO 639-3, piamontés, líguro, lombardo, emiliano-romañolo, véneto, ladino dolomítico, romanche, istrioto, friulano, cisalpino.
  This paper is the fourth one of a series aimed at reconstructing a unitary Rhaeto-Cisalpine written language, including ISO 639-3 Piedmontese, Ligurian, Lombard, Venetan, Ladin, Romansh, Emilian, Romagnol, Istriot and Friulian. Following the assumptions and the conclusions of Part I, we deal with the proposal of a standard form for conjugation of the verb..
  Keywords: Rhaeto-Cisalpine, Padanian, written language, verb, parts of the speech, morphology, western-Romance languages, ISO 639-3, Piedmontese, Ligurian, Lombard, Emilian, Romagnol, Venetan, Ladin, Romansh, Istriot, Friulian, Cisalpine.

• Transferència de la L1 en l'adquisició dels clítics pronominals del català (L2)

  Pau Maré i Soler
  Pages: 73-92
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (250 KB)

  El nostre estudi se centra en la transferència de la L1 en l'adquisició d'una L2 i, en concret, en l'adquisició dels clítics pronominals (CP) d'una llengua romànica, el català, en dos grups de parlants, un amb el romanès i l'altre amb el tagal com a L1. Un tercer grup, format per parlants autòctons, ens ha permès de fer comparacions i establir semblances i diferències respecte als grups d'aprenents. En general, els estudis dedicats a l'adquisició dels CP romànics en L2 accepten la influència tipològica de la llengua materna (Towel & Hawkins 1994; Santoro 2006; Askildson 2008), però també n'hi ha que en minimitzen el pes (White 1996; Duffield & White 1999; Duffield et al. 2002). El nostre estudi dóna suport a la idea de la transferència de la L1 en general, i en l'adquisició dels CP d'una llengua romànica en particular.
  Mots clau: clítics pronominals, català, romanès, tagal, adquisició de segones llengües, transferència L1.
  Transferencia de la L1 en la adquisició de los clíticos pronominales del catalán (L2)
  Nuestro estudio se centra en la transferencia de la L1 en la adquisición de una L2 y, en concreto, en la adquisición de los clíticos pronominales (CP) de una lengua románica, el catalán, en dos grupos de hablantes, uno con el rumano y el otro con el tagalo como L1. Un tercer grupo, formado por hablantes autóctonos, nos ha permitido hacer comparaciones y establecer similitudes y diferencias respecto a los grupos de aprendices. En general, los estudios dedicados a la adquisición de los CP románicos en L2 aceptan la influencia tipológica de la lengua materna (Towel & Hawkins 1994; Santoro 2006; Askildson 2008), pero también hay que minimizan su peso (White 1996; Duffield & White 1999; Duffield et al. 2002). Nuestro estudio sustenta la idea de la transferencia de la L1 en general, y en la adquisión de los CP de una lengua románica en particular.
  Palabras clave: clíticos pronominales, catalán, rumano, tagalo, adquisición de segundas lenguas, transferencia L1.
  L1 transfer regarding the acquisition of Catalan (L2) pronominal clitics
  The aim of the following article is to provide evidence of L1 transfer in second language acquisition by analysing the acquisition of the pronominal clitics of a Romance language, Catalan, in two groups of speakers, one with Romanian and the other with Tagalog as their L1. A third group, fourmed by native speackers, has allowed to make comparisions and establish similarities and differences with regard to the groups of learners. Various studies demonstrate the influence of L1 in the acquisition of pronominal clitics in Romance languages (Towel & Hawkins 1994; Santoro 2006; Askildson 2008), although some minimise its importance (White 1996; Duffield & White 1999; Duffield et al. 2002). Our study lends weight to the idea of L1 transfer in SLA in general, and that of pronominal clitics in a Romance language in particular. Our results show differences that are statistically significant and may be attributed to the characteristics of the L1.
  Keywords: pronominal clitics, Catalan, Romanian, Tagalog, second language acquisition, L1 transfer.

