• Índex
  

  Pàgines: i-vi
  

  oai dc | PDF (132 KB)

ARTICLES DE RECERCA

• Métricas rítmicas en tres dialectos Amper-Hispanoamérica

  Guillermo Toledo
  Pàgines: 1-21
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (499 KB)

  Mètriques rítmiques en tres dialectes Amper-Hispanoamèrica
  Amb el propòsit d’avaluar la classe rítmica de l’espanyol dins les llengües d’isocronia sil·làbica, es calculen tres mètriques rítmiques normalitzades (la %V, la nPVI-V i la n log (base e) Delta C) sobre una segmentació en intervals vocàlics i intervals consonàntics. S’analitzen tres dialectes de l’Atles Multimèdia de la Prosòdia de l’Espai Romànic (Amper) per a Hispanoamèrica: Veneçuela (Andes i Llanos) i Cuba (l’Havana). Els resultats situen les mostres de manera coherent dins els valors per a la classe rítmica de l’espanyol. Es comparen amb resultats d’Amper-Espanya i amb càlculs de mètriques rítmiques sobre llengües d’isocronia accentual.
  Mots clau: Ritme, llengües d’isocronia sil·làbica, mètriques rítmiques, proporcionalitat d’intervals vocàlics, variabibilitat d’intervals vocàlics, variabilitat d’intervals consonàntics, Amper-Hispanoamèrica, Amper-Espanya, llengües d’isocronia accentual.
  Con el propósito de evaluar la clase rítmica del español dentro de las lenguas de isocronía silábica, se calculan tres métricas rítmicas normalizadas (la%V, la nPVI-V y la n log (base e) Delta C) sobre una segmentación en intervalos vocálicos e intervalos consonánticos. Se analizan tres dialectos del Atlas Multimedia de la Prosodia del Espacio Románico (Amper) para Hispanoamérica: Venezuela (Andes y Llanos) y Cuba (La Habana). Los resultados sitúan coherentemente las muestras en los valores para la clase rítmica del español. Se comparan con resultados en Amper-España y con cálculos de métricas rítmicas sobre lenguas de isocronía acentual.
  Palabras clave: Ritmo, lenguas de isocronía silábica, métricas rítmicas, proporcionalidad de intervalos vocálicos, variabibilidad de intervalos vocálicos, variabilidad de intervalos consonánticos, Amper-Hispanoamérica, Amper-España, lenguas de isocronía acentual.
  Rhythmic metrics in three dialects of Amper-Latin America
  With the purpose of evaluating the rhythm of Spanish class in syllable-timed languages, three normalized rhythmic metrics are calculated (%V, nPVI-V and n log (base e) Delta C) over a segmentation in vocalic intervals and in consonantal intervals. Three dialects of the Multimedia Atlas of the Romance Prosodic Space (Amper) for Latin America: Venezuela (Andes and Llanos) and Cuba (Havana) are analized. The results consistently place the samples in the values for rhythmic Spanish class. Results are compared with Amper-Spain and rhythmic metric calculations on stress-timed languages.
  Keywords: Rhythm, syllable-timed languages, rhythmic metrics, proportionality of vocalic intervals, variabibilidad of vocalic intervals, variability of consonantal intervals, Amper-Latin America, Amper-Spain, stress-timed languages.

• Lexical borrowing and gender assignment in Judeo-Spanish

  Rey Romero
  Pàgines: 23-35
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (239 KB)

  Manlleus lèxics i assignació de gènere en judeoespanyol
  Com a dialecte castellà, el judeoespanyol utilitza un sistema de dos gèneres —categories masculina i femenina— per tal de classificar els substantius. Mentre aquest dialecte es va parlar a la Península Ibèrica, va manllevar nombrosos elements lèxics de l’hebreu (el qual també disposa de dos gèneres) amb finalitats legals i religioses. Però a partir de 1492, ja en terres otomanes, la llengua va començar a manllevar mots del turc (sense un sistema de gènere). En aquest article s’argumenta que, en última instància, la gran quantitat de manlleus lèxics d’aquestes llengües van reconfigurar el sistema castellà original d’assignació de gènere, cosa que ha permès interpretar les vocals finals accentuades i l’assignació d’accent de manera diferent de la d’altres dialectes castellans.
  Mots clau: Judeoespanyol, sefardita, dialecte castellà, manlleus lèxics, gènere.
  Préstamos léxicos y asignación de género en judeo-español
  Como dialecto español, el judeo-español utiliza un sistema de dos géneros —categorías masculina y femenina— para clasificar los sustantivos. Durante el periodo en que este dialecto se habló en la Península Ibérica, tomó prestados numerosos elementos léxicos del hebreo (que también cuenta con dos géneros) con finalidades legales y religiosas. Pero a partir de 1492, ya en tierras otomanas, la lengua inició un proceso adaptación de préstamos de origen turco (lengua sin un sistema de género). En este artículo se argumenta que, en última instancia, la gran cantidad de préstamos léxicos de estas lenguas reconfiguró el sistema original castellano de asignación de género, lo que permitió interpretar las vocales finales acentuadas y la asignación de acento de modo diferente a la de otros dialectos españoles.
  Mots clau: Judeo-español, sefardita, dialecto español, préstamos léxicos, género.
  As a dialect of Spanish, Judeo-Spanish utilizes a two gender system in order to divide nouns into masculine and feminine categories. While in the Iberian Peninsula, this dialect borrowed numerous lexical items from Hebrew (also having two genders) for legal and religious purposes. Also, after 1492, in Ottoman lands, the language borrowed words from Turkish (without a gender system). In this paper, I argue that extensive lexical borrowing from these languages ultimately reshaped the Spanish gender assignment system, allowing it to interpret stress-final vowels differently, and assigning stress differently from other Spanish dialects.
  Keywords: Judeo-Spanish, Sephardic, Spanish dialect, lexical borrowing, gender.

• Rebuilding the Rhaeto-Cisalpine written language: guidelines and criteria. Part III. Morphology, II: adjectives, pronouns, invariables

  Claudi Meneghin
  Pàgines: 37-94
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (4256 KB)

  Reconstrucció de la llengua escrita retocisalpina: Directrius i criteris. Part III. Morfologia II: adjectius, pronoms i mots invariables
  Aquest article és el tercer d’una sèrie dedicada a la reconstrucció de la llengua escrita unificada retocisalpina, la qual inclou les varietats lingüístiques ISO 639-3 piemontesa, lígur, llombarda, emiliana i romanyesa, vèneta, ladina dolomítica, romanxa, istriota i furlana. Seguint les assumpcions i les conclusions de la primera part, tractarem la morfologia de l’adjectiu, l’adverbi i els mots invariables en les varietats padanes.
  Mots clau: Retocisalpí, padà, llengua escrita, discurs, morfologia, llengües romàniques occidentals, ISO 639-3, piemontès, lígur, llombard, emilià-romanyès, vènet, ladí dolomític, romanx, istriot, furlà, llombard clàssic, llombard antic, cisalpí.
  Reconstrucción de la lengua escrita rético-cisalpina: Directrices y criterios. Parte III. Morfología II: adjetivos, pronombres y palabras invariables
  Este artículo es el tercero de una serie destinada a la reconstrucción de la lengua escrita unificada rético-cisalpina, que incluye las variedades lingüísticas ISO 639-3 piamontesa, lígura, lombarda, emiliana y romañola, véneta, ladina dolomítica, romanche, istriota y friulana. A raíz de los supuestos y las conclusiones de la primera parte, nos ocupamos de la morfología del adjetivo, el adverbio y de las palabras invariables en las variedades padanas.
  Palabras clave: Rético-cisalpino, padano, lengua escrita, discurso, morfología, lenguas románicas occidentales, ISO 639-3, piamontés, líguro, lombardo, emiliano-romañolo, véneto, ladino dolomítico, romanche, istrioto, friulano, lombardo clásico, lombardo antiguo, cisalpino.
  This paper is the third one of a series aimed at reconstructing a unitary Rhaeto-Cisalpine written language, including ISO 639-3 Piedmontese, Ligurian, Lombard, Emilian-Romagnol, Venetan, Ladin, Romansh, Istriot and Friulian. Following the assumptions and the conclusions of Part I we deal with the morphology of the adjective, adverb and invariables in the Padanese varieties.
  Keywords: Rhaeto-Cisalpine, Padanese, written language, parts of the speech, morphology, Piedmontese, Ligurian, Lombard, Emilian-Romagnol, Venetan, Ladin, Romansh, Istriot, Friulian, classical and ancient Lombard.