• A Greek transliteration of Judeo-Spanish: Notes on a poem from Trikala (1885)

  Rey Romero
  Pages: 93-108
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (263 KB)

  Una transcripció grega del judeoespanyol: Notes sobre un poema de Trikala (1885)
  Durant la major part de la seva història, el judeoespanyol, el dialecte dels jueus sefardites, ha estat escrit en caràcters hebreus. Aquest estudi se centra en un dels pocs casos en què es va utilitzar l'alfabet grec per escriure en judeoespanyol, un text que fou escrit a Trikala el 1885. N'examinem les implicacions socials i històriques que van conduir a introduir l'alfabet grec per escriure en judeoespanyol. En fem una descripció analítica dels mecanismes de transcripció —especialment pel que fa a l'adaptació de l'ortografia grega a la fonologia judeoespanyola—, de l'aplicació de les regles ortogràfiques del grec clàssic i modern i dels problemes i dels resultats de tal transcripció.
  Mots clau: Judeoespanyol, sefardita, transcripció, fonologia judeoespanyola, alfabet grec, textos judeoespanyols, Trikala..
  Una transcripción griega del judeo-español: Notas sobre un poema de Trikala (1885)
  Durante la mayor parte de su historial, el judeo-español, el dialecto de los judíos sefardíes, fue escrito en caracteres hebreos. Este estudio se centra en uno de los pocos casos en que se utilizó el alfabeto griego para escribir en judeo-español. El texto fue escrito en Trikala en 1885. Examinamos las implicaciones sociales e históricas que condujeron a la introducción del alfabeto griego para escribir en judeo-español. Proporcionamos una descripción analítica de los mecanismos de transcripción, especialmente en cuanto a la adaptación de la ortografía griega para transcribir la fonología judeo-española, la aplicación de las reglas ortográficas del griego clásico y moderno, y los problemas y cuestiones resultantes de tal transcripción.
  Palabras clave: Judeo-español, sefardita, transcripción, fonología judeo-española, alfabeto griego, textos judeo-españoles, Trikala.
  For most of its lifetime, Judeo-Spanish, the dialect of Sephardic Jewry, was written in Hebrew characters. This study focuses on one of the few instances in which the Greek alphabet was employed to write Judeo-Spanish. The text originates in Trikala in 1885. I examine the social and historical implications that led to the implementation of the Greek alphabet to write Judeo-Spanish. I provide an analytical description of the transliteration mechanisms, especially regarding the adaptation of Greek orthography to convey Judeo-Spanish phonology, the application of Classical and Modern Greek orthographic rules, and the problems and issues resulting from such transliteration.
  Keywords: Judeo-Spanish, Sephardic, transliteration, Judeo-Spanish phonology, Greek alphabet, Judeo-Spanish texts, Trikala.

• Reflexividad del lenguaje: Análisis metapragmático de una muestra de habla juvenil

  Rosanna Boadas Fermín
  Pages: 109-122
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (189 KB)

  Reflexivitat del llenguatge: anàlisi metapragmàtica d'una mostra de parlar juvenil
  Aquest estudi aborda l'anàlisi d'una mostra de parlar juvenil referida a la intervenció reactiva del parlant en una entrevista semiestructurada, amb l'objetiu de determinar les seves intervencions metapragmàtiques. Es presenta la descripció, l'organització i l'anàlisi dels usos lingüístics del parlant, amb relació a les aportacions de Briz (2001) en el camp de l'anàlisi conversacional i als procediments de la perspectiva metapragmàtica, proposada per Reyes (2002). Es conclou que, en aquest cas, el parlant va mostrar una àmplia competència metapragmàtica en la producció del seu discurs, per la qual es va valdre de tries lingüístiques deliberades amb l'estil quasi indirecte i l'atenuació, entre d'altres, amb la finalitat d'expressar el seu punt de vista pel que fa a la manifestació explícita de l'homosexualitat.
  Mots clau: usos reflexius del llenguatge, parlar juvenil, conciència metapragmàtica, implicatures.
  Este estudio aborda el análisis de una muestra de habla juvenil referida a la intervención reactiva del hablante en una entrevista semiestructurada, con el objeto de determinar sus intervenciones metapragmáticas. Se presenta la descripción, organización y el análisis de los usos lingüísticos del hablante, en relación con los aportes de Briz (2001) en el campo del análisis conversacional y con los procedimientos de la perspectiva metapragmática, propuesta por Reyes (2002). Se concluye que, en este caso, el hablante mostró una amplia competencia metapragmática en la producción de su discurso, valiéndose de elecciones lingüísticas deliberadas como el estilo cuasi indirecto y la atenuación, entre otros, con el fin de expresar su punto de vista en torno a la manifestación explícita de la homosexualidad.
  Palabras clave: usos reflexivos del lenguaje, habla juvenil, conciencia metapragmática, implicaturas.
  Language reflexivity: metapragmatic analysis of a young speech sample
  This research covers the analysis of young speech sample refers to the reactive intervention of the speaker, in a semistructural interview with the object to determine his metapragmatics intervention. It presents the description, organization and analysis of the speaker's linguistic usages, in relation with Briz (2001) finds in the fields of the conversation analysis and the procedures of the metapragmatic perspective, proposed by Reyes (2002). It concludes that, in this case, the speaker showed a wide metapragmatic skill in oral production, using deliberated linguistic choices, such as cuasi indirect style and toning down, between others, with the aim of expressing his point of view about explicit manifestation of homosexuality.
  Keywords: reflexive usages of the language, young speech, metapragmatic concience, implications.