• Quand le sujet est l’unique argument... Résultats d’une étude sur son comportement en contexte pour deux verbes italiens

  Sandra Augendre
  Pàgines: 95-119
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (771 KB)

  Quan el subjecte és l’únic argument... Resultats d’un estudi sobre el seu comportament en context per a dos verbs italians
  Aquest article presenta alguns dels resultats obtinguts en un estudi realitzat amb cent parlants nadius d’italià. S’hi analitzen les dades sobre l’aplicació del subjecte dels verbs dormire ‘dormir’ i arrivare ‘arribar’ en tres contextos lingüístics diferents. Aquests dos predicats comparteixen la proprietat de requerir només un argument per ésser realitzats, però posseeixen i atribueixen característiques sintàctiques i semanticoaspectuals diferents a llur subjecte. L’objectiu és, per tant, avaluar com influeixen respectivament els elements presents i les dades contextuals en la realització d’enunciats formats per un verb i el seu subjecte en italià.
  Mots clau: Italià, sintaxi, pragmàtica, verb, subjecte.
  Cuando el sujeto es el único argumento... Resultados de un estudio sobre su comportamiento en contexto para dos verbos italianos
  Este artículo presenta algunos de los resultados obtenidos en un estudio realizado con cien hablantes nativos de italiano. Se han analizado los datos sobre la aplicación del sujeto de los verbos dormire ‘dormir’ y arrivare ‘llegar’ en tres contextos lingüísticos diferentes. Estos dos predicados comparten la propriedad de requerir sólo un argumento para ser realizados, pero poseen y atribuyen características sintácticas y semántico-aspectuales diferentes a su sujeto. El objetivo es, por lo tanto, evaluar cómo influyen respectivamente los elementos presentes y los datos contextuales en la realización de enunciados formados por un verbo y su sujeto en italiano.
  Palabras clave: Italiano, sintaxis, pragmática, verbo, sujeto.
  When the subject is the unique argument... Results of a study on its behavior in context for two Italian verbs
  This article presents some results obtained by a study carried out on one hundred Italian native speakers. It deals with the analyze of the data concerning the realization of the subject with the verbs dormire ‘to sleep’ and arrivare ‘to arrive’ in three different linguistic contexts. Both predicates have the common property to require only an argument to be realized but possess and attribute to their subject different characteristics (syntax, semantics, aspect). The objective is then to estimate the respective influence of the present elements and the contextual data in the realization of statements formed by a verb and its subject in Italian.
  Keywords: Italian, syntax, pragmatics, verb, subject.

• La détermination du nom anaphorique associatif en moyen français dans Le Livre des fais et bonnes meurs du sage Roy Charles V de Christine de Pizan

  Małgorzata Posturzyńska-Bosko
  Pàgines: 121-127
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (155 KB)

  La determinació del nom anafòric associatiu en francès mitjà dins Le Livre des fais et bonnes meurs du sage Roy Charles V de Christine de Pizan
  Aquest article tracta de la determinació del nom anafòric associatiu en francès mitjà a partir de l’anàlisi del Livre des fais et bonnes meurs du sage Roy Charles V de Christine de Pizan. La qüestió d’un referent nou aporta una restricció: la de l’ús de l’article definit en l’anàfora. Després d’haver observat el text de Christine de Pizan, les anàfores en la majoria dels exemples testimonien l’ús del definit. Encara que la construcció d’anàfores associatives amb l’anafòric d’article zero no és freqüent en el text de Christine de Pizan, sembla que no es pot pas assumir que només l’anàfora definida respongui als criteris d’associativitat. Un substantiu que designa un concepte general, més o menys abstracte, no va precedit d’un determinant quan funciona com a subjecte; els substantius en una apòstrofe no van mai precedits de determinant; és el mateix que passa quan es forma l’estructura enumerativa binària que + substantiu + que + substantiu; finalment, en una sèrie de construccions en què dos substantius estan coordinats el determinant no es repeteix. L’article, encara inestable, coneix normalment la distribució actual: l’article indefinit extreu un element d’un conjunt i el converteix de general en particular, denota així una primera aparició de l’element dins el text; l’article definit funciona com un moviment invers de generalització i assenyala que es tracta de la segona aparició del nom que introdueix.
  Mots clau: Anàfora associativa, article definit, article zero, determinació, francès mitjà.
  La determinación del nombre anafórico asociativo en francés medio en Le Livre des fais et bonnes meurs du sage Roy Charles V de Christine de Pizan
  Este artículo trata de la determinación del nombre anafórico asociativo en francés medio a partir del análisis del Livre des fais et bonnes meurs du sage Roy Charles V de Christine de Pizan. La cuestión de un referente nuevo aporta una restricción: la del uso del artículo definido en la anáfora. Después de haber observado el texto de Christine de Pizan, las anáforas en la mayoría de los ejemplos atestiguan el uso del definido. A pesar de que la construcción de anáforas asociativas con el anafórico de artículo cero no es frecuente en el texto de Christine de Pizan, parece que no se puede asumir que sólo la anáfora definida responda a los criterios de asociatividad. Un sustantivo que designa un concepto general, más o menos abstracto, no va precedido de un determinante cuando funciona como sujeto; los sustantivos en una apóstrofe nunca van precedidos de determinante; es lo mismo que pasa cuando se forma la estructura enumerativa binaria que + sustantivo + que + sustantivo; finalmente, en una serie de construcciones en que dos sustantivos están coordinados el determinante no se repite. El artículo, aún inestable, conoce normalmente la distribución actual: el artículo indefinido extrae un elemento de un conjunto y lo convierte de general en particular, denotando así una primera aparición del elemento en el texto; el artículo definido funciona como un movimiento inverso de generalización y señala que se trata de la segunda aparición del nombre que introduce.
  Palabras clave: Anáfora asociativa, artículo definido, artículo cero, determinación, francés medio.
  The determination of the associative anaphoric noun in Middle French in Le Livre des fais et bonnes meurs du sage Roy Charles V by Christine de Pizan
  This article focuses on the determination of the associative anaphoric noun in Middle French in Le Livre des fais et bonnes meurs du sage Roy Charles V by Christine de Pizan. The apparition of a new referent announces a constraint: the use of definite article in anaphora. After observing Christine de Pizan's text, anaphors mostly show the use of definite articles. Even if the constraint of associative anaphoras with zero articles is not usual in Christine de Pizan's work, it seems that we cannot accept that the definite anaphora only meets the criteria of associativity. A noun designating a general concept, more or less abstract, is not preceded by a determiner when it functions as subject, besides «noms en apostrophe» (= nouns used as vocative) are never preceded by a determiner, which is the same case as those participating in the binary enumerative structure que + noun + que + noun; finally, in a given number of constructions, where two nouns are coordinated, the determinant is not repeated. The article, still unstable, usually shows its current distribution: the indefinite article extracts an element of an ensemble to move it from general to specific; it also indicates a first occurrence of the element in the text; the definite article operates a reverse movement of generalization and reports that it is the second occurrence of the mentioned noun.
  Keywords: Associative anaphora, definite article, zero article, determination, Middle French.

• A semántica dos procesos en galego: esquemas prototípicos

  Xosé Soto Andión
  Pàgines: 129-161
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (285 KB)