• Las estrategias de comunicación oral en español de los estudiantes neerlandófonos en Bélgica: un estudio de caso

  Ana Ibáñez Moreno, July de Wilde & Pol Grymonprez
  Pages: 123-141
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (271 KB)

  Les estratègies de comunicació oral en espanyol dels estudiants neerlandòfons a Bèlgica: un estudi de cas
  En aquest treball analitzem les estratègies de comunicació utilitzades pels estudiants d'espanyol a Flandes, la zona de Bèlgica en què la llengua oficial majoritària és el neerlandès. Són estudiants que estudien la carrera de Llengües Aplicades a l'Escola Universitària Superior de Gant, amb l'espanyol com a llengua d'especialització. El perfil mitjà dels alumnes és el d'estudiants de primer curs, els quals han estudiat espanyol durant uns cinc mesos. Hem quantificat les estratègies de comunicació que més utilitzen aquests estudiants, amb la finalitat de relacionar-ne l'ús amb la influència de factors sociopragmàtics. Aquest estudi revela que, tot i tenir bones habilitats orals, atesa llur pertinença a una cultura plurilingüe, aquests estudiants tendeixen a utilitzar estratègies que demostren llur timidesa social.
  Mots clau: estratègies de comunicació, evasió, compensació, espanyol com a llengua estrangera.
  En este trabajo analizamos las estrategias de comunicación usadas por estudiantes de español en Flandes, la zona flamenca de Bélgica, cuya lengua oficial mayoritaria es el holandés. Son estudiantes que cursan la carrera de Lenguas Aplicadas en la Escuela Universitaria Superior de Gante, con español como lengua de especialización. El perfil medio de los alumnos es estudiantes de primer curso, quienes han estudiado español, por tanto, unos cinco meses. Hemos llevado a cabo una cuantificación de las estrategias de comunicación que más utilizan dichos estudiantes, con el fin de relacionar el uso de las mismas con la influencia de factores sociopragmáticos. Este estudio revela su tendencia al empleo de estrategias de evasión ante la falta de comprensión oral, frente al prototípico uso de estrategias de compensación para poder expresarse con fluidez y mantener así la comunicación, dato último que relacionamos con su pertenencia a una cultura de corte plurilingüe.
  Palabras clave: estrategias de comunicación, evasión, compensación, E/LE.
  Speaking communication strategies in Spanish among Dutch-speaking students from Belgium: a case study
  In this work we analyze the communication strategies that are employed by Belgian students of Spanish as a Second Language —coming from the Flemish part, that is, native speakers of Dutch. Such students were following the Academic Bachelor degree in Applied Language Studies at the University School for Higher Studies of Ghent, Belgium. One of the languages of specialization was Spanish. The average profile of these students is: first year students who have been studying Spanish for five months at the moment of data recording. A quantification of the most frequently used communication strategies was carried out. Such strategies were later on studied in relation to cultural factors. This study reveals that, despite having good oral skills (due to their multilingual background), these students tend to use strategies that show their social timidity.
  Keywords: communication strategies, avoidance, compensation, S/SL.