  La semàntica dels processos en gallec: esquemes prototípics
  L’estudi que presentem es fonamenta en la recerca realitzada per elaborar un diccionari de construccions del gallec. Aquest article se centra en la semàntica dels processos així com en l’estudi dels esquemes semanticosintàctics de caràcter intransitiu en gallec. Veurem com els processos representen el trànsit d’un estat a un altre, protagonitzat tant per individus com per entitats, que són experimentadors, i com poden ésser de diverses classes segons el canvi experimentat pel subjecte en relació amb una determinada propietat o qualitat. Algunes de les construccions analitzades poden tenir equivalències en diferents llengües romàniques i europees, d’altres són exclusives del gallec. Els resultats obtinguts poden a més servir de base per a posteriors treballs de tipus comparatiu i contrastiu, així com per a la realització de diccionaris convencionals i de construccions. La finalitat última és també contribuir al desenvolupament de la semàntica de la construcció.
  Mots clau: Procés, experimentador, construcció intransitiva, esquemes semàntics.
  La semántica de los procesos en gallego: esquemas prototípicos
  El estudio que presentemos se fundamenta en la investigación realizada para elaborar un diccionario de construcciones del gallego. Este artículo se centra en la semántica de los procesos y en el estudio de los esquemas semántico-sintácticos de carácter intransitivo en gallego. Veremos como los procesos representan el tránsito de un estado a otro, protagonizado tanto por individuos como por entidades, que son experimentadores, y como pueden ser de diferentes tipos según el cambio experimentado por el sujeto en relación con una determinada propiedad o cualidad. Algunas de las construcciones analizadas pueden tener equivalencias en diferentes lenguas románicas y europeas, otras son exclusivas del gallego. Los resultados obtenidos pueden también servir de base para posteriores trabajos de tipo comparativo y contrastivo, así como para la realización de diccionarios convencionales y de construcciones. La finalidad última es, también, contribuir al desarrollo de la semántica de la construcción.
  Palabras clave: Proceso, experimentador, construcción intransitiva, esquemas semánticos.
  The semantic of process in Galician language: prototypical schemas
  The study we are presenting is based on research carried out for the production of an analytical dictionary of structures for the Galician language. This article is focusing on the semantic of process in Galician and on the intransitive syntactic-semantic schemes. We will see that the processes represent the transit from one state to another, performed by one indirectovidual or entity, which are experimentors, and the processes can be of diverse classes according to changes experienced by the subject in relation to a concrete property or quality. Some of the constructions presented can have equivalent structures in di erent Romance and European languages; others are examples that are exclusive to the Galician language. The results obtained can also be the basis for other contrastive or comparative projects and for the production of conventional, structural dictionaries. Finally, we try to contribute to the development of semantic construction as well.
  Keywords: Process, experimentor, intransitive construction, semantic schemes.

• Italianismos y su etimología en las Lectiones Antiquae de Celio Rodigino (1469-1525)

  José Luis Ruiz Miguel
  Pàgines: 163-193
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (321 KB)

  Italianismes i llur etimologia en les Lectiones Antiquae de Celio Rodigino (1469-1525)
  Aquest estudi tracta dels italianismes detectats en l’única obra publicada per Celio Rodigino, Lectiones Antiquae o Antiquarum lectionum libri (1.ª ed. amb 16 llibres, 1516; 1.ª ed. amb 30 llibres, 1542). Primer es presenta de manera molt breu aquesta obra tan poc coneguda en l’actualitat, però que en el seu moment va gaudir d’un gran èxit a tot Europa; seguidament es presenten els textos traduïts en què es troben els mots italians estudiats, seguits d’un comentari sobre cadascun, tot incicant-ne especialment l’etimologia i, si és el cas, l’ús que se’n fa (general, dialectal, vulgar, argot, etc.).
  Mots clau: Etimologia, italianismes en llatí, Humanisme, Celio Rodigino, dialectalisme nord-italià.
  Se trata de un estudio de los italianismos detectados en la única obra publicada por Celio Rodigino, Lectiones Antiquae o Antiquarum lectionum libri (1.ª ed. con 16 libros, 1516; 1.ª ed. con 30 libros, 1542). Primero se presenta muy brevemente esta obra tan poco conocida hoy, pero que en su día tuvo gran éxito en toda Europa; seguidamente se van presentando los textos traducidos en que se contienen estas palabras, a los que acompaña un posterior comentario sobre cada vocablo italiano, incidiendo especialmente en su etimología y en su uso (general, dialectal, vulgar, jergal,...).
  Palabras clave: Etimología, italianismos en latín, Humanismo, Celio Rodigino, dialectalismo noritálico.
  Italianisms and their etymology in the Lectiones Antiquae by Caelius Rhodiginus (1469-1525)
  This is a study of the Italianisms we have detected in the only work of Caelius Rhodiginus, Lectiones Antiquae or Antiquarum Lectionum Libri (1st ed. with 16 books 1516; 1st ed. with 30 books 1542). Firstly we present very shortly this work, so little known nowadays, but very successfully at its time all over Europe; secondly there are presented the texts containing these words in a Spanish translation, with a subsequent commentary on each of the Italianisms, with a special remark on its etymology and on its use (common, dialectal, vulgarism, jargon,...).
  Keywords: Etymology, Italianisms in Latin, Humanism, Caelius Rhodiginus, north Italic dialect forms.