• La recepción de tecnicismos matemáticos en la lexicografía española decimonónica

  Francisco Javier Sánchez Martín
  Pages: 143-174
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (438 KB)

  La recepció de tecnicismes matemàtics en la lexicografia espanyola del segle xix
  Durant el segle xix es va desenvolupar un corrent crític amb la Real Academia Española centrat en la qüestió relativa a l'admisió de tecnicismes en el diccionari. Entre els autors que van denunciar les mancances terminològiques del Diccionario de la lengua castellana hi va haver Felipe Picatoste, el qual va redactar El tecnicismo matemático (1873) amb la pretensió que dos centenars de termes matemàtics fossin inclosos per l'Acadèmia a la nomenclatura del seu repertori. Hem seleccionat aquest corpus lèxic amb la finalitat d'analitzar la seva presència tant en les edicions 12a i 13a del DRAE com en els diccionaris d'autor de la segona meitat del segle, amb la finalitat d'avaluar, també, la influència que van poder exercir en el diccionari acadèmic.
  Mots clau: lexicografia, terminologia, matemàtiques, segle xix.
  En el siglo xix se desarrolló una corriente crítica con la Real Academia Española centrada en la cuestión relativa a la admisión de tecnicismos en el diccionario. Entre los autores que denunciaron las carencias terminológicas del Diccionario de la lengua castellana está Felipe Picatoste, de ahí que redactara El tecnicismo matemático (1873) con la pretensión de que dos centenares de términos matemáticos fueran incorporados por la Academia a la nomenclatura de su repertorio. Hemos seleccionado este corpus léxico con el propósito de analizar su presencia tanto en la duodécima y decimotercera ediciones del DRAE como en los diccionarios de autor de la segunda mitad del siglo, con el fin de evaluar, a la vez, la influencia que pudieron ejercer éstos en el diccionario académico.
  Palabras clave: lexicografía, terminología, matemáticas, siglo xix..
  Reception of the mathematical terms into the Spanish lexicography in 19th century
  In the nineteenth century a critical line developed against the Spanish Royal Academy focused on the admission of technical terms on the dictionary. Among the authors who criticized the lack of terminology of the Diccionario de la lengua castellana, was Felipe Picatoste. That is why he composed El tecnicismo matemático (1873) with the purpose of that two hundred of mathematical terms were included by the Academy in the nomenclature of its dictionary. We have selected this lexical corpus to analyze the presence of this vocabulary in the twelfth and thirteenth editions of the DRAE as well as in the author's dictionaries of the second half of this century in order to evaluate simultaneously the influence that they could have exercised in the academic dictionary.
  Keywords: Lexicography, Terminology, Mathematics, 19th century.

• Tratamiento de indigenismos en el Vocabulario rioplatense razonado de Daniel Granada (1889)

  Daniela Lauria
  Pages: 175-202
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (282 KB)