• Hidrotoponimia da comarca de Bergantiños na documentación do Tombo de Toxos Outos: estudo lingüístico-etimolóxico

  Paulo Martínez Lema
  Pàgines: 195-212
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (765 KB)

  Hidrotoponímia de la comarca de Bergantiños en la documentació del Tombo de Toxos Outos: estudi lingüístic i etimològic
  Aquest article és un estudi sobre un petit grup de topònims suposadament basats en arrels lèxiques amb contingut hidronímic. Tots aquests noms de lloc remeten a entitats de població de la comarca de Bergantiños (la Corunya) i apareixen citats sota diferents formes lingüístiques en els diplomes del Tombo de Toxos Outos, col·lecció documental redactada majoritàriament en llengua llatina durant els segles XII, XIII i XIV al monastir de San Xusto de Toxos Outos (Lousame).
  Mots clau: Toponímia, hidronímia, lingüística històrica, etimologia.
  Hidrotoponimia de la comarca de Bergantiños en la documentación del Tombo de Toxos Outos: estudio lingüístico-etimológico
  Este artículo es un estudio sobre un pequeño grupo de topónimos supuestamente basados en raíces léxicas con contenido hidronímico. Todos estos nombres de lugar remiten a entidades de población de la comarca de Bergantiños (La Coruña) y aparecen citados bajo diferentes formas lingüísticas en los diplomas del Tombo de Toxos Outos, colección documental redactada mayoritariamente en lengua latina durante los siglos XII, XIII y XIV en el monasterio de San Xusto de Toxos Outos (Lousame).
  Palabras clave: Toponimia, hidronimia, lingüística histórica, etimología.
  Hidrotoponimy of the Galician region of Bergantiños in the documentation of the Tombo de Toxos Outos: linguistic etymological study
  In this paper, we study a little grupo of toponyms based on hydronimic roots. All of those place-names give a name to several villages in the Galician region of Bergantiños and are mentioned in the documentation of the Galician monastery of San Xusto de Toxos Outos, a collection which served us as the main source for our study and which contains texts of the 12th, 13th and 14th centuries.
  Keywords: Toponymy, hidronymy, historical linguistics, etymology.

• Procedeele de formare a terminologiei juridice româneşti

  Olga Cazan
  Pàgines: 213-227
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (189 KB)

  Els mètodes de formació de terminologia jurídica en romanès
  En aquest article proposem una anàlisi i una classificació de la terminologia jurídica en romanès (basada en exemples de la terminologia del dret penal internacional) segons els mètodes de formació terminològica. Hem tractat de descobrir quins són els mètodes de formació propis d’aquest camp. Així, hem observat que la majoria de neologismes són manlleus del francès. En la terminologia jurídica romanesa, la influència de la llengua francesa ha afavorit el desenvolupament de la derivació per mitjà de l’adaptació d’un inventari d’afixos neològics de les llengües clàssiques. A més, hem observat que les expressions terminològiques, especialment les bimembres, són més nombroses que els termes derivats simples. La quantitat de termes jurídics compostos ens permet afirmar, sense equivocar-nos, que el mètode de composició és més productiu en la terminologia jurídica que en d’altres terminologies especialitzades.
  Mots clau: Mètodes de formació terminològica, terminologia jurídica romanesa, conceptes nous, derivació, composició.
  Los métodos de formación de terminología jurídica en rumano
  En este artículo proponemos un análisis y una clasificación de la terminología jurídica en rumano (basada en ejemplos de la terminología del derecho penal internacional) según los métodos de formación terminológica. Hemos tratado de descubrir cuáles son los métodos de formación propios de este campo. De este modo, hemos observado que la mayoría de neologismos son préstamos del francés. En la terminología jurídica rumana, la influencia de la lengua francesa ha favorecido el desarrollo de la derivación mediante la adaptación de un inventario de afijos neológicos de las lenguas clásicas. Además, hemos observado que las expresiones terminológicas, especialmente las bi-miembros, son más numerosas que los términos derivados simples. La cantidad de términos jurídicos compuestos nos permite afirmar, sin equivocarnos, que el método de composición es más productivo en la terminología jurídica que en otras terminologías especializadas.
  Palabras clave: Métodos de formación terminológica, terminología jurídica rumana, conceptos nuevos, derivación, composición.
  The methods of creation of Romanian legal terminology
  In this article, we aim at analysing and classifying the Romanian legal terminology (based on examples of international criminal law terminology) according to the methods of creation. We have tried to discover what kind of methods of creation in this area are. Thus, we have observed that most terms, having neology base, are coined words from French. The influence of French language favoured, in the Romanian legal terminology, the development of derivation by adapting an inventory of neology affixes and affixoides from classic languages. Also, we have noted that the terminology expressions, especially bi-member ones, are more numerous than simple derivative terms. The quantity of legal compound terms allows us to affirm, without fail, that the method of compounding is more productive in the legal terminology than in other specialized terminology.
  Keywords: Methods of creation, Romanian legal terminology, new concepts, derivation, compounding.

• Insegnare e comunicare. Correlazione tra comunicazione didattica e stili cognitivi nell’apprendimento formale

  Elisa Zannoni
  Pàgines: 229-272
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (413 KB)

  Ensenyar i comunicar. Correlació entre comunicació didàctica i estils cognitius en l’aprenentatge formal
  El propòsit d’aquest article és investigar la correlació entre els estils de comunicació didàctica i els estils d’aprenentatge, d’una banda, i els estils cognitius i d’aprenentatge, de l’altra, per tal d’identificar què fa més eficaç el procés d’ensenyament-aprenentatge. La mostra consta de 63 estudiants, de 16 a 18 anys, que pertanyen a tres grups classe diferents i de 2 de llurs professors, d’italià i de química respectivament. Pel que fa als estils cognitius i d’aprenentatge dels estudiants i dels professors, els resultats mostren una correlació positiva entre el camp independència i la divergència, d’una banda, i entre el camp dependència i la convergència, de l’altra. D’altra banda, les característiques d’estil estan condicionades pel factor de l’edat, o bé la maduresa adquirida en termes de quantitat i qualitat d’experiències adquirides en l’àmbit de l’aprenentatge. Pel que fa als estils d’ensenyament, els resultats mostren una correlació positiva entre els estils cognitius i d’aprenentatge dels estudiants i els estils cognitius, d’aprenentatge i d’ensenyament dels docents.
  Mots clau: Comunicació didàctica, estils d’ensenyament, estils cognitius, estils d’aprenentatge.
  Enseñar y comunicar. Correlación entre comunicación didáctica y estilos cognitivos en el aprendizaje formal
  El propósito de este artículo es investigar la correlación entre los estilos de comunicación didáctica y los estilos de aprendizaje, por un lado, y los estilos cognitivos y de aprendizaje, por el otro, para identificar qué hace más eficaz el proceso de enseñanza-aprendizaje. La muestra consta de 63 estudiantes, de 16 a 18 años, que pertenecen a tres grupos clase diferentes y de 2 de sus profesores, de italiano y de química respectivamente. En lo referente a los estilos cognitivos y de aprendizaje de los estudiantes y de los profesores, los resultados muestran una correlación positiva entre el campo independencia y la divergencia, por un lado, y entre el campo dependencia y la convergencia, por el otro. Por otro lado, las características de estilo están condicionadas por el factor de la edad, o bien la madurez adquirida en términos de cantidad y calidad de experiencias adquiridas en el ámbito del aprendizaje. Por lo que se refiere a los estilos de enseñanza, los resultados muestran una correlación positiva entre los estilos cognitivos y de aprendizaje de los estudiantes y los estilos cognitivos, de aprenendizaje y de enseñanza de los docentes.
  Palabras clave: Comunicación didáctica, estilos de enseñanza, estilos cognitivos, estilos de aprendizaje.
  Teaching and communicating. Correlation between didactic communication and cognitive styles in formal learning
  The aim of this work is to investigate the relationship between didactic communication and teaching styles on the one hand, and cognitive and learning styles on the other, in order to understand what makes one teaching practice more e ective than another. The sample consisted of 63 high school students, aged from 16 to 18, belonging to three di erent classes of Liceo Torricelli in Faenza, and 2 of their teachers, those of Italian and Chemistry. The observations were made over a total of 16 hours. As regards both teachers’ and students’ cognitive and learning styles, the results highlight a positive interrelation between the characteristics of field independence and divergence, on the one hand, and field dependence and convergence on the other. Moreover, the other style features often appear to be conditioned by the age factor, that is to say maturity in terms of quantity and quality of experiences acquired in the field of learning by the subjects investigated. As regards teaching styles, the results show a positive interrelation between students’ cognitive and learning styles and teachers’ cognitive, learning and teaching styles.
  Keywords: Didactic communication, teaching styles, cognitive styles, learning styles.