  Tractament dels indigenismes en el Vocabulario rioplatense razonado de Daniel Granada (1889)
  A l'Argentina, des de 1870 es va iniciar una prolífica producció d'instruments lexicogràfics que registraven singularitats lèxiques. La conciència d'aquesta peculiaritat va conduir a confeccionar, tot continuant amb la tradició hispanoamericana, diccionaris complementaris i contrastius de diferents modalitats. Per una banda, es van publicar obres descriptives que recollien ruralismes, indigenismes, regionalismes (tant americanismes com provincialismes o localismes) i argentinismes. Per altra banda, algunes de normatives que recollien barbarismes i en censuraven l'ús, agafant com a paràmetre la norma del castellà peninsular. En aquest treball, analitzem puntualment el Vocabulario rioplatense razonado de l'immigrant espanyol Daniel Granada, publicat a Montevideo el 1889, des de la perspectiva teoricometodològica de la Glotopolítica amb l'objetiu d'examinar el tractament atorgat als indigenismes i llur vinculació amb la construcció d'un imaginari nacional. Per a tal finalitat, abordem diversos dominio del discurs lexicogràfic: els elements paratextuals, la conformació de la nomenclatura i la formulació de la microestructura.
  Mots clau: glotopolítica, diccionarització a l'Argentina, discurs lexicogràfic, indigenismes, varietat del Río de la Plata.
  En la Argentina, desde 1870 se inició una prolífica producción de instrumentos lexicográficos que registraban singularidades léxicas. La conciencia de tal peculiaridad condujo a confeccionar, continuando con la tradición hispanoamericana, diccionarios complementarios y contrastivos de diferentes modalidades. Por un lado, se publicaron obras descriptivas que recogían ruralismos, indigenismos, regionalismos (tanto americanismos como provincialismos o localismos) y argentinismos. Por otro, algunas normativas que recolectaban barbarismos y censuraban su uso, tomando como parámetro la norma del castellano peninsular. En este trabajo, analizamos puntualmente el Vocabulario rioplatense razonado del inmigrante español Daniel Granada publicado en Montevideo en 1889 desde la perspectiva teórico-metodológica de la Glotopolítica con el objetivo de examinar el tratamiento otorgado a los indigenismos y su vinculación con la construcción de un imaginario nacional. A tal fin, abordamos diversos dominios del discurso lexicográfico: los elementos paratextuales, la conformación de la nomenclatura y la formulación de la microestructura.
  Palabras clave: glotopolítica, diccionarización en la Argentina, discurso lexicográfico, indigenismos, variedad rioplatense.
  Treatment of indigenisms in the Vocabulario rioplatense razonado, by Daniel Granada (1889)
  Since 1870, a prolific production of lexicographical instruments registering lexical singularities began in Argentina. The awareness of this peculiarity led to the elaboration —following a Hispanic American tradition— of complementary and contrastive dictionaries of different modalities. On one hand, descriptive works that collected ruralisms, indigenisms, regionalisms (both Americanisms and provincialisms or localisms), and Argentinisms were published. On the other hand, some normative works that gathered barbarisms and condemned their use emerged, using as a parameter the peninsular Spanish norm. In this paper, we analyze specifically the Vocabulario rioplatense razonado, by the Spaniard immigrant Daniel Granada, published in Montevideo in 1889. From the theoretical-methodological perspective of Golotopolitics, we examine the treatment given to indigenisms and its connection to the construction of a national imaginary. With this aim in mind, we approach different domains of lexicographical discourse: the paratextual elements, the nomenclature arrangement, and the elaboration of the microstructure.
  Keywords: glotopolitics, dictionarization in Argentina, lexicographical discourse, indigenisms, Rio de la Plata variety.

• Corpus lingüístico de definiciones de categorías semánticas de sujetos ancianos sanos y con la enfermedad de Alzheimer: Una investigación transcultural hispano-argentina

  Herminia Peraita & Lina Grasso
  Pages: 203-221
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (324 KB)