• Intercomprensión en el uso normativo de la diéresis en la lengua catalana como L2 a través de la lengua española

  Eva Martínez Díaz
  Pàgines: 273-279
  

  Resum / Resumen / Abstract | oai dc | PDF (141 KB)

  Intercomprensió en l’ús normatiu de la dièresi en la llengua catalana com a L2 mitjançant la llengua espanyola
  L’objectiu d’aquest article és aprofitar el coneixement normatiu de la llengua espanyola que l’estudiant ja té amb la finalitat de dominar l’ús prescriptiu de la dièresi en llengua catalana. Mitjançant el procés d’intercomprensió lingüística entre ambdues llengües romàniques, com són l’espanyol i el català, l’estudiant, que ja domina la norma espanyola —sigui o no sigui castellanoparlant—, i s’inicia, amb posterioritat o simultàniament, en l’estudi de la norma catalana coneixerà l’ús adequat de la dièresi, sense necessitat d’haver de memoritzar tantes regles com excepcions, com les plantejades per la gramàtica catalana.
  Mots clau: Aprenentzatge de llengües, llengua escrita, dièresi, intercomprensió.
  El objetivo de este artículo es aprovechar el conocimiento normativo de la lengua española que el estudiante ya posee para dominar el uso prescriptivo de la diéresis en lengua catalana. A través del proceso de intercomprensión lingüística entre ambas lenguas románicas, como son el español y el catalán, el estudiante, que ya domina la norma española —sea castellanohablante o no—, y se inicia, con posterioridad o simultáneamente, al estudio de la norma catalana conocerá el uso adecuado de la diéresis, sin la necesidad de tener que memorizar tantas reglas como excepciones, como las planteadas por la gramática catalana.
  Palabras clave: Aprendizaje de lenguas, lengua escrita, diéresis, intercomprensión.
  Intercomprehensibility in the normative use of the diaeresis in the Catalan language as L2 using the Spanish language
  The objective of this article is to take advantage of the normative knowledge of the Spanish language that student already has in order to master the prescriptive use of the diaeresis in the Catalan language. The students, who already know the Spanish norm and start to study the Catalan norm, will know correct use of the diaeresis through the process of the linguistic intercomprehensibility between both Romance languages, without requiring to memorize all rules and exception proposed by the Catalan grammar.
  Keywords: Learning languages, written language, diaeresis, intercomprehensibility.

RESUMS

• Resums en català
  

  Pàgines: 281-286
  

  oai dc | PDF (148 KB)

• Resúmenes en castellano
  

  Pàgines: 287-292
  

  oai dc | PDF (147 KB)

• English abstracts
  

  Pàgines: 293-298
  

  oai dc | PDF (146 KB)

© Romania Minor 2009