  Corpus lingüístic de definicions de categories semàntiques de subjectes ancians sans i amb la malaltia d'Alzheimer: Una recerca transcultural hispanoargentina
  Els corpus de definicions constitueixen un instrument metodològic important per a l'estudi de patologies com el deteriorament semàntic que cursa amb un dèficit lexicosemàntic i conceptual en la Demència Semàntica i la malaltia d'Alzheimer. Aquest treball presenta un corpus de definicions de sis categories semàntiques d'éssers vius (3) i d'éssers no vius (3), i l'anàlisi dels atributs continguts en les esmentades definicions, produïdes per una mostra de 211 participants: ancians sans (N = 107) i malalts d'Alzheimer (N = 104) d'entre 60 i 90 anys d'edat. S'aborda la lògica subjacent a l'anàlisi de trets proposats (Peraita, Elosúa & Linares 1992). Aquest corpus pel seu valor descriptiu, diagnòstic i terapèutic —d'intervenció—, constitueix una eina de treball per a investigadors en l'àmbit de la psicologia, la lingüística, la neuropsicologia i disciplines afins, a més a més del seu innegable interès teòric en l'àmbit de la Ciència Cognitiva.
  Mots clau: dèficits semàntics, deteriorament diferencial de categories, definicions verbals, anàlisi d'atributs semàntics, tipus de coneixements, neuropsicologia cognitiva, patologies semàntiques.
  Los corpus de definiciones constituyen un instrumento metodológico importante para el estudio de patologías como el deterioro semántico que cursa con un déficit léxico-semántico-conceptual en la Demencia Semántica y Enfermedad de Alzheimer. Este trabajo presenta un corpus de definiciones de seis categorías semánticas de seres vivos (3) y seres no vivos (3), y el análisis de los atributos contenidos en dichas definiciones, producidas por una muestra de 211 participantes: ancianos sanos (N = 107) y enfermos de Alzheimer (N = 104) en un rango de edad de 60 a 90 años. Se aborda la lógica que subyace al análisis de rasgos que se propone (Peraita, Elosúa & Linares 1992). Este corpus por su valor descriptivo, diagnóstico y terapéutico —de intervención—, constituye una herramienta de trabajo para investigadores en el ámbito de la psicología, lingüística, neuropsicología y afines, además de su innegable interés teórico en el ámbito de la Ciencia Cognitiva.
  Palabras clave: déficits semánticos, deterioro diferencial de categorías, definiciones verbales, análisis de atributos semánticos, tipos de conocimientos, neuropsicología cognitiva, patologías semánticas.
  Linguistic corpus of definitions of semantic categories in healthy and Alzheimer's elderly people: a transcultural Spanish-Argentinian research
  Corpora of definitions are an important methodological instrument for the study of conditions such as semantic impairment, which progresses with a lexical-semantic-conceptual deficiency in semantic dementia and Alzheimer disease. This study presents a corpus of definitions of six semantic categories for living things (3) and nonliving things (3), and the analysis of the attributes contained in these definitions, as produced by a sample of 211 participants (age 60-90 years) composed of healthy elderly persons (N = 107) and elderly persons with Alzheimer disease (N = 104). The study examines the logic underlying the proposed analysis of features (Peraita, Elosúa & Linares, 1992). The descriptive, diagnostic, and therapeutic value of this corpus makes it a practical working tool for researchers in psychology, linguistics, neuropsychology, and similar areas of study. It is also of undeniable theoretical interest in the field of cognitive science.
  Keywords: semantic deficiency, differential impairment of categories, verbal definitions, analysis of the semantic attributes, knowledge types, cognitive neuropsicology, semantic patologies.

• Basque and Spanish in 19th century San Sebastián

  Bruno Camus Bergareche & Sara Gómez Seibane
  Pages: 223-239
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (272 KB)

  Basc i castellà al Sant Sebastià del segle xix
  Aquest treball mostra els primers resultats d'un projecte en curs dedicat a explorar la castellanització de la ciutat de Sant Sebastià, a Espanya. Oferim una sèrie de dades i testimonis que mostren la importància quantitativa de les dues llengües en competició a Sant Sebastià durant els tres primers quarts del segle xix. Partint d'aquesta informació, també intentem dibuixar quina situació lingüística de la ciutat hi havia segons algunes variables sociolingüístiques com la situació lingüística, la classe social, l'alfabetització o el sexe. Les conclusions provisionals així recollides ens poden ajudar a detectar els grups que van determinar el canvi a favor del castellà en els últims anys del segle i que més van influir-hi. En fer-ho, esperem contribuir a una millor comprensió d'un procés que ha de ser comparat amb substitucions lingüístiques semblants a les ciutats del segle xix d'Espanya i de l'Europa occidental.
  Mots clau: canvi lingüístic, castellanització, llengua basca, llengua castellana, segle xix, País Basc, Sant Sebastià.
  Vasco y castellano en el San Sebastián del siglo xix
  Este trabajo muestra los primeros resultados de un proyecto en curso dedicado a explorar la castellanización de la ciudad de San Sebastián, en España. Ofrecemos una serie de datos y testimonios que muestran la importancia cuantitativa de las dos lenguas en competición en San Sebastián durante los tres primeros cuartos del siglo xix. Partiendo de esta información, también intentamos definir qué situación lingüística de la ciudad había según algunas variables sociolingüísticas como la situación lingüística, la clase social, la alfabetización o el sexo. Las conclusiones provisionales así recogidas nos pueden ayudar a detectar los grupos que determinaron el cambio a favor del castellano en los últimos años del siglo y los que más influyeron en ello. Al hacerlo, esperemos contribuir a una mejor comprensión de un proceso que tiene que ser comparado con sustituciones lingüísticas parecidas en otras ciudades del siglo xix de España y de la Europa occidental.
  Palabras clave: cambio lingüístico, castellanización, lengua vasca, lengua castellana, siglo xix, País Vasco, San Sebastián.
  The present paper shows the first results of an ongoing project devoted to explore the castilianization of the city of San Sebastián in Spain. We will offer a series of data and testimonies that show the quantitative importance of both competing languages in San Sebastián during the first three quarters of the 19th century. Drawing from that information, we will also intend to imagine what the linguistic situation of the city was according to some sociolinguistic variables as linguistic situation, social class, literacy or gender. The provisional conclusions thus collected should help us to detect the groups that determined and featured the shift towards Spanish in the last years of the century. By so doing we hope to contribute to a better understanding of a process that needs to be compared with similar language replacements in the 19th century cities of Spain and Western Europe.
  Keywords: linguistic shift, castilianization, Basque, Spanish, 19th century, Basque Country, San Sebastián.

• El francés como lengua franca supranacional: estrategias de defensa basadas en la diversidad

  David Fernández Vítores
  Pages: 241-260
  

  Resum / Resumen / Abstract | | PDF (268 KB)

  El francès com a llengua franca supranacional: estratè,gies de defensa basades en la diversitat
  La finalitat d'aquest article és examinar les causes de la pèrdua de la posició privilegiada que ocupava el francès a Europa i, més concretament, a la Unió Europea abans de l'adhesió, el 1973, de dos Estats membres anglòfons: el Regne Unit i Irlanda. Amb aquest objectiu, l'article descriu, primerament, els factors històrics que van fer d'aquesta llengua un dels principals instruments de comunicació internacional del vell continent. Posteriorment, localitza l'origen de l'actual declivi i estudia les estratègies de defensa adoptades per les autoritats gal.les per frenar la desbandada que s'estava produint per part dels parlants cap a l'utilització de l'anglès com a llengua de comunicació supranacional en l'àmbit institucional i extrainstitucional de la UE. Finalment, valora sumàriament els resultats de tal estratègia.
  Mots clau: llengua franca, Unió Europea, diversitat lingüística, Tractat de Maastricht.
  El propósito de este artículo es examinar las causas de la pérdida de la posición privilegiada que ocupaba el francés en Europa y, más concretamente, en la Unión Europea antes de la adhesión, en 1973, de dos Estados miembros anglófonos: Reino Unido e Irlanda. Con tal finalidad, el artículo describe, en primer lugar, los factores históricos que hicieron de esta lengua uno de los principales instrumentos de comunicación internacional del viejo continente. Posteriormente, localiza el origen de su actual declive y estudia las estrategias de defensa adoptadas por las autoridades galas para frenar la estampida que se estaba produciendo por parte de los hablantes hacia la utilización del inglés como lengua de comunicación supranacional en el ámbito institucional y extrainstitucional de la UE. Por último, valora someramente los resultados de dicha estrategia.
  Palabras clave: lengua franca, Unión Europea, diversidad lingüística, Tratado de Maastricht.
  French as a European lingua franca: Defence strategies based on diversity
  This purpose of this paper is to analyze the causes for the loss of the privileged position that the French language once had in Europe and, more precisely, in the European Union before the entry, in 1973, of two Anglophone Member States: United Kingdom and Ireland. Firstly, the article describes the historical factors that made this language one of the major tools for international communication on the old continent. Then, the paper locates the origin of its current decline and examines the defensive strategies adopted by French authorities to stop the stampede that was taking place towards the use of English as a supranational language for communication at institutional and extra-institutional level in the EU. Finally, it briefly assesses the outcome of this strategy.
  Keywords: lingua franca, European Union, linguistic diversity, Maastricht Treaty.

© Romania Minor 2